Castelldefels ha canviat molt, en un segle. A finals del XIX, mirava d'esquena al mar, en part per culpa dels aiguamolls, que provocaven moltes febres entre els veïns. Amb tot just 300 habitants, era un poble dedicat a l’agricultura. Ben cert és que alguns pobles del Baix Llobregat ja anaven canviant de pell, llavors, amb l’arribada de les fàbriques, però el temps passava lentament, a Castelldefels. Però ara fa 130 anys, el 26 d’agost del 1893, la vila va patir un sotrac del qual es parlaria durant dècades. “Han estat trobats dos cadàvers a la casa rectoral de Castelldefels, al costat de l’església del castell. Eren els cossos dessagnats del capellà Jacint Orta i la seva neboda Rita Bosch. El primer havia rebut 27 punyalades i la jove tenia ferides d’escopeta i altres d’arma blanca”. En un poble de gent humil que omplia l’església, l’assassinat del seu capellà va provocar un fort impacte. La premsa barcelonina va seguir el cas, centrant-se molt en la figura d’en Jacint, quan en realitat, per entendre el cas calia parlar de la Rita.

El Bisbat de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) ha apartat de les seves funcions un sacerdot adscrit a la parròquia de Santa Maria de Castelldefels acusat d'exhibicionisme i de demanar favors sexuals a canvi de remuneració a menors d'edat. Així ho ha fet públic el mateix bisbat en un comunicat aquest divendres. El religiós J.M.A.M. va ser detingut dijous i posat en llibertat al cap d'unes hores, després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin el seu domicili "en el marc de les diligències prèvies en curs per un presumpte delicte relacionat amb conductes impròpies amb menors, esdevingut fora del recinte i de les activitats parroquials". El bisbat es va assabentar del cas el mateix dijous, després de l'avís de les autoritats judicials.

Deu municipis de les Balears i nou de Catalunya consten en el rànquing de 25 municipis amb els preus immobiliaris més elevats d'Espanya. Concretament, els cinc municipis amb el terreny més car són a les illes, mentre que el sisè és a Catalunya, segons un estudi del portal immobiliari Idealista.

L’Ajuntament de Castelldefels va denunciar dimarts que la Generalitat no els va avisar en cap moment que havia instal·lat un centre de menors estrangers no acompanyats ( menes ) a la casa de colònies de Cal Ganxo, on aquest cap de setmana es van produir els incidents amb els veïns. “Ens en vam assabentar dies després que hi arribessin, i va ser perquè hi va haver un incident a la casa”, va denunciar ahir l’alcaldessa de Castelldefels, María Miranda, en declaracions a aquest diari. El departament d’Afers Socials, per la seva banda, va admetre que en aquest cas concret hi va haver algun malentès, però defensa que sí que va fer l’avís protocol·lari: “Malgrat que l’alcaldessa no va atendre la trucada, sí que es va informar el cap de gabinet d’alcaldia de l’obertura del centre i es va deixar de referència de contacte el mateix director de serveis territorials i la directora de la DGAIA”. Segons la Generalitat, al no rebre resposta, els gestors de la casa de colònies, Fundesplai, van enviar un comunicat al consistori. Més enllà d’aquesta trucada protocol·lària, però, el consistori va reclamar ahir més “seriositat” i va recordar que el protocol fixa que cal advertir els ajuntaments amb un temps prudencial.

“Ei, hola, som aquí!”, avisava ahir un estudiant al seu company de classe, que tot just arribava a la plaça. La resposta el va deixar desubicat: “Ja, però jo prefereixo anar a aquella banda”, li va respondre l’altre. Uns quatre-cents veïns de Castelldefels van situar-se ahir, a les set de la tarda, en una banda o a l’altra de la plaça de l’Església, en funció de la concentració a la qual donaven suport. Hi havia dues convocatòries simultànies, a la mateixa hora i al mateix lloc. La primera, organitzada per les entitats socials, en suport als menors estrangers no acompanyats que vivien fins ahir a la casa de colònies de Cal Ganxo -que dissabte un grup de joves va assaltar amb pedres-; i la segona, improvisada més tard pels mateixos joves que van protagonitzar els fets violents i que ahir van boicotejar la concentració antiracista cridant de nou consignes contra el centre i els menors.

Els Mossos d’Esquadra estan investigant l’assalt de dissabte i la concentració de diumenge al centre de menors de Castelldefels. De l’acció de dissabte, la policia considera que a les persones que van atacar la casa de colònies -algunes de les quals s’han identificat, com un jove de 20 anys- se’ls pot atribuir un delicte lleu per lesions i també per danys pels desperfectes causats a l’allotjament. Pel que fa a la mobilització de diumenge, els Mossos estan valorant la intencionalitat dels concentrats. Els agents, que ahir van prendre declaració a la directora del centre, els educadors i un menor que va resultar ferit dissabte, estan acabant d’elaborar l’atestat policial sobre els fets. En el cas de diumenge, no es descarta que a les persones que van assistir a la concentració -com a mínim se’n va identificar una vintena- se’ls pugui atribuir un delicte d’odi. Entre els lemes de la mobilització de diumenge hi va haver crits racistes.

Veïns de Castelldefels estaven convocats aquesta tarda a una concentració en protesta per l'assalt a un centre de menors estrangers no acompanyats dissabte al vespre. La manifestació ha topat amb un acte en sentit contrari, organitzat a última hora per un grup de joves entre els quals hi havia participants en l'atac, i la trobada de les dues mobilitzacions ha fet créixer la tensió al centre del municipi.

"No podem deixar que creguin que han aconseguit el que volen". Així acaba la carta que ha escrit una educadora del centre de menors instal·lat a la casa de colònies de Cal Ganxo de Castelldefels, on dissabte es va produir un assalt i diumenge una concentració contra els joves que s'hi allotgen. "Ens traslladem, no marxem", deixa clar la treballadora, que reivindica "que no prevalgui la idea de fugir" tot i "la por" després dels fets del cap de setmana. La Generalitat també ha remarcat que no s'ha alterat el calendari de trasllat: des d'abans ja hi havia la previsió que els joves anessin a un altre centre perquè l'espai de la casa de colònies sempre s'havia considerat transitori.

"No hi ha cap component racista; el que demanem és que es tingui aquests nois controlats, a dins del centre". Aquesta és l'explicació que ha donat aquest matí a l'ARA un dels nois, veí de Castelldefels, que va participar en les baralles de dissabte i diumenge contra el centre de menors instal·lat a la casa de colònies de Cal Ganxo, al mateix municipi. El jove, de 25 anys, prefereix mantenir l'anonimat perquè, segons explica, ara no està segur de quines conseqüències poden tenir els fets que van passar durant el cap de setmana entre un grup de joves del poble i els menors que hi ha al centre.

Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona han descobert a Castelldefels un esquelet de rinoceront que pertanyia a una espècie ja extingida. Els ossos de l'animal tenen uns 160.000 anys d'antiguitat i s'han trobat precisament a l'anomenada Cova del Rinoceront, un jaciment on el 2015 ja s'havien descobert dos esquelets d'aquests mamífers. En el cas de l'última troballa, l'animal formava part de l'espècie 'Stephanorhinus hundsheimensis', que seria similar als actuals rinoceronts negres africans.

Nou i especialment tràgic cas de violència familiar a Catalunya. Un home ha matat presumptament la seva dona i els seus dos fills a trets a Castelldefels, i posteriorment s'ha suïcidat, segons ha pogut saber l'ARA de fonts policials. La principal hipòtesi amb què treballen els Mossos d'Esquadra és que es tracta d'un cas de violència de gènere. Una filla d'una anterior relació de l'home va ser la que va trobar els quatre cadàvers a la casa de la família.

"Fa dues setmanes vaig sentir com s'esbroncaven i s'insultaven", explica un veí del carrer 13 Bis de Castelldefels, que viu dues cases més enllà d'on ahir a la nit un home hauria mort a trets la seva dona i els seus fills, de 7 i 12 anys. Va sentir els crits de lluny, des dins del seu pis en un edifici d'apartaments proper. I no era l'únic, altres veïns del carrer sentien les discussions, però els que han parlat no van sentir els trets d'ahir.

El Castelldefels i el Vista Alegre han confirmat en les darreres hores la celebració d'una nova edició del tradicional duel futbolístic local que cada any per aquestes dates enfronta tots dos equips. L'encontre s'emmarca en la campanya Cap nen sense joguina de la Creu Roja, encaminada a recollir regals per repartir entre els nens més necessitats de l'entorn més proper durant la nit de Reis. Enguany el matx tindrà lloc el dilluns 25 de desembre, Sant Esteve, a les 12 hores als Canyars.

El president del Castelldefels, Jordi Julià, va complir ahir un any com a màxim responsable de l'entitat. Una xifra que pot semblar petita però que és considerable dins un club que ha viscut quatre canvis de president en gairebé tres anys. "Portem uns anys amb massa inestabilitat a nivell institucional i això obviament no és bó. L'objectiu és que el club tingui tranquil·litat i que la gent vegi que es treballa amb seriositat, que s'intenta créixer" va afirmar Julià en declaracions a la pàgina web del Castelldefels, on també va admetre que el futbol "és un món interessant on la Tercera Divisió està molt més professionalitzada del que sembla".