Com ja va passar el curs passat durant aquestes mateixes dates, la pujada de la temperatura i la incidència cada cop més directe del sol fan que els problemes a l’escola d’educació Infantil de Son Boga, a Manacor, tornin a preocupar les famílies dels infants i la comunitat educativa.

Els alumnes de 5è i 6è de Primària del Ceip Es Vivero han presentat un rap, elaborat per ells mateixos, per la igualtat i la lluita pels drets de la dona. Aquesta iniciativa es va dur a terme al taller de rap que ha fet el raper Rafel Swing al centre educatiu durant les darreres setmanes. A més, forma part de les accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius en el marc del 25-N i el 8-M.

La Policia Nacional ha detingut un home a Eivissa acusat d’intentar segrestar una menor a la sortida d’un centre socioeducatiu.

Hi ha moments del dia definitoris d’un poble o d’una ciutat. Els matins, quan milers d’infants i adolescents omplen els carrers per arribar a l’escola o a l’institut, són el retrat més sincer del nostre model urbà i educatiu. Perquè l’escola no és només un edifici: és comunitat, barri i igualtat d’oportunitats. Ara, la Conselleria d’Educació, en mans del PP i sostinguda per Vox, vol desmuntar aquesta peça fonamental de la nostra societat amb una lleugeresa i una manca d’argumentació esfereïdores. La proposta de zona escolar única no és un simple criteri administratiu, sinó una amenaça directa a l’equitat real del sistema.

Quan Pere Carrió (Palma, 1946) parla d’educació, no ho fa des de la teoria ni des dels llibres d’història, sinó des de la memòria viscuda. La seva trajectòria —primer, com a alumne durant el franquisme; després, com a mestre en els anys de la Transició i la democràcia i, més endavant, com a inspector i president del Consell Escolar de les Illes Balears— permet seguir, gairebé en primera persona, l’evolució del sistema educatiu espanyol des de la dictadura fins avui.

A mitjans dels anys 80 la festa de Sant Antoni a Manacor passava per moments incerts. La tradició era vista com un ritual arrelat a la pagesia però alhora allunyat del jovent, que no hi trobava la connexió que ara, 40 anys després, hi té. La colla de dimonis visitava cada escola, cada pati del municipi, a la recerca de nous adeptes per a un futur comunitari, a fi d’assegurar un relleu generacional que costava.

En poc més de mig segle, la societat ha experimentat transformacions profundes que han alterat de manera radical els principals agents de socialització. La família, el carrer, el món del treball o els mitjans de comunicació ja no exerceixen el mateix paper que fa dècades. Aquest canvi no pot ser llegit des de la nostàlgia d’un passat idealitzat, sovint impregnat d’una moral conservadora i fins i tot autoritària, com ha estat també el nostre cas. Molts dels canvis socials del darrer segle, tant a Europa com a l’estat espanyol i a les Illes Balears, han estat clarament alliberadors i humanitzadors.

A Magaluf, envoltats de pisos, bars per a turistes i hotels, els alumnes que hi viuen podrien passar tota la vida sense reconèixer el Galatzó, la serra de Tramuntana o la història que s’amaga darrere els carrers antics de Palma. Aquesta és la realitat de molts infants de les Illes Balears: viuen tancats al seu barri, desconeixen la cultura i el patrimoni de l’illa i depenen de l’escola perquè algú els mostri el món que els envolta. “N’hi ha molts que no van més enllà de Portopí”, resumeix la directora del CEIP Cas Saboners, Marilena Suau. L’escola intenta limitar aquest factor de desigualtat, però no sempre pot.

L’Ajuntament de Sencelles ha realitzat una enquesta a les famílies del centre educatiu del municipi on es mostra que més de la meitat dels infants ja es desplacen a peu o amb bicicleta fins a l’escola. Tot i aquest avenç cap a una mobilitat més saludable i sostenible, encara hi ha moltes famílies que continuen utilitzant el cotxe per motius diversos. En destaca que el 61% dels enquestats creuen que el trajecte és perillós per la presència de cotxes.

La Policia Local de Palma ha detingut aquest dijous un jove de 18 anys en un col·legi després d'irrompre en el seu antic centre amb un ganivet de grans dimensions.

El nombre d'alumnes matriculats en els centres públics i concertats de les Balears diagnosticats amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) ha augmentat fins a un 445% en menys d'una dècada, una situació que ha obligat els docents a millorar els processos d'aprenentatge i ensenyar "a una velocitat vertiginosa" per adaptar-se a les noves realitats de les aules. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Característiques educatives de l'alumnat amb TEA, inclòs en l'Anuari de l'Educació de les Illes que s'ha presentat aquest dijous i que ha elaborat el Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB, amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya.

El pati de l'antiga escola de nines –que, de fet, primer fou escola de nins, ja que en aquell temps els homes tenien preferència en l'accés a l'educació– és avui el Casal de Cultura de Maria. Aquest edifici, inaugurat el setembre de 1928, formava part del centre educatiu dissenyat per un dels arquitectes més destacats de la nostra història recent: Guillem Forteza Pinya. Forteza va projectar més d'un centenar d'edificis escolars arreu de Mallorca.

La resposta de la Conselleria d'Educació a la polèmica de Son Sardina per la presència de Miquel Roldán ha estat enviar-hi un professor nou perquè assumeixi la tutoria de sisè de Primària i assignar a Roldán tasques de suport al tercer cicle (cinquè i sisè), sempre acompanyat dels respectius tutors del curs.

Cerc a posta de sol el teatre romà de Pol·lèntia. Anit hi representen Els carnissers, de Guillem Frontera, en la singular i vigorosa dramatúrgia de Miquel Mas Fiol. No me la vull perdre. Em desorient una mica i, caminant des del descampat on he deixat el cotxe, acab a una camada que s’estreny. Uns infants magribins fan ballar la baldufa per davant d’unes cases apartades. Els escomet per si poden ajudar-me.

L'Assemblea de Docents de les Illes Balears ha presentat aquest dijous Feim Pinya, la xarxa d'escoles en català de Mallorca "per una escola pública, inclusiva, de qualitat i en català". Es tracta d'una iniciativa que neix amb l'objectiu de teixir una comunitat on compartir eines, estratègies i experiències d'èxit en l'ensenyament en català, segons ha informat l'entitat a les xarxes socials.