El 15 de maig al matí, la Miran Mohammad era a casa del seu avi, a Beit Lahia, una ciutat del nord de Gaza, ajudant-lo a fer pa. Atesa l’escassetat d’aliments, la Miran, de 7 anys, estava afamada i es delia per menjar un tros d’aquell pa acabat de fer. Al final no va ser possible.

Va ser l’‘Any de la Fam’, el 1374, ara fa sis segles i mig: la gent queia morta pel carrer i la situació arribà a ser tan desesperada que s’interceptaven els vaixells que navegaven per aigües de Mallorca, amb l’objectiu d’aconseguir gra, del qual a l’illa es patia una terrible escassetat. Les institucions varen haver de prendre mesures extraordinàries i, com es fa ara, formar una comissió específica per fer front al desastre. Segons el cronista Bover, la fam, juntament amb l’epidèmia que la va seguir, es va cobrar 35.000 víctimes. Recordam aquell episodi apocalíptic, segons els estudis d’Antoni Riera i Antonio Ortega, Pau Cateura i Antonio Planas.

“Au, agafa un tros de coca si en tens ganes. No et facis el desmenjat amb talent, perquè si te’n descuides, qualcú altre ja te l’haurà fotut!”. Tot i que fa anys el mot ‘talent’ –en el sentit que tot seguit explicarem– era d’ús més habitual, hi ha persones que encara l’utilitzen incorporat en la frase feta que acabam de posar d’exemple. Tanmateix, hem de reconèixer que aquesta no és una expressió que se senti cada dia. Aquells que no hàgiu deduït el significat de ‘talent’ pel context, us demanam que no abandoneu les lectures dels paràgrafs que venen a continuació, si és que ho voleu aclarir. Aquells altres que tingueu incorporada aquesta paraula al vostre vocabulari habitual també us convidam a continuar llegint, si és que en teniu ganes (en plural).

En les pitjors condicions que us pugueu imaginar, després d’haver patit huracans, terratrèmols, bombes i trets, apareix el millor de la humanitat. No pas una o dues vegades, sinó sempre.

A mesura que la població de Gaza ha hagut d'anar desplaçant-se cap al sud de la Franja, la manca d'aliments i les dificultats per al lliurament de l'ajuda humanitària han provocat una greu crisi i una fam només explicable com a estratègia de guerra per part d'Israel. No és el primer exemple, ja que passa en molts conflictes armats. Tot i que és cert que les crisis alimentàries i la lluita pels recursos escassos són font de conflictes, és més evident que les guerres són generadores implacables del deteriorament de la seguretat alimentària. Hi ha, per tant, una vinculació entre els dos fenòmens, la guerra i la fam, per la qual cosa cal dedicar-hi tota l'atenció que es mereix i intentar veure si hi ha causa-efecte i en quina mesura.

El Banc d'Aliment proveeix actualment 28.133 usuaris gràcies als excedents i les donacions que la fundació distribueix entre 93 entitats encarregades de fer arribar els aliments als usuaris que es troben en situacions de vulnerabilitat. D'aquests usuaris, 1.070 són infants de 0 a 2 anys, 6.095 són nins i joves d'entre 3 i 15 anys i 2.968 són majors de 16 anys.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat aquest dimecres una inversió de 8.000 milions de dòlars fins al 2030 per acabar amb la inseguretat alimentària al seu país, que afecta 34 milions de persones, entre les quals cinc milions de nens. Això inclou no només fam, sinó totes les formes de malnutrició, incloent-hi l'obesitat, que afecta també moltes criatures. En una conferència celebrada a la Casa Blanca sobre fam, nutrició i sanitat, la primera des del 1969, Biden ha cridat a fer servir "tots els avenços tecnològics" assolits des de llavors per "fer dels Estats Units una nació més forta i saludable".

Alerta de l'ONU davant de la situació desesperada a Somàlia: la intensa sequera, la pujada de preus dels aliments per la guerra d'Ucraïna i el conflicte bèl·lic al país són una combinació letal que abocarà aviat centenars de milers de persones a la fam si no hi arriba ajuda urgent. "La finestra d'oportunitat per evitar l'estat de fam a Somàlia s'està tancant", alertaven aquest dimarts l'ONU, l'Unicef, l'OMS i la FAO en un missatge coordinat per tractar de frenar els pitjors pronòstics. Entre el gener i el juliol d'aquest any ja han mort 730 infants als centres de nutrició de l'ONU, segons informava aquest dimarts un representant de l'Unicef al país. L'última gran fam que va patir el país l'any 2011 es va saldar amb la mort de 250.000 persones, la meitat de les quals eren nens.

Un camí ple de monticles voluminosos de cossos glaçats; dones, homes i nens amb la pell i els ossos buscant desesperadament arrels de boga, glans i escorça d’arbre per poder saciar la fam, i molts veïns que un dia desapareixen i mai més se’n sap res. Són algunes de les escenes que evoca la historiadora i escriptora nord-americana Erin Litteken a la novel·la La guardiana de records de Kíiv (Navona), traduïda per Lola Fígols. És part de la història de l’Holodomor, la gran fam que entre 1932 i 1934 va matar 4,5 milions d’ucraïnesos. Segons la investigació del 2018 de la Universitat de Harvard i un equip de demògrafs ucraïnesos, en algunes regions va arribar a morir de fam la meitat de la població. Va ser el cas de llocs com Tetïiv o Hlobine. L'estudi demostra la responsabilitat de Stalin en totes aquelles morts.

Les delegacions d'Ucraïna i Rússia, amb la mediació de Turquia i observadors de les Nacions Unides, es van reunir a Istanbul per negociar la sortida de blat ucraïnès –atrapat pel bloqueig rus als ports de la costa ucraïnesa, com el d'Odessa– als mercats globals. Però l'acord entre Ucraïna i Rússia, en qualsevol matèria, es ven car. De fet, enmig d'un gran secretisme sobre la reunió, cap dels actors va voler comunicar-ne el resultat. Però fonts diplomàtiques asseguraven que un possible acord inclou que vaixells ucraïnesos escortin la sortida dels mercants en aigües que estan minades, amb el compromís de Rússia de no atacar-los i Turquia, com a mediador, inspeccionant les embarcacions –amb suport de l'ONU– per garantir a Moscou que Ucraïna no les utilitza per abastir-se d'armes.

El president de la Unió Africana (UA), Macky Sall, s'ha reunit aquest divendres a Sotxi amb el president rus, Vladímir Putin, amb una qüestió central a l'agenda: dinamitzar la sortida del blat i els fertilitzants que el seu continent necessita per evitar una crisi de fam. La guerra a Ucraïna i l’efecte que ha tingut en el transport, la producció i la distribució de blat rus i ucraïnès està afectant durament el continent africà des de fa mesos. Sall és també president del Senegal, un dels països més perjudicats. Després de la reunió, ha fet una crida directa als països occidentals perquè aixequin les sancions que impedeixen l'exportació d'aquests productes russos.

La pitjor sequera dels últims quaranta anys, sumada a la pujada de preus dels aliments per la guerra a Ucraïna, ha desembocat en una crisi alimentària a la banya d'Àfrica. A Etiòpia, Kènia i Somàlia, cada 48 segons mor de fam una persona, segons un informe d'Oxfam Intermón i Save the Children.

La fam al món va augmentar el 2020, després de cinc anys sense fer-ho, per culpa de la pandèmia de covid-19. Ara, en un moment en què hauria de començar la recuperació, l'atac rus a Ucraïna només fa que enfosquir una situació ja molt precària. Fins ara, Rússia i Ucraïna proporcionaven més d'un terç de les exportacions mundials de cereals, però la guerra provocarà una disrupció que tindrà efectes significatius molt més enllà de les seves fronteres. A la falta de mà d'obra per fer la collita a Ucraïna –amb milions de desplaçats i mobilitzats a l'exèrcit o les defenses territorials–, la destrucció de camps de conreu, les pertorbacions en el transport i l'augment del preu de l'energia, s'hi suma la prohibició d'exportar productes bàsics, tant per part de Rússia com d'Ucraïna. Tot plegat provocarà escassetat i, en conseqüència, un encariment dels aliments.

Almenys 2 milions de persones són víctimes de la fam a la regió de Tigre, al nord-est d'Etiòpia, a conseqüència del conflicte que fa més d'un any que dura entre les forces governamentals i els rebels locals. Són xifres del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU, que ha fet el seu primer estudi al territori des de l'inici de la guerra, ja fa 15 mesos.

La pandèmia de covid ha causat un augment estimat del 18% en el nombre de persones que pateixen fam, segons un informe de les Nacions Unides publicat aquest dilluns. Des de l’esclat de la crisi sanitària, els últims divuit mesos han suposat un període en què s’han capgirat tots els esforços fets fins ara per la comunitat internacional per garantir que tothom tingui accés a aliments. El món ja s’havia desviat de l'objectiu d’erradicar la fam l’any 2030. L’anàlisi de l’ONU adverteix que el covid ha accentuat la direcció equivocada.

Unes 350.000 persones viuen en situació de fam extrema a la regió de Tigre, al nord d’Etiòpia, i més de 4 milions (el 70% de la població) necessiten assistència alimentària urgent. Són dades publicades aquesta setmana per les Nacions Unides i que fan evidents les greus conseqüències per a la població civil de la guerra que el govern etíop lliura des de principis de novembre contra el Front Popular d'Alliberament de Tigre. És el pitjor episodi de fam des del que va afectar Somàlia l'any 2011.

Draps, mocadors o samarretes. També bosses de plàstic. Qualsevol peça de color blanc s’exhibeix a l’Amèrica Llatina com a símbol de la gana durant aquests mesos de pandèmia. A Guatemala, el Salvador, el Perú o Bolívia banderes blanques improvisades onegen no com un gest de rendició bèl·lica sinó com un crit d’auxili de les famílies que s’han quedat sense ingressos i no tenen res per menjar a causa del tancament de l’economia. A Colòmbia, el color és el vermell però el significat és el mateix i evidencia el que alerta la FAO, l’agència per a l’alimentació de les Nacions Unides: el covid-19 portarà a la regió un augment mai vist fins ara de la fam i de la pobresa extrema. Es calcula que 16 milions de persones cauran en la misèria, obligades a malviure amb menys de dos dòlars diaris i sense ingressos per aconseguir menjar. En total la pandèmia deixarà 84 milions –com Alemanya– de pobres extrems (13,5%), dels quals 35 milions tenen menys de 15 anys. Entre els col·lectius que corren més risc hi ha les criatures, les famílies monomarentals i les criatures, però també els milions de desplaçats i refugiats i les comunitats indígenes.

La pandèmia del coronavirus amenaça d'encendre la guspira d'una altra "pandèmia" de conseqüències virulentes: un augment descontrolat de la fam al món. Així ho va advertir aquest dimarts el director del Programa Mundial d’Aliments (WFP, per les seves sigles en anglès) de les Nacions Unides, David Beasley, durant el Consell de Seguretat de l’organisme. “Perdoneu la meva franquesa, però voldria deixar clar a què s’enfronta el món en aquest moment: al mateix temps que estem lidiant amb la pandèmia del coronavirus, també estem al llindar d’una pandèmia de fam”, va assegurar.

En el rànquing dels grans països exportadors de carn, l'Argentina se situa en el vuitè lloc amb 350.000 tones l'any. Per entendre la dimensió, només cal dir que la Unió Europea tota junta suma 370.000 tones exportades. L'Argentina és, doncs, una potència productora i exportadora de carn, especialment de vedella. De fet, es calcula que amb la producció general d'aliments podria alimentar 400 milions de persones. Per això no deixa de resultar paradoxal que els diputats i senadors del país llatinoamericà acabin d'aprovar gairebé per unanimitat una llei d'emergència alimentària, presentada per l'oposició i assumida pel govern del conservador Macri, per fer front a la situació crítica que pateix la població: la cistella bàsica d'aliments és quasi un 60% més cara que fa un any. L'Argentina és un dels països on més va créixer la fam durant el 2018. I el 2019 les coses han seguit empitjorant. Es calcula que el 32% dels argentins ja viuen en la pobresa, i que un 50% d'aquests són nens i nenes de menys de 15 anys. En un país de 45 milions d'habitants, el 2018 el nombre de pobres va créixer en 3 milions de persones.