El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Les vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià han augmentat gairebé un 10%. Això és el que denuncia l'informe Drets Lingüístics 2023 que han elaborat 15 organitzacions cíviques i sindicals i que han lliurat aquest dilluns a la Sindicatura de Greuges.

Els diccionaris noruecs podrien incloure l'any que ve un nou pronom de gènere neutre: hen. És una alternativa als existents pronoms per a la tercera persona del singular, el femení hun i el masculí han. La qüestió va aflorar fins i tot a la campanya electoral de les eleccions legislatives del setembre, quan una persona entre el públic durant un debat a la televisió pública NRK va preguntar als candidats què en pensaven d'adoptar el hen oficialment. Ara el Consell de la Llengua de Noruega s'hi ha mostrat a favor.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Plataforma per la Llengua han presentat avui a València la Plataforma Estatal per la Pluralitat Lingüística, que neix per reclamar la fi "del no reconeixement legal ple" de les llengües de l'Estat que no són el castellà i reclamar que aquest compromís sigui assumit pel nou govern espanyol que surti de les urnes del 28 d'abril.

La Intersindical Valenciana s'ha manifestat avui davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) per mostrar el seu rebuig a les sentències del TJSPV que van anul·lar 11 articles del decret d'usos lingüístics en l'administració valenciana i bona part del decret de plurilingüisme. Aquestes resolucions, des del punt de vista del sindicat, responen més a "valoracions polítiques que no jurídiques, i només poden ser qualificades d’antivalencianes, ja que van, fins i tot, en contra de la jurisprudència del TSJPV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional".

La Plataforma per la Llengua ha denunciat una ginecòloga que va amenaçar una pacient de no atendre-la si li parlava en valencià durant una consulta en un centre de salut de la ciutat de València. Així ho ha comunicat l'entitat, que ha assegurat que negar l'atenció sanitària a un ciutadà pel fet de parlar català suposa una discriminació que vulnera l'estatut d'autonomia, la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) i, fins i tot, l'article 14 de la Constitució espanyola. És per això que la plataforma ha denunciat administrativament la ginecòloga davant del Síndic de Greuges i de la Generalitat Valenciana, i ha demanat l’obertura d’un expedient a la professional.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSPV) ha declarat la nul·litat d'11 articles i una disposició final del decret que estableix l'ús preferent del valencià en l'administració autonòmica perquè considera que aquesta legislació ignora la realitat plurilingüe del País Valencià.

Les cinc universitats públiques i Acció Cultural del País Valencià han presentat avui públicament un document per reclamar al govern valencià que aprofiti els mesos que queden abans de les eleccions del juny del 2019 i aprovi les mesures necessàries per garantir "la igualtat lingüística de tots els valencians".

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha dit aquest dimecres que el govern espanyol "alguna vegada haurà d'explicar perquè no accepta" que al País Valencià hi ha dues llengües oficials, el valencià i el castellà, i "perquè està en contra del valencià".

La delegació del govern espanyol al País Valencià ha interposat un recurs contenciós administratiu contra el decret de l'executiu valencià que prioritza l'ús del valencià en l'administració. La mesura no inclou la petició de suspensió cautelar de la norma, que entrarà en vigor a final d'any, com sí ho han fet el Partit Popular i el sindicat CSI-F basant-se en altres aspectes de la llei.

L'Ajuntament de València introduirà el castellà en els senyals de trànsit per complir el requeriment del govern espanyol, que establia el termini d'un mes per corregir els senyals que estan únicament en valencià. Segons ha explicat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, els senyals que estan ara en valencià passaran a estar en les dues llengües, per adaptar-se a la llei de Trànsit, que estableix que els senyals de trànsit han d'estar "o en castellà o en castellà i valencià".