Poc menys de 100 empreses i 1.700 treballadors mantenen encara viva la indústria tradicional a Menorca. El turisme ha anat menjant terreny al calçat i la bijuteria, que amb prou feines representen el 5% del teixit productiu de l’illa. La progressiva desaparició de referents com Catisa o Patricia i la reducció de la indústria auxiliar han empitjorat el panorama a les marques que encara sobreviuen al monocultiu turístic. El seu futur, però, cada vegada depèn més de les guerres i els aranzels. La geopolítica és la que mana ja als seus negocis.

Els preus industrials continuen augmentant a les Balears i deixen el mes de maig amb un augment d'un 78,9% respecte del mateix mes de l'any passat. Tot i això, segons ha informat aquest dilluns l'Institut Nacional d'Estadística, aquesta xifra està quatre punts per sota del mes d'abril, quan es va registrar una pujada del 82,3%. En concret, l'increment més gran l'ha registrat la producció d'energia elèctrica, amb un 112,9% més que l'any passat.

Un incendi a una nau industrial del polígon de Marratxí ha deixat tres camions frigorífics calcinats i un altre també afectat, encara que només la part davantera. Segons han informat els Bombers de Mallorca, els fets van tenir lloc ahir, divendres, vespre, cap a les 20.20 hores.

Sentir a parlar de cases prefabricades ja comença a no ser estrany dins el sector de la construcció. En termes de coneixement popular, quan es xerra d’aquestes construccions, el més corrent és pensar en una casa de fusta, tal vegada relacionant-ho amb les típiques cases nord-americanes fetes d’aquest material. Així i tot, la realitat que s’obre pas a les Illes i a tot l’Estat va més enllà. Es tracta d’habitatges fets per peces de formigó construïdes dins naus industrials. Segons expliquen les empreses, el sistema constructiu s’assembla més al d’un cotxe que no al d’una casa tradicional.

Ara que s’està parlant intensament de la tornada a la normalitat apareixen molt sovint, no sé si conscientment o no, reflexions sobre la continuïtat o no del caràcter industrial de les nostres societats. A vegades es parla de la indústria com si es parlés ja del passat, i en altres ocasions es veu un evident desig de conservar aquest caràcter. Jo m’inclino més cap a aquesta segona posició, però crec que, de la mateixa manera que es bateja la normalitat com a nova, cal batejar la societat industrial amb el mateix adjectiu. Els canvis necessaris són la conseqüència principalment de tres factors. N’hi ha un que obre oportunitats: els enormes progressos en les tecnologies digitals. Un segon que es deriva de la consciència sobre la necessitat de posar límits en la utilització de recursos naturals. I un tercer de caràcter sociopolític: la no sostenibilitat de les enormes desigualtats que s’han creat entre persones i territoris. Tots tres junts ens obliguen a decisions urgents i importants. En vull parlar una mica.

El Barça ha emès un comunicat sobre la querella per espionatge industrial que ha formulat Mediapro, a través del seu soci fundador Jaume Roures, en la qual s'implica el club, primer com a querellat i posteriorment com a part afectada. "El Barça és totalment aliè als fets que han motivat aquesta querella", assegura l'entitat barcelonista, que demanarà l'arxivament del cas "en tots aquells aspectes que fan referència a l'entitat".

Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, ha anunciat aquest divendres una demanda contra Sandro Rosell per un cas d'espionatge industrial. Uns fets que es van produir entre el 2009 i el 2011, durant els quals el que va ser president blaugrana va tenir accés de manera il·lícita als correus electrònics de Roures. "Esperem que surti tota la merda, que quedi retratat el personatge i que a la gent li caigui la vena dels ulls", ha dit Roures. "Que la policia i el jutge ho investigui i després ja començarem a parlar de responsabilitats", ha afegit.