El Parc de la Mar acollirà un any més la revetlla de Sant Joan, la festa que dona el sus a l'estiu. Amb motiu d'aquesta festa, l'Ajuntament de Palma ha organitzat diverses activitats que tindran lloc aquest diumenge, 23 de juny. A continuació us proposam quina és la programació per gaudir d'aquesta nit tan especial:

El moment bonic de veritat és el matí del dia després. Llevar-se abans que tothom i repassar les restes que han quedat a la taula o a la nevera. La nit ha fet que totes les forces canviïn. Van quedar tres bunyols de bacallà, perquè tothom va preferir les croquetes. Però avui els tres bunyols, freds de la nevera, són l’esmorzar més meravellós. Com a la discoteca, les sobres d’ahir són el banquet d’avui. Les pastes salades amb ametlla, que sempre, sempre, sempre sobren, i anit van sobrar, aquest matí seran menjades displicentment i sense cap ordre lògic, però amb sinceritat. Hi haurà una plata a la nevera plena de diversitats. Tres llesques de pa amb tomàquet, trossos de formatge, potser tres o quatre rodanxes de fuet. Tot allà, sense ordre ni concert. Hi ha gaspatxo, en una ampolla de plàstic, i, què carai, en fas un glop. A la porta de la nevera, queden ampolles mig plenes. De vi, però també de bombolles. En van quedar a fora, al final de la nit, a les glaçoneres, i tu, anticipant l’endemà, vas regar les plantes amb el gel fet aigua i vas desar les ampolles, perquè avui estiguessin fredes. A la taula, un tros de coca, de fruita, esclar, perquè com les pastes salades, sempre és la que sobra. Més bonic que la festa és la preparació de la festa i l’endemà de la festa. Aquest esmorzar en solitari, amb més avidesa que gana, a la taula, parada encara. Després, potser escombraràs, recolliràs bengales cremades, que van quedar per terra, les garlandes et sabrà greu treure-les. Veuràs cebetes sense explotar, que sempre en trobes, i les recolliràs. I llavors, rient per les bombolles que t’has pres, les llançaràs a terra per provar si aquest cop sí que exploten. El gat ja haurà sortit de sota el llit i aquest soroll, tan poca cosa, no l’espantarà pas.

No hi ha gaire moviment el matí d’un dia laborable a la plaça Molina. Tan sols la munió de cotxes que transiten Balmes i Via Augusta pertorben la tranquil·litat de la plaça. Al mig, s’hi ha instal·lat temporalment la típica paradeta de petards que prolifera pels volts de Sant Joan. Aquesta, però es ven com la primera a Barcelona on només hi ha pirotècnia de baixa sonoritat: petards que esclaten a no més de 97 decibels si es respecta la distància de seguretat.

Si aquest cap de setmana no ets a Menorca per gaudir del Sant Joan més emblemàtic de les Balears, no pateixis. Aquí et deixam una guia de tots els plans que pots fer a Mallorca el pròxim divendres a vespre durant la nit més màgica de l'any. Des d'un concert de Despistaos a Calvià fins a rebre la flama de la llengua als pobles del Pla, passant pels habituals sopars damunt les platges com el de la cala a Deià.

Els focs artificials són pura química

La pirotècnia necessita tres components clau per funcionar: un oxidant, un combustible i una barreja química per produir colors. L'oxidant fa que el dipòsit en el qual es troba la barreja de químics es trenqui i es barregi amb el combustible, i alliberi d'aquesta manera tota l'energia emmagatzemada.

]]>

El portaveu de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, Alberto Jarabo, ha anunciat aquest dimecres que "enguany tampoc no hi haurà revetla de Sant Joan a les platges de Palma". Segons Jarabo, els membres del consistori van reunir-se dimarts amb el Govern balear "per veure com s'afrontava la nit" i van acordar que l'Executiu "serà qui redacti una normativa que permeti als ajuntaments fer protocols per impedir que se celebri la festa a les platges".

]]> Espero que el que diré no em faci perdre gaire prestigi, perquè és impopular: m’encanta la nit de Sant Joan. M’encanta fer foc, les bombolles, els fanalets, la música a l’exterior, que el meu cunyat estimat compri fonts de colors i les encengui amb música -evidentment- petarda, i encendre espelmes de missa amb la meva filla i queixar-nos que triga molt a fer-se de nit. I afegiré, arriscant-me encara més a la pèrdua de prestigi, que m’encanta ballar. M’encanta moure el cos al ritme -potser- de la música (música com més burra millor). Sé que no tinc gaires companys, en aquest aspecte de la vida.

]]> Diumenge passat, l’ARA va publicar aquest treball, titulat “Tocar sostre. Cims dels Països Catalans”.

]]> Bon dia des de l’ARA. Avui és dimarts, 23 de juny del 2020. Aquesta nit és la revetlla de Sant Joan. La nit serà tranquil·la i càlida, el termòmetre no baixarà dels 20 graus fins a la matinada, i en alguns punts de la costa ni això. Demà també serà un dia clar i clarament d'estiu, però en aquest cas a la tarda sí que hi haurà tempestes al Pirineu.

]]>

La nit de Sant Joan és especial, i això ho perceben fins i tot algunes estacions de contaminació. En grans ciutats és fàcil veure una espècie de boirina als carrers, un tel que acompanya l’olor del foc i de la pólvora cremada de la revetlla. La gran concentració de coets, petards i fogueres fa que els nivells de partícules en grans ciutats es disparin com no passa gairebé en cap altre moment de l’any. Segons l’ambientòleg i investigador del CSIC Xavier Querol, aquesta boirina és sobretot nitrat de potassi i sulfat de potassi. També metalls que s’afegeixen als coets i altres artefactes pirotècnics per donar color.

]]> Bon nit des de l'ARA, així acaba el divendres 19 de juny del 2020.

]]>

La nit del 23 de juny és una nit plena de tradicions en aquest país i en molts altres. Focs, revetlles, coets, coques, ball i sensualitat. Ho dic d’entrada, no m’agraden les revetlles, no m’agrada haver d’estar content per força. La coca em diu poca cosa i el cava ben res. Els petards i els coets m’eixorden.

]]> Al carrer les orelles són un estetoscopi. Auscultem la tarda. Rodolen talls vermells, verds, grocs de vacances. Criatures vestides de coca de Sant Joan. Un pas enrere, un altre endavant. Ara! Creuen que ja s’han fet grans quan estampen una cebeta a terra. Fa un mig pef. I és com bufar un pastís: pef, pef, pef... Les cebetes s’acaben com els aniversaris. El dia va abaixant la persiana. S’escolen els darrers regals: les bengales. Xxxxt... So de patates fregides amb silenciador. Les manetes remenen la cassola amb la forquilla d’espurnes. Oh! S’apaga tot. Però queda el darrer regal abans d’haver de tornar a casa: la piula. La piula l’encenen i la tiren els grans. Fa paf. La piula és el futur: el ritus de pas. El demà dels escamots d’adolescents amb bosses de colors. Parlen de xinos, àguiles, carpinteros, megatrons... Com si fossin tribus urbanes. Han de marcar el territori. Han de punxar la banda sonora de la plaça. Ausculteu: paf i pam i traques de pum, pum, pum... Viatge iniciàtic. Han d’explorar si hi ha una llauna, una paperera o un banc que necessita ser alliberat amb petards de la pressió d’una societat materialista. Ells també veuen el futur. I tiren alguns coets de NASA juvenil. De bastonet vermell. De vol de colom marejat. Xiuuuu. De gemec final. Puf! D’exnens que creuen que s’han fet grans i traspassen els límits del vespre a la nit.

]]> Hem guarnit el porxo amb les garlandes que vam comprar un any als xinesos (la festa es fa a casa, que tenim set d’“exterior nit”) i hem posat les inútils espelmes antimosquits. Els trons i els petards es confonen tota la tarda. Quina nit tan preciosa en la seva immensa normalitat. Perquè en una nit així és molt agraït tenir un grapadet d’amics i de família amb qui menjar la coca i tirar quatre petards. “Farà fresqueta”, diu la iaia. I és una iaia de les que truquen al programa del Pere Tàpias, que saben receptes de canapès vuitanters, de foie gras i gambes congelades, i que està atabalada i feliç perquè li ha tocat fer la coca i s’ha hagut de llevar a les sis. “Aviam com ha quedat, si no us agrada digueu-m’ho”. I és partidària dels plats de plàstic i del no embrutar i té por dels petards perquè algú prendrà mal. Si per ella fos, les copes serien de plàstic, d’aquelles que tenen el cul “de quitipón”. Però jo -en aquest quadre costumista cadascú té un paper- li dic que ni parlar-ne.

]]>