Era Cristòfol Colom de Felanitx? Era noble i fill del príncep Carles de Viana? Va posar a una illa americana el nom de Margarida per la seva suposada mare? Feia servir paraules eivissenques? Van influir els cartògrafs mallorquins en el descobriment? La polèmica sobre el suposat origen illenc de l’Almirall ha reviscolat arran del documental de TVE Colón ADN. Su verdadero origen, on José Antonio Lorente –Universitat de Granada– ha revelat els resultats de la investigació sobre l’ADN del navegant. Intentam donar resposta a aquestes qüestions, seguint els estudis dels historiadors Gabriel Ensenyat, Vera-Cruz Miranda i, sobretot, Onofre Vaquer, que ha analitzat a fons les hipòtesis entorn de Colom.

Aquesta és la petita-gran història d’un català i un peruà que van xerrar a cau d’orella sobre un dels misteris més immensos, infinits, encriptats del planeta Terra i, almenys, de la part nord-est de la Via Làctia. La cosa, però, va passar a París.

“Fora els racistes, esclavistes i invasors. Fora de la via pública els dictadors”, va dir l’historiador d’art i periodista Peio H. Riaño durant les jornades La Barcelona incòmoda que es van celebrar a la Model sobre memòria i espai públic. A poc a poc i fins ben entrat el segle XXI, Barcelona ha anat retirant els monuments feixistes. Ho ha fet, sovint, amb nocturnitat, com si fossin bombes de rellotgeria. Alguns d’aquests monuments després han viscut periples estranyíssims que, per si sols, podrien ser objecte d’una exposició, com l’estàtua eqüestre de Franco que va perdre el cap (algú el va robar dels magatzems), després va ser vandalitzada i finalment va viatjar en un camió d’escombraries fins a la seva llar actual, el Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

El 1888, amb l'Exposició Universal, els barcelonins van haver de mirar cap amunt. D'una banda, es va edificar el monument a Colom, un projecte de l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà i, de l'altra, es va enlairar, des del Parc de la Ciutadella, un globus captiu (un globus aerostàtic lligat a terra) que va permetre tenir una de les primeres fotografies aèries de la ciutat. De Colom el que va impressionar més als qui es passejaven pel Portal de la Pau era la bastida, i la premsa en va fer sorna: "Per acabar ha arribat Colom a la cima del seu pedestal. Però, com que encara no han tret la bastida, no fa l'efecte que demana. Un foraster exclama al veure'l: «Pobre senyor Cristòfol, el tenen engabiat!»", deia L'Esquetlla de la Torratxa. El fotògraf Antoni Esplugas va dedicar sèries fotogràfiques a totes dues atraccions, amb desenes d’imatges. La mirada d'Esplugas a aquesta Barcelona en plena transformació urbana, social i política s'entrecreua amb la d'altres fotògrafs de la segona meitat del segle XIX a l'exposició La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX, que es pot veure a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) fins al 23 d'octubre. Aquell 1888 l'augment de fotografies que es van fer de la ciutat va ser brutal i van deixar testimoni d'alguns edificis efímers, com l'espectacular Hotel Internacional, que es pot veure a l'AFB.

Molt abans que Colom travessés l’Atlàntic i arribés a Amèrica, els vikings ja s’hi havien instal·lat. Se sap des de fa temps però ara es tenen proves científiques que permeten posar la data exacta: va ser l’any 1021. Així ho demostra un estudi que publica aquest dimecres la revista Nature i que ha liderat el Centre d’Investigació Isotòpica de la Universitat de Groningen, als Països Baixos.

Arreu del món s'està qüestionant i atacant moltes estàtues. Ahir a la nit li va tocar a la de Cristòfor Colom que hi ha a Barcelona. Cap a la una de la matinada, segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona, als peus del monument hi va haver un petit incendi. Segons el consistori, es van cremar unes xarxes i una dotació de bombers es va haver de traslladar al lloc dels fets amb un tanc d'aigua.

El 3 d'agost del 1492 Cristòfor Colom va sortir del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb destinació a les Índies, un viatge del qual va tornar amb èxit, com s'informa en una carta inèdita que, més de cinc segles després, s'ha localitzat a l'Arxiu Històric de la Noblesa de Toledo, especialitzat en la conservació i recollida de fons nobiliaris. La missiva anava acompanyada d'un segon document que aborda la necessitat d'entesa entre els regnes de Castella i Portugal per aconseguir el control dels territoris descoberts.

En una entrevista, Bilbeny aclareix que el llibre, Petit manual del Descobriment d'Amèrica no pretén ser un estudi sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, sinó que és "una aportació per demostrar la catalanitat del descobriment del Nou Món".