Tretze anys després que esclatés el cas del Palau de la Música, quan els Mossos d'Esquadra van entrar a escorcollar la institució cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels diners. L'Audiència de Barcelona ha rescabalat prop de 12 milions d'euros dels 23 espoliats a la institució cultural i a l'Orfeó Català per Fèlix Millet (condemnat a nou anys i vuit mesos de presó) i Jordi Montull (condemnat a set anys i mig), però encara queden pendents de consignar onze milions més. Les famílies dels exresponsables del Palau són qui més diners han ingressat als jutjats, però Millet i Montull encara no han pagat ni un euro dels 4,1 milions i 2,9 milions de multa que els va imposar el tribunal, respectivament.

El govern de Pedro Sánchez no concedirà l'indult a Fèlix Millet i Jordi Montull. L'expresident del Palau i la seva mà dreta, condemnats a més de nou anys de presó i set anys i mig respectivament, no rebran la mesura de gràcia i hauran de complir íntegrament la pena pel cas Palau. Així consta en una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, i en què el tribunal informa a les parts de la decisió presa al consell de ministres del passat 28 de desembre. S'hi adjunta la comunicació del ministeri de Justícia on es confirma la denegació de l'indult, si bé no s'hi especifica cap motiu concret.

Fins ben entrat el canvi de mil·lenni Fèlix Millet va ser un dels astres de la burgesia catalana. Fill d'un dels presidents de l'Orfeó Català i renebot d'un dels fundadors de la institució, el seu destí semblava lligat a l'entitat. Abans d'arribar-hi, Millet va fer una llarga carrera empresarial i es va llaurar el prestigi de l'home que tot ho aconseguia. L'any 1990 va crear la Fundació Orfeó Català Palau de la Música, que va convertir en el seu imperi. El dirigia amb mà de ferro, ningú li discutia res i tothom acatava les seves normes. Segurament qui ho va explicar millor va ser la seva filla al judici: al seu propi casament no coneixia ni la meitat dels convidats, la majoria eren contactes del seu pare, gent amb qui Millet volia quedar bé. El que no sabia ningú –o, si algú ho sospitava, callava– era que l'enllaç i el banquet es va pagar amb diners del Palau. L'any 1999 Millet va rebre la Creu de Sant Jordi. L'hi retirarien 10 anys més tard, després que els Mossos d'Esquadra entressin al Palau i es destapés l'espoli de la institució. El referent havia caigut.

L'exnúmero dos del Palau de la Música, Jordi Montull, ha sortit de la presó de Brians 2 aquest dimarts després de pagar els 100.000 euros de fiança que li va imposar finalment l'Audiència de Barcelona. A Montull el van condemnar a set anys i mig de presó per l'espoli del Palau de la Música. Inicialment el tribunal en va ordenar l'ingrés immediat entre reixes, mentre que el Tribunal Suprem valora el seu recurs contra la sentència. Però després l'Audiència va decidir canviar aquesta situació i permetre que tant ell com l'expresident del Palau de la Música poguessin sortir en llibertat provisional si pagaven una fiança, que és la que Montull ha fet efectiva aquest dimarts.

Fèlix Millet i Jordi Montull podran sortir en llibertat provisional si dipositen una fiança de 400.000 euros en el cas de l'expresident del Palau de la Música i de 100.000 en el cas de l'ex número dos de la institució. Els exresponsables portaven 16 dies entre reixes, després que l'Audiència de Barcelona ordenés el seu ingrés immediat al centre penitenciari per complir la condemna imposada pel saqueig al Palau de la Música i el finançament irregular de Convergència. El tribunal ha acceptat el recurs de súplica que havien presentat les seves defenses. De moment, fonts pròximes als exresponsables del Palau expliquen que almenys Montull no té els diners per pagar la fiança.

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés immediat a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos principals condemnats per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, després que la fiscalia hagués demanat el seu ingrés entre reixes pel "risc evident" de fuga. L'Audiència havia convocat aquest dilluns els dos exresponsables del Palau juntament amb l'ex directora financera, Gemma Montull, i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, per valorar si els havia d'imposar alguna mesura preventiva com demanava la fiscalia.

El comitè executiu del Consorci del Palau de la Música ha decidit aquest dimarts no recórrer la sentència sobre l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, que condemna els exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, a nou i set anys de presó respectivament i imposa a l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, quatre anys i cinc mesos de presó.

Aspectes clau

12 condemnats, 4 absolts i decomís a CDC

Fèlix Millet Tusell

Cap de la trama del Palau, president de l'Associació, la Fundació i el comitè executiu del Consorci.

]]>

Fèlix Millet i Jordi Montull no només van espoliar el Palau de la Música sinó que, a més, van fer servir la institució cultural per fer arribar comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions d'obra pública a l'empresa Ferrovial. Més de 8 anys després que esclatés el cas Palau, l'Audiència de Barcelona ha condemnat l'expresident de la institució a 9 anys i 8 mesos de presó i la seva mà dreta, Jordi Montull, a 7 anys i mig, per malversació, apropiació indeguda, falsedat documental, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i un delicte contra la hisenda pPública. Tots els acusats han conegut el pronunciament aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, on han hagut de comparèixer.

]]>

"Es tracta de comissions il·lícites que servien per finançar un partit polític”. És la contundent definició que ha fet un inspector de la Policia Nacional sobre les donacions de la constructora Ferrovial al Palau de la Música. El comandament de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) ha comparegut com a pèrit i testimoni al judici sobre l’espoli de l’entitat i el presumpte finançament il·legal de CDC, per exposar l’informe que la policia va fer sobre la comptabilitat del partit el 2012 per ordre del jutge del cas Palau.

]]>

Un comptable de la Fundació del Palau de la Música que va començar a treballar el 2006 ha assegurat que van advertir l'organisme d'intervenció de la Generalitat sobre les "irregularitats" que veien en el seu dia a dia a l'entitat abans que es destapés el saqueig perpetrat pels exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, sense resultat: "Vam donar indicacions a la intervenció de la Generalitat que hi havia irregularitats i no va passar res. Ho intentes una vegada, no més", ha assegurat David Regalado durant la seva declaració com a testimoni davant del tribunal que jutja l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament il·legal de Convergència (CDC).

]]>

Quan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música es van emportar desenes de proves de l’espoli de la institució a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull. Però el seu substitut al capdavant de l’entitat, Joan Llinares, en va trobar encara més. L’exdirector del Palau i artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions d’euros va declarar ahir com a testimoni al judici pel saqueig del Palau i el presumpte finançament il·legal de Convergència per verificar totes i cadascuna de les proves de les acusacions. També va revelar un detall nou: poc després d’arribar al Palau va rebre una trucada de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig interessant-se pels convenis de la institució amb la Fundació Trias Fargas, afí al partit i que, segons la fiscalia, constituïa una de les vies per desviar diners a la formació.

]]>

Els conserges del Palau de la Música que han declarat aquest dilluns com a testimonis al judici per l'espoli de l'entitat cultural i el presumpte finançament irregular de Convergència han donat compte del constant tràfic de fons en efectiu entre l'entitat i els bancs. Ells eren els que s'encarregaven de portar els diners, sovint en motxilles. També s'encarregaven de fer compres per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet: "Des de lingots d'or de 24.000 euros fins a pel·lícules, perfums o tabac", ha explicat un d'ells, que adquiria aquesta mena de béns per a Millet amb els diners de la institució.

]]>

Els Mossos d'Esquadra van trobar un milió i mig d'euros en efectiu a Fèlix Millet en una caixa forta d'una entitat bancaria. Així ho han explicat el subinspector i el caporal de la policia catalana que han declarat com a testimonis al judici per l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament irregular de Convergència (CDC). Els dos comandaments han explicat al tribunal que estaven en feixos de bitllets de 500 euros "ben ordenats".

]]> La dona i les filles de l'exresponsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, i l'esposa de la seva mà dreta, Jordi Montull, s'han desvinculat de l'espoli de l'entitat perpetrat pels seus familiars. Han assegurat que no van saber mai que els diners amb què es van pagar les obres de les reformes de casa seva o les bodes de les filles sortien del Palau de la Música. Les filles de Millet també han aprofitat la seva declaració judicial per criticar que s'hagi prejutjat la família pel comportament del seu pare i s'han presentat com a víctimes del procés judicial.

]]>

Ja no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

]]>

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya, Pedro Buenaventura, ha negat que l'empresa pagués comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública durant el judici del cas Palau. "Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", li ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Rotundament no", ha negat l'empresari.

]]> Aquest matí, Artur Mas ha anat al programa de Jordi Basté. Ha tornat a negar que Convergència hagués cobrat comissions il·legals a canvi d’obra pública i ha tornat a admetre que CDC va rebre donacions d’empreses, però que en aquell moment eren legals i que les van tornar el 2009 per poc estètiques. I s’ha preguntat per què no s’ha investigat quines adjudicacions es van fer per veure si hi va haver tracte de favor, perquè la seva resposta és que no n’hi va haver. Mas ha donat la cara, una vegada més. Ja fa dies que està donant la cara. Mas parla amb la convicció de qui no ha comès cap delicte. Certament, dir que ell era el president del partit i que no portava els comptes és semblant al que diu Rajoy, però entre moltes altres diferències entre els dos, Mas dona la cara, va plegar de president i va dur CDC a l’autoliquidació i la creació d’un altre partit, el PDCat.

]]>