Quan Euclides va presentar els seus Elements, una de les grans construccions intel·lectuals de la humanitat, a Ptolemeu I, rei d'Egipte, la resposta que va rebre va ser: “¿No hi ha camins més planers per a la geometria?” “No, no hi ha camins reials per a les matemàtiques”, li va etzibar Euclides.

El projecte Estalmat (Estímul del Talent Matemàtic), orientat a detectar i estimular el talent matemàtic d'estudiants d'entre 12 i 13 anys, ha obert el termini d'inscripció per a les proves de selecció del curs 2025-2026. Les inscripcions es poden fer fins al 31 de maig a través del següent enllaç i la prova de selecció es durà a terme el 7 de juny a la UIB. El programa és gratuït per a tots els participants.

Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.

Masaki Kashiwara (1947) va convertir-se en matemàtic de manera precoç. La passió per l'àlgebra li va arribar a l'edat escolar amb un problema que havia de resoldre: havia de saber quantes grues i tortugues hi havia dins d'una caixa a partir d'un nombre total de caps i potes. Amb trobar la resposta no en va tenir prou i va generalitzar un mètode per resoldre la incògnita: amb 23 anys va desenvolupar la teoria D-mòduls, una eina clau per a l'estudi d'equacions diferencials. Ara, amb 78 anys i després d'una carrera brillant, s'ha convertit en el primer japonès –i el segon asiàtic– a rebre el premi Abel de matemàtiques, considerat el Nobel del ram i dotat amb 660.000 euros.

"Les matemàtiques són molt creatives, contenen una gran bellesa", assegura amb un somriure franc Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988). Res a veure, insisteix, amb el que de petits aprenem a l'escola: càlcul, càlcul, càlcul, equacions, fórmules, algoritmes que no saps per a què serveixen... Per això a ell, tot i que li anaven molt bé des de nen i tenia una mare professora precisament d'aquesta assignatura, el cert és que no l'atreien gaire.

Gairebé sempre que es parla amb algun dels estudiants que ha obtingut millor nota a la selectivitat en ciències o que ha destacat al batxillerat o a la universitat, en algun punt de la conversa acaba apareixent la paraula cangur. També quan es pregunta a professors de matemàtiques com han motivat els seus alumnes, la resposta sol incloure una frase: "Hi ha unes proves que es fan cada any..." És impossible desvincular l'èxit educatiu de gran part dels estudiants catalans brillants de les proves Cangur. És un concurs de matemàtiques internacional que aquest dijous celebra la trentena edició a Catalunya amb més de 100.000 alumnes inscrits. Hi col·laboren centenars d'escoles, instituts i, fins i tot, universitats que cedeixen espais per fer "el concurs dels grans".

Andreu Dotti Boada (Vacarisses, 1994) és el cofundador d’Innovamat, una organització de didàctica de les matemàtiques que actualment dona servei a més de 21.500 docents de 2.300 escoles en 8 països.

Va anar a l’Escola Pau Casals, la pública del poble. “Odiava anar a l’escola. Tenia molta ansietat. Quan s’acostava el mes de setembre no podia dormir a la nit. No vaig aprendre a llegir fins a segon de primària, quan em van diagnosticar dislèxia i TDAH. De petit costa molt entendre què vol dir això. I jo automàticament vaig pensar que era tonto”.

]]>

Per defecte professional conec moltes persones que saben recitar que els angles interiors d’un triangle sumen cent vuitanta graus, que recorden la fórmula que resol una equació algebraica de segon grau... Però no tot són persones enamorades de les matemàtiques, que comprenen aquests fets, que els utilitzen o saben reconèixer situacions en què els podrien utilitzar. També per defecte professional segueixo amb especial interès les notícies i els debats sobre l’educació matemàtica a casa nostra, sobre els resultats de l’alumnat a proves internacionals que mesuren un cert rendiment matemàtic... I per a mi és clar que el problema no és si a l’escola aprenem que els angles interiors d’un triangle sumen cent vuitanta graus o si aprenem la fórmula que resol una equació algebraica de segon grau. El problema és que sense raonament matemàtic ni comprensió, aquests aprenentatges es converteixen en una mena de sopes de lletres que no ajuden a preparar adults crítics i funcionals.

]]>

Els resultats en les proves TIMSS 2023, que avaluen els alumnes de 4t de primària, han posat Catalunya a la cua de l’Estat en competència matemàtica i molt per sota de la mitjana d’Europa i de l’OCDE. Són males notícies, que confirmen la preocupant situació a les aules i la tendència negativa que van marcar les proves de competències bàsiques i el PISA, aquest cop a primària i amb els resultats més baixos que hem tingut mai. Que no sigui cap novetat el baix rendiment de l’alumnat català no ens ha de deixar de preocupar, i per això són bones les mesures que s’estan promovent des del departament per tal de fer-hi front.

]]>

No només els infants i estudiants catalans i espanyols tenen problemes amb la comprensió lectora i les matemàtiques: els adults tampoc se'n surten amb gaire nota. Així ho revela l'últim informe PIAAC 2023 del programa per a l'avaluació internacional de les competències de la població adulta que elabora l'OCDE amb el ministeri d'Educació. Els resultats d'aquest estudi que podria equivaldre a l'informe PISA dels adults són contundents: els espanyols se situen per sota de la mitjana europea i de l'OCDE en les tres àrees principals d'aprenentatge (matemàtiques, comprensió lectora i resolució de problemes). Són unes dades que no milloren des de fa una dècada.

]]>

Aquest dimecres vam conèixer que Catalunya torna a situar-se a la cua d'Europa i de l'Estat pel que fa al nivell matemàtic dels alumnes. El que ja es va posar sobre la taula fa un any amb les proves PISA dels alumnes de secundària ara es confirma amb el resultat de les proves TIMSS a primària. En aquests últims exàmens organitzats per l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) els alumnes catalans que feien 4t de primària l'any 2023 van obtenir de mitjana 489 punts. Són cinc punts menys que els que van obtenir en l’informe del 2019 i una desena menys que a les mateixes proves del 2015.

]]>

Res del que pugui aparèixer en un informe sobre el nivell educatiu dels alumnes catalans ens pot sorprendre perquè ja fa anys que anem de baixada i sense frens i la reacció al problema és insuficient, si és que se’n pot dir reacció.

]]>

Llegim a l’ARA que Catalunya és a la cua d'Europa i de l'Estat en matemàtiques. Que un estudi de l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) fet l'any 2023 “mostra com el nivell matemàtic dels estudiants també és preocupant a primària”. La mitjana d'Espanya se situa en 498 punts, però la de la Unió Europea en 514. Parlem-ne sense embuts, sisplau.

]]>

Els alumnes de 4t de Primària de les Balears tenen el nivell més baix de Matemàtiques i Ciències de tot l’Estat, segons un nou estudi de l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) fet l'any 2023. Els estudiants illencs obtenen 473 punts en Matemàtiques, per darrere dels de les Canàries i Catalunya, que aconsegueixen 485 i 489, respectivament. A l’Estudi només hi han participant 9 de les 17 comunitats autònomes de l’Estat. Tal com ja va constatar l'informe PISA 2022, el territori que obté millor puntuació és Castella i Lleó, amb 522 punts. El segueixen Astúries (520), Madrid (519), Navarra (517), Galícia (509) i Andalusia (494).

]]> Direm “repte”, que diuen que és la manera empàtica i assertiva de dir “problema”, però la veritat és que començam a estar davant una situació bastant delicada que hauria d’encendre algunes alarmes. La recent publicació dels resultats de les proves IAQSE és el darrer episodi d’una llarga sèrie d’avaluacions calamitoses que semblen no tenir fi.

]]>

2, 3, 5, 7, 11, 13… Entre tots els nombres n'hi ha un conjunt que ocupa una categoria especial: els nombres primers; aquells nombres que només són divisibles per la unitat i per si mateixos. No els coneixem tots, principalment perquè, com Euclides va demostrar fa més de dos mil anys, n’existeixen infinits. Però de tant en tant se’n troba un de nou.

]]>

Només tenia dos anys quan va ensenyar a nens de cinc anys a comptar. Més endavant, quan a casa seva es netejaven les finestres, demanava que es dibuixessin números amb el sabó. I si els seus pares volien que estigués una estona tranquil, només calia que li donessin una sèrie de problemes matemàtics per resoldre. No és estrany, doncs, que Terence Tao (Adelaida, Austràlia, 1975) s’hagi dedicat a les matemàtiques i sigui professor a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA).

]]>

¿Tot nombre enter parell superior a dos es pot escriure com a suma de dos nombres primers? Aquesta és la conjectura que el matemàtic prussià Christian Goldbach va plantejar el 1742, i que fa ballar el cap dels científics des d'aleshores perquè no s'ha trobat encara la fórmula per demostrar-la. La protagonista que dona nom a El teorema de Marguerite creu haver arribat a una possible solució en la tesi que du a terme a l'Escola Superior de Lió. Però quan presenta el seu treball de recerca, es fa evident que hi ha un error en una de les seves hipòtesis.

]]>

Pol López (Barcelona, 1984) és de lletres, però cada vegada el fascinen més la física i les matemàtiques. L'actor, que recentment ha estrenat El misantrop de Molière al Grec i el drama Llobàs als cinemes, recomana el llibre de Benjamin Labatut Maniac (Anagrama, 2023), sobre el matemàtic hongarès John von Neumann, considerat el pare de la primera computadora i de les bases matemàtiques de la mecànica quàntica, que va ajudar a dissenyar la bomba nuclear. "Parla dels inicis de la computació i de la intel·ligència artificial, però no cal que estiguis avesat a la física ni a les matemàtiques –diu López–. Labatut no és científic, però sap fer atractiva la ciència. El vaig descobrir amb el seu llibre anterior, Un verdor terrible (Anagrama), que també em va al·lucinar, en què toca temes relacionats amb la ciència. I Maniac és un llibre que es devora sobre una de les persones més intel·ligents de la història".

]]>

La Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) i diversos signants demanen a la Conselleria d'Educació modificar "urgentment" els horaris setmanals dedicats a les Matemàtiques en totes les etapes "per augmentar significativament la seva dedicació horària". En una carta, dirigida al conseller Vera, expressen preocupació per les hores dedicades a la matèria derivades de la implantació de la LOMLOE. "Ha suposat un decreixement en les hores dedicades a l'ensenyament i l'aprenentatge de les Matemàtiques. Això preveu, sota el nostre parer, un empitjorament en la competència matemàtica dels alumnes de les Illes Balears en un futur pròxim", diuen els signants. La SBM també ha iniciat una recollida de firmes perquè els que vulguin puguin donar suport a la causa.

]]>