Continuïtat en el full de ruta gràcies a una victòria per la mínima, però molta divisió. Aquesta és la situació del nacionalisme valencià que aquest cap de setmana ha referendat els lideratges d'Amparo Piquer, en el cas de Més –la principal formació de Compromís–, i Josep Barberà, en el d'Esquerra Republicana.

El que fins fa sis mesos era president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Josep Barberà, ha estat acusat d'un delicte contra la llibertat sexual per la que aleshores era número dos i secretària general de la formació, Maria Pérez Company, amb qui el polític independentista mantenia una relació sentimental.

Prop d'un centenar de persones han participat aquest dilluns en una concentració convocada per mostrar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem sobre el decret d'usos lingüístics del govern valencià que establia que les comunicacions entre les comunitats autònomes "pertanyents al mateix àmbit lingüístic" es redactarien en català i també en castellà només si se sol·licitava. La resolució judicial, recorreguda pel Consell al Tribunal Constitucional, argumenta que es tracta d’una competència de l'Estat i que cal adjuntar-hi sempre la traducció al castellà.

"Amb una miqueta de sort seguireu el camí de Guillem Agulló". És el comentari que Óscar Robles, regidor i portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Càlig (Baix Maestrat), va fer en una resposta a les crítiques de l'entitat independentista al desplegament de l'exèrcit com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma. La denúncia es produïa l'endemà del 27è aniversari de l'assassinat del jove antifeixista de Burjassot, que l'associació també va recordar.

La portaveu de Vox a les Corts Valencianes, Ana Vega, i els diputats Miguel Pascual i David García Gomis han retirat una pancarta d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) situada en un pont sobre l'autovia A-7 a l'altura d'Ontinyent (Vall d'Albaida).

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha presentat aquest migdia una queixa a la Junta Electoral Central (JEC) i a la Junta Electoral del País Valencià en què demana la retirada "immediata" dels símbols falangistes de la comandància de la Guàrdia Civil de València, entre altres indrets. Els encarregats de traslladar la petició han sigut el secretari d’organització d’ERPV, Francesc Sanxis, i l’advocat i candidat de la formació a les eleccions al Congrés de Diputats Jaume Ferrà.

L'encara diputat al Congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà, el senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, i la cap de llista del BNG a les eleccions al Parlament Europeu, Ana Miranda, participaran aquest dissabte en la presentació a València de la coalició electoral Ara Repúbliques, amb la qual les tres formacions concorreran als comicis europeus del 26 de maig.

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha escollit Guillem Agulló, pare del militant independentista assassinat per l'extrema dreta el 1993, com a principal representant de la federació valenciana en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions europees del 26 de maig, que la formació compartirà amb Bildu i BNG.

Un manifest, la Declaració Valencianista; un diari, La Correspondència de València, i un partit, Unió Valencianista Regionalista. Així és com el 14 de novembre del 1918 el nacionalisme valencià va fer el pas definitiu i, després de dècades d’iniciatives socials i culturals, va constituir la seva primera plataforma política. Ho va fer de manera decidida, reclamant un “estat valencià” amb “plena sobirania” i una “hisenda pròpia” i amb la capacitat de “mancomunar-se amb altres estats” de la futura Federació Ibèrica. Cent anys després, amb altres reivindicacions, el nacionalisme viu i és a les institucions, especialment a través de Compromís, a l’alcaldia de València i en 19 de les 99 cadires a les Corts Valencianes.

El dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà ha tornat a patir l'intent de boicot de seguidors de formacions d'extrema dreta al País Valencià com Defenem Valéncia, que es van concentrar ahir a les portes de la Casa de la Cultura de Barxeta (la Costera), on el diputat al Congrés va participar en un acte sobre el paper del 'Municipalisme en la construcció del país'.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Podem demanaran explicacions al govern espanyol mitjançant preguntes parlamentàries al Congrés i al Senat sobre la "impunitat" dels col·lectius feixistes en la celebració de la cavalcada de les Magues de Gener que va tindre lloc el passat diumenge 7 de gener a la ciutat de València.

L'extrema dreta pretén boicotejar els actes que el valencianisme polític i l'independentisme han organitzat per a aquest diumenge, quan tindrà lloc el tradicional Aplec del Puig (Horta Nord), festivitat que commemora la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I. Les activitats, com cada any, es duran a terme a la localitat on, segons la tradició, el monarca va acampar per preparar l'entrada a la ciutat del Túria. En record d'aquesta efemèride, cada any el Bloc Nacionalista Valencià i les formacions independentistes, abans el PSAN i, en l'actualitat, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), organitzen diversos actes amb predomini del to festiu.