L'escriptura és una activitat solitària. Per aquest motiu el confinament proporciona l'entorn ideal per lliurar-se al conreu de les lletres. Sempre que sigui una reclusió voluntària, esclar. Tanmateix, n'hi ha que han fet, de la necessitat, una virtut, i fins i tot en les circumstàncies més adverses han trobat una sortida en l'escriptura, tant per abstreure el pensament com per reflexionar sobre el mateix aïllament. En la història de la literatura hi ha uns quants exemples de com la presó, un confinament obligatori i radical, és al darrere d'obres que, altrament, qui sap si s'haurien escrit. Sense anar més lluny, Miguel de Cervantes va idear El Quixot mentre complia condemna a la presó de Sevilla el 1597, acusat d'irregularitats com a recaptador d'impostos. La reclusió no era una situació nova per a Cervantes, que ja havia estat cinc anys empresonat pels turcs a Alger, entre el 26 de setembre del 1575 i el 19 de setembre del 1580, i va intentar escapar-se quatre vegades. Al pròleg de la seva famosa obra, ell mateix explica que la "va engendrar a la presó". Però no se sap fins a quin punt va avançar en la redacció del llibre o simplement en va tenir la idea.

El Quixot allibera condemnats, pobres criats víctimes de la brutalitat dels seus amos, i torna la dignitat a prostitutes i pastors. És un cavaller idealista que es llança contra els molins perquè vol justícia. I ara, en ple segle XXI, torna a cavalcar de nou contra la censura. El Gremi de Llibreters de Madrid ha creat una eina (https://www.findingfarina.com) amb la qual és possible llegir 'Fariña' a través d''El Quixot'. "Amb aquesta iniciativa queda demostrat que es podran segrestar els llibres però no les paraules", ha dit el secretari del Gremi, Fernando Valverde. Amb aquesta iniciativa els llibreters de Madrid posen de manifest la impossibilitat de censurar llibres en plena era digital.

La comissió commemorativa del IV centenari de la mort de Miguel de Cervantes s'ha reunit aquest dijous al Palau Reial. En el parlament que ha fet a porta tancada, Felip VI ha relacionat la trobada i el paper de l'escriptor amb la unitat d'Espanya: "És un autèntic projecte d'Estat, que serveix també per posar en relleu el que ens uneix, per recordar un home amb una obra que és pedra angular de la nostra cultura diversa i plural, la cultura en espanyol".

El poeta i escriptor mexicà José Emilio Pacheco, guanyador del premi Cervantes el 2009, ha mort aquest diumenge als 74 anys com a conseqüència d'una aturada cardiorespiratòria, segons ha informat la seva filla Laura Emilia Pacheco.