Al mar Mediterrani, bressol de tantes civilitzacions, la púnica va ser la primera realment cosmopolita i la que va fer el primer intent de globalització. Ho recull un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature, impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha analitzat el genoma de 210 individus de 14 jaciments a Espanya, el nord de l'Àfrica i les illes italianes de Sicília i Sardenya.

El Museu de Ciències Naturals renovarà la direcció per la jubilació de la primatòloga Anna Omedes, que va accedir al càrrec el 1999. L'1 de maig s'acabarà el contracte d'Omedes, després de 23 anys, i la previsió és que durant els seus últims mesos faci traspàs de funcions amb el nou responsable del centre. Tot i que l'Ajuntament de Barcelona, al qual està adscrit el consorci que comparteix amb la Generalitat de Catalunya, no ho ha comunicat públicament, el concurs està obert tal com es pot veure a la web del museu. Segons les bases, el termini per presentar candidatures és fins al 2 de novembre i requereix redactar un projecte, a més dels mèrits.

Coincidint amb el cap de setmana de l'Orgull, l'alcadessa de Barcelona, Ada Colau, portava aquest dissabte al matí una mascareta amb el lema LGTBCN per presidir la posada de llarg del Terrat Viu del Museu de Ciències Naturals. I la nova coberta verda llança més missatges feministes i uns altres de compromesos amb la sostenibilitat: el Terrat Viu és obra de l'arquitecta Conxita Balcells, així que una dona ha resolt els problemes i s'ha fet seu un edifici d'un dels duets més poderosos del món de l'arquitectura, format per Jacques Herzog i Pierre de Meuron. El resultat és una obra ambiciosa i alhora aparentment senzilla, i ho ha fet tenint com a testimonis els gratacels de tres col·legues catalans: la torre d'oficines CZF, de Josep Lluís Mateo; l'Hotel Princess, d'Oscar Tusquests, i la Torre Telefònica, de Enric Massip.

El 25 de desembre de 1704, a les cinc de la tarda, no hi havia ni un núvol al cel. De sobte, va refulgir una enorme bola de foc, van aparèixer núvols de fum i es va sentir un so estrident. Primer, segons els testimonis, va ser com el so del foc d’artilleria i després com l’espetec dels mosquetons. Alguns ho van interpretar com un missatge del cel: era el dia de Nadal i Europa estava immersa en la Guerra de Successió. Malgrat que austriacistes i borbònics ho van intentar utilitzar políticament, en realitat era un meteorit que es va batejar, molts anys més tard, amb el nom de Meteorit de Barcelona i del qual fins avui es creia que no se n’havia preservat cap fragment. En el moment que va caure, però, ningú va dubtar que era un missatge diví, perquè fins a finals del segle XVIII no es va arribar a la conclusió que les "boles de foc" venien de l'espai.