Els alumnes francesos tornaven aquest dilluns a les aules després de les vacances d'estiu i el primer ministre en funcions, Gabriel Attal, ha celebrat la rentrée visitant una classe de 5è de primària. Una alumna li ha etzibat: "Vostè sap qui serà el nou primer ministre?" Attal li ha contestat amb sinceritat i amb un missatge per a Emmanuel Macron: "És una pregunta que es fan molts francesos, però jo no en sé la resposta perquè, com sabeu, a França és el president de la República qui escull el primer ministre".

Gairebé dos mesos després de les eleccions legislatives, França encara no té ni nou primer ministre ni nou govern. Havent consultat durant els últims dies totes les forces polítiques de l'Assemblea Nacional, el president de la República, Emmanuel Macron, s'ha refermat en la idea que ja va llançar just després de les eleccions del 7 de juliol: no deixarà el govern en mans del Nou Front Popular (NFP) –l'aliança dels partits d'esquerra– tot i ser el grup més nombrós de l'Assemblea, guanyador d'unes eleccions que van deixar un hemicicle sense majories àmplies. "L'estabilitat del nostre país imposa no optar per aquesta possibilitat", es justificava dilluns al vespre el president en un comunicat.

Tres dies després de les eleccions legislatives, que han deixat una Assemblea Nacional ingovernable, el president de la República ha trencat el seu silenci. Tot i la importància i incertesa del moment polític que viu França, fins ara Emmanuel Macron no havia parlat. El president ha optat aquest dimecres per fer una valoració dels resultats electorals a través d'una carta adreçada als francesos publicada als diaris regionals. Macron deixa clar que no reconeix la victòria del Nou Front Popular (NFP), l'aliança dels partits d'esquerra, el bloc que més escons va aconseguir (182) a les eleccions legislatives de diumenge. "Ningú ha guanyat", afirma a la missiva.

Dos dies després de les eleccions legislatives que han deixat un paisatge inèdit a l'hemicicle, sense majories clares i amb el perill real que França sigui ingovernable, els diputats de la nova Assemblea Nacional han fet la seva rentrée. La sessió constitutiva no es farà fins al 18 de juliol, però aquest dimarts els diputats ja han recollit les seves credencials i s'han fet les fotografies oficials.

El resultat de les eleccions legislatives d'aquest diumenge és un revés per al president de la República. No és un fracàs dramàtic perquè Emmanuel Macron ha salvat els mobles quedant en segona posició i evitant el triomf de l'extrema dreta, i aquesta era la prioritat, però perd la majoria a l'Assemblea i obté 168 escons. El daltabaix és considerable, perquè deixa de ser la primera força, un càstig electoral que li complicarà els tres anys que li queden de mandat.

És l'hora de la veritat: els francesos tornen aquest diumenge a les urnes amb la missió de decidir si volen que l'extrema dreta governi per primera vegada en la història de la V República. La segona volta de les eleccions legislatives s'ha convertit de facto en un referèndum per dir sí o no a l'extrema dreta. França va tancar divendres una de les campanyes electorals més violentes que es recorden, amb un rècord d'agressions a candidats –segons el govern, 51 aspirants a diputat han patit agressions físiques– i amb un clima de tensió que podria desencadenar aldarulls al carrer.

A l'Elisi, la desfeta a la segona volta de les eleccions legislatives es dona per descomptada. El president Macron no aconseguirà ampliar la seva majoria a l'Assemblea Nacional, ni tan sols revalidar-la. Les enquestes apunten que la coalició presidencial serà la tercera força i que l'extrema dreta de Le Pen guanyarà les eleccions i serà, per primera vegada, el primer grup parlamentari. Fins i tot si les projeccions s'equivoquen, una cosa és certa: Macron perdrà més de la meitat dels actuals 250 diputats perquè els candidats que competiran a la segona volta –tenint en compte els més de 80 desistiments que hi ha hagut pel front republicà contra l'extrema dreta–, no arriben a 250.

Després de la primera volta de les eleccions legislatives, amb la victòria clara de l'extrema dreta de Le Pen amb un 33,1% dels vots, tant la coalició del president Macron com l'aliança de les esquerres, el Nou Front Popular (NFP), tenen un objectiu comú de cara a la segona: barrar el pas a Marine Le Pen i Jordan Bardella. Estan convençuts que només construint un front republicà, com a cordó sanitari, és possible que el Reagrupament Nacional (RN) no aconsegueixi ser la primera força a l'Assemblea Nacional a la segona volta. "El desafiament és clar: ¿volem donar plens poders i el destí del país a l'RN? Nosaltres responem que no", ha assegurat aquest dilluns el primer ministre, Gabriel Attal, per defensar el front republicà.

El president Macron ha perdut l'aposta: l'extrema dreta podria governar a França per primera vegada a la V República a partir del 7 de juliol en una Assemblea Nacional en què la coalició presidencial es veuria relegada a tercera força. És un cop de puny directe a l'estómac per a Emmanuel Macron. La primera volta de les eleccions legislatives dibuixa una cohabitació –un president i un primer ministre de color polític diferent– impossible. Els resultats deixen moltes opcions a Reagrupament Nacional (RN) de Le Pen d'obtenir diumenge que ve la majoria a l'Assemblea Nacional.

Encara en estat de xoc per la victòria històrica de l'extrema dreta de Le Pen a les eleccions europees del 9 de juny i la convocatòria per sorpresa d'eleccions legislatives anticipades, els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els 577 diputats que formaran part de l'Assemblea Nacional. Per primera vegada a la història, l'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), podria ser la principal força a l'Assemblea. L'extrema dreta posaria fi al domini històric dels partits tradicionals, que van des de l'esquerra moderada dels Socialistes a la dreta conservadora dels Republicans, passant pel centre –cada vegada més escorat a la dreta– d'Emmanuel Macron. La V República mai ha tingut ni un govern ni un primer ministre d'extrema dreta.

Al començament de la campanya de les eleccions legislatives franceses es va fer viral un vídeo. S'hi veu el primer ministre, Gabriel Attal, amb el seu somriure tímid fent campanya al carrer. Un veí s'atura per saludar-lo i li parla amb una sinceritat que deixa Attal gairebé sense paraules. "Vostè és bo, però caldria dir al president que tanqui la boca [...]. És ell qui ens està fotent", li etziba. Attal només aconsegueix dir que són eleccions per elegir el primer ministre, no el president.

Des que l'extrema dreta de Marine Le Pen va arrasar a les eleccions europees del 9 de maig i el president de la República va anunciar solemnement l'avançament de les eleccions legislatives, a molts francesos els costa dormir. Psicòlegs i psiquiatres asseguren que l'ansietat dels seus pacients s'ha disparat per una convocatòria electoral inesperada i per la possibilitat, molt real, que el pròxim primer ministre sigui d'extrema dreta. Totes les enquestes d'intenció de vot atorguen la majoria de l'Assemblea Nacional al partit liderat per Le Pen, Reagrupament Nacional. Aquest diumenge se celebra la primera volta.

L'escenografia no era de míting electoral ni de roda de premsa de partit. El número dos de l'extrema dreta de Le Pen, Jordan Bardella, possible nou primer ministre si Reagrupament Nacional (RN) guanya les eleccions legislatives, ha presentat davant la premsa aquest dilluns el seu programa electoral en un escenari que recordava inevitablement el de les rodes de premsa dels membres del govern. Faristol i paret del fons amb tons molt clars, bandera francesa darrere –no hi era l'europea, com és habitual– i sense logo de partit. El missatge era clar: Bardella ja es veu primer ministre. "Estem preparats per governar", ha proclamat.

A cinc minuts a peu de l'Ajuntament de Bondy, un municipi de la banlieue de París del Sena Saint-Denis, crida l'atenció un mural gegant pintat en una de les parets laterals d'un edifici de 10 plantes. S'hi veu dibuixat Kylian Mbappé de nen, dormint amb una pilota de futbol com a coixí. A dalt de tot hi ha el jugador d'esquena, amb la samarreta de la selecció francesa. "Estima el teu somni i ell t'estimarà a tu", s'hi pot llegir. És un homenatge al capità de la selecció francesa, que va créixer a Bondy, una ciutat multicultural de 53.000 habitants, on el nou fitxatge del Reial Madrid és un heroi. "Aquí visc jo!", diu amb orgull el Jonathan, un jove francès d'origen africà que viu a l'edifici on hi ha pintat el mural i que va acompanyat de dos amics. Tenen 18 anys i encara no han votat mai, però no es perden un partit de futbol de Mbappé. "És el millor", sentencia el noi.

En plena Segona Guerra Mundial, quan els nazis ja havien entrat a París, el general Charles de Gaulle feia una crida a la resistència des de Londres, a través de la ràdio pública britànica, la BBC, poc abans que el mariscal Pétain negociés l'armistici amb els alemanys. "Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà mai", va dir en el seu discurs radiofònic que es coneix com la crida del 18 de juny. Era el 1940. La crida a la resistència de De Gaulle davant l'ocupació nazi –en contraposició amb el col·laboracionisme que encarna Pétain– és un dels capítols de la Segona Guerra Mundial més honorat pels francesos i per tots els presidents de la Cinquena República.

Per entrar al poble s'ha de travessar unes vies de tren que fa anys que no s'utilitzen. Les males herbes les han inundat. A l'esquerra s'alça una fàbrica abandonada. És una antiga sucrera amb més de 150 anys d'història que en el passat va atraure treballadors que es van instal·lar a Bresles. Ja fa anys que no funciona i que el municipi, situat a 75 quilòmetres al nord-oest de París, al departament de l'Oise, regió d'Alts de França, s'ha convertit en una ciutat dormitori, amb pocs comerços i poca vida al carrer. Quatre dies després de les eleccions europees que van sacsejar el país amb una victòria històrica de l'extrema dreta de Marine Le Pen, la vida a Bresles continua inalterable.

Tres dies abans de l'inici oficial de la campanya electoral per a les eleccions legislatives, l'aliança de l'esquerra francesa, el Front Popular, ha presentat aquest divendres el seu programa electoral, pactat en un temps rècord. Tot i que hi ha 20 propostes que els partits es comprometen a posar en marxa abans de 15 dies després d'haver-se constituït la nova Assemblea Nacional, el programa es resumeix en "una ruptura total amb les polítiques d'Emmanuel Macron", en paraules del coordinador electoral de França Insubmisa (LFI), Manuel Bompard. "Si el poble ho decideix, ho podem canviar tot", ha promès.

La crisi de la dreta ha viscut moments esperpèntics aquest dimecres, inèdits en la política francesa. El president d'Els Republicans, Éric Ciotti, ha estat expulsat per unanimitat del seu propi partit després que ahir proposés fer un pacte electoral amb l'extrema dreta de Le Pen per a les eleccions legislatives anticipades del 30 de juny i del 7 de juliol. Ciotti, que ha rebut una allau de crítiques internes en les últimes hores per la proposta, ha confirmat aquest dimecres la seva intenció d'aliar-se amb l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, que va obtenir una àmplia victòria en les eleccions europees de diumenge passat. La decisió de Ciotti ha provocat un cisme a la dreta francesa, que li pot passar factura a les eleccions.

El tabú s'ha trencat també a França. El president d'Els Republicans, Éric Ciotti, ha anunciat aquest dimarts que vol pactar una aliança amb l'extrema dreta de Marine Le Pen per presentar-se junts a les pròximes eleccions legislatives, avançades pel president francès, Emmanuel Macron, per a finals de juny i principis de juliol. Si l'acord tira endavant, serà la primera vegada a França que un partit pacta anar de bracet de l'extrema dreta a unes eleccions. Es trencaria així definitivament el cordó sanitari.

Les eleccions de mig mandat han tornat a demostrar la divisió que governa la política als Estats Units i que podria paralitzar l'acció legislativa del seu president, Joe Biden. Les dues ales del Capitoli, l'edifici central de la democràcia nord-americana, quedaran repartides entre demòcrates i republicans els dos anys vinents. Al nord, el Senat quedarà tenyit del blau del Partit Demòcrata, mentre que el vermell del Partit Republicà serà el color predominant a la Cambra de Representants, situada al sud d'aquesta construcció emblemàtica de la capital dels Estats Units.