Els presidents de la Generalitat es presenten de tant en tant a Madrid a recitar l’"Escolta, Espanya", en una versió adaptada a cada moment històric. Hi hem sentit Pujol i el seu "som una nació lleial a la Constitució però deixin d’acusar-nos de deslleials", Maragall amb "aprovin l'Estatut, que si no tant vostès com nosaltres hi sortirem perdent", Montilla i el cèlebre advertiment d’una "desafecció emocional de Catalunya cap a Espanya", i ahir, la profecia complerta dels tres primers en boca d’Aragonès, que va parlar d’amnistia i referèndum. Quaranta anys de la nostra història resumits en aquests discursos.

Després de la trencadissa independentista de la Diada de l'any passat, en la qual ERC va rebutjar participar en la manifestació de l'ANC perquè consideraven que anava en contra de la seva estratègia, enguany el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha confirmat que sí que assistirà a la tradicional mobilització de l'Onze de Setembre perquè "l'escenari és diferent". Segons ha justificat en una entrevista a Els matins de TV3, hi anirà perquè la convocatòria està enfocada "cap a la pressió cap al govern espanyol en ocasió de la investidura". "No només per avançar cap a l'amnistia, sinó també per poder votar, decidir i implementar el resultat", ha dit. A la protesta de l'ANC també hi assistiran el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i altres dirigents del partit com Raquel Sans i Marta Vilalta, que l'any anterior tampoc van ser-hi.

Alberto Núñez Feijóo és conscient que la seva investidura és improbable –el PNB ja li ha deixat clar que no entrarà en l’equació amb Vox–, però tot i això creu que li serà útil per dues coses: diferenciar-se de Pedro Sánchez, ja que “no cedirà” a les pretensions independentistes, i posar negre sobre blanc el seu programa de govern, encara que no reuneixi prou suport al Congrés de Diputats. Així s’ha expressat aquest diumenge, durant la inauguració del curs polític amb els barons del PP al castell de Soutomaior (Galícia), després que hagi estat nomenat pel rei Felip VI per demanar la confiança a la cambra espanyola el pròxim 26 de setembre. “Si la investidura depèn de plegar-se davant els que volen marxar d’Espanya, la guanyarà Sánchez –ha dit–, no em sotmetré a subhastes ni xantatges". "No som Sánchez", ha afegit.

La manifestació en resposta a la sentència de l’Estatut del 10 de juliol va aplegar més d’un milió de persones tot i haver-se tancat només dos dies abans. Òmnium, que era qui la convocava, volia una marxa com més transversal millor amb el president José Montilla al capdavant, però el PSC defensava que l’encapçalés rere una gran senyera i no sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Un lema que CDC i ERC havien consensuat un any abans. Les dues grans formacions sobiranistes es van reunir unes quantes vegades la primavera del 2009 amb la voluntat d’explorar una resposta a la sentència. La primera trobada va tenir Pere Aragonès i Alfons López Tena, conseller nacional de CDC, com a protagonistes. “L’objectiu era començar a pensar què es podia fer”, explica l’ara vicepresident del Govern. Després David Minoves va agafar el relleu d’Aragonès en les converses amb Tena, enviat per David Madí, cap de campanya de CDC.

"És fonamental la calma per tornar a fer coses, per tornar als grans projectes. Als temes!" José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol del 2004 al 2011, ha emulat el filòsof José Ortega y Gasset, que va arengar el poble argentí el 1939 amb un "a las cosas!" ple d'urgència democràtica. En canvi, en aquesta ocasió Zapatero es dirigia a Catalunya, amb un doble programa: primer com a convidat a un acte del PSC de Barcelona a favor de la cocapitalitat de la ciutat i després com a pregoner de les festes de Santa Eulàlia, convidat pel Gremi de Restauradors.

A falta d'una setmana per al catorzè congrés del PSC, el tema que està suscitant més debat dins i fora del partit és l'aposta per "flexibilitzar" el model d'immersió lingüística que es fa a la proposta de full de ruta per als pròxims tres anys. La polèmica ha sigut intensa en les últimes setmanes, i és en aquest context que l'expresident de la Generalitat José Montilla defensa aquest dijous en un article a l'ARA que, en el el tema de la llengua a les aules, no hi pot haver blancs i negres. Avala, en aquest sentit, que es pugui debatre sobre l'adaptació del model partint de la realitat actual, en la línia del que planteja la ponència socialista.

La Diada d'enguany ve marcada per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem en el judici al Procés. L'independentisme hi arriba dividit, però amb la voluntat de convertir aquest Onze de Setembre en una nova mobilització massiva que doni una empenta al full de ruta unitari que encara no han tancat partits i entitats. La resposta a la sentència a través, com a mínim, de la desobediència i la protesta comença a prendre cos i, en aquest context, l'expresident de la Generalitat José Montilla llança un avís per remarcar que tothom ha d'acatar les decisions dels jutges. "En una societat democràtica com la nostra cal acatar les sentències dels tribunals de justícia. De tots els tribunals i per a tots els casos jutjats", manifesta en una declaració institucional amb data de 6 de setembre amb motiu de la Diada.

L'expresident de la Generalitat, José Montilla, ha contestat avui a les declaracions que el president andalús, Juanma Moreno, va fer ahir en què assegurava que no permetria que es trepitgessin els drets dels andalusos a Catalunya, que, sota la seva opinió, són marginats pel Govern. Montilla l'ha acusat de "faltar a la veritat" i ha assegurat que aquest tipus de declaracions "no s'entenen" i "contribueixen a la confrontació".

Continua creixent la llista de socialistes que visiten els presos polític. Segons ha publicat Nació Digital, José Montilla ha visitat en les darreres setmanes Oriol Junqueras a Lledoners, una trobada que l'expresident de la Generalitat confiava que no transcendís. Aquesta, però, és la quarta visita als independentistes empresonats per part de membres del PSC que surt a la llum.

L'expresident de la Generalitat José Montilla ja fa setmanes que ha recuperat part del protagonisme que tenia al capdavant del Govern. Totes les mirades van estar posades sobre ell quan el Senat, on l'expresident ocupa l'únic escó del PSC, va donar llum verda a l'aplicació del 155 a Catalunya. Per no donar el 'sí' a la suspensió de l'autonomia, Montilla va abandonar la cambra en el moment de la votació, si bé el seu partit mai ha amagat el suport a la mesura davant al proclamació de la República.

Pretenia ser un assaig general de debat electoral de cara al 21-D. Però va acabar convertint-se en un tots contra un amb aplaudiments i ovacions del públic a favor de la mà més dura contra el sobiranisme. Madrid va acollir ahir un diàleg atípic sobre Catalunya en què, disfressat de pluralitat, l’independentisme tornava a estar en clara minoria. L’expresident de la Generalitat Artur Mas va ser l’epicentre de totes les mirades al Club SigloXXI, un espai de trobada de velles glòries de la Transició situat al luxós Hotel Eurobuilding, casa d’Albert Rivera durant els seus primers mesos a Madrid.

L'expresident de la Generalitat José Montilla no s'ha pronunciat sobre el 155 al Senat. L'únic senador del PSC s'ha aixecat en el moment de la votació i ha abandonat el seu escó per no inclinar-s'hi a favor, tal com reclamava el PSOE. Des de dijous que tenia el vistiplau del primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, que va assegurar que defensaria la posició "personal" de Montilla. L'expresident ha seguit la votació des del Saló dels Passos Perduts. Tot seguit ha exposat en roda de premsa (llegint un comunicat en català i castellà) els seus motius.

[Si veus aquest contingut en una aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

Ja està tot a punt perquè la comissió del 155 es posi en marxa demà dimarts al Senat per debatre les mesures aprovades pel consell de ministres. Serà, com qualsevol moviment a la cambra alta, una comissió totalment supervisada pel PP, on el partit té una clara majoria absoluta. Del total de 27 senadors que integraran la comissió mixta –amb representants de la de comunitats autònomes i la constitucional– 15 són populars.