Un nou terratrèmol de magnitud 6,1 ha sacsejat les illes gregues de Creta i Santorini aquest dijous a la matinada. Tot i que l'epicentre s'ha localitzat a uns 82 quilòmetres de la ciutat d'Iràklio, capital de Creta, el sisme ha arribat a notar-se a Turquia, Egipte, Xipre i Israel. En un primer moment, el Centre Sismològic Euromediterrani ha emès una alerta de tsunami, però les autoritats gregues l'han acabat desestimant perquè el terratrèmol s'ha produït força lluny de la costa i a molta profunditat, aproximadament a uns 64 quilòmetres.

Al punt d'informació del Museu Britànic, situat a l'anomenat Great Court, on hi ha la històrica biblioteca i la sala de lectura, s'han acostat els últims dies no poques persones preguntant on són els famosos Marbres d'Elgin, com es coneixen al Regne Unit les escultures i part del fris del Partenó, que es conserven al museu des del 1817. "Per veure-les abans que les retornin a Grècia, potser?", pregunta aquest corresponsal al mateix assistent que l'hi ha comentat. La resposta és flegmàtica: "De moment són allà, a la sala 18". I hi són des que Lord Duveen of Millbank va finançar la galeria que les acull, inaugurada el 1939 com a ampliació de les dependències del monumental edifici de Bloomsbury. Abans eren en un altre espai del mateix recinte.

El govern francès ha estat censurat per una majoria de diputats a l'Assemblea Nacional de França. El primer ministre, Michel Barnier, havia estat proposat per Emmanuel Macron i votat per l’Assemblea a inicis de setembre. El govern ha durat tres mesos exactes, el més breu de la V República, i és la primera vegada des de 1962 que un govern és cessat així. La majoria de 331 vots que ha censurat el govern de Barnier la formen diputats d’ambdós extrems de l’arc parlamentari: l’extrema dreta del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen i els seus aliats; i l’extrema esquerra de França Insubmisa i els seus aliats. No és possible tornar a fer eleccions legislatives fins a l’estiu, i ara França tindrà, potser, un govern encara més dèbil fins a noves eleccions.

En cercle, a l'ombra d'un porxo abandonat, es presenten d'un en un davant del mar cristal·lí: "Soc en Salah [nom fictici], i vinc de Síria. Sé nadar bé", exclama amb orgull un jove de físic atlètic. Són gairebé trenta avui al curs de natació que organitza Yoga and Sports With Refugees, una ONG activa des de 2018 a l'illa grega de Lesbos. La platja reflecteix el sol de la tarda de juliol en un blanc encegador. Tots s'han posat el banyador, alguns porten les ulleres de natació. "Soc en Hussein [nom fictici], soc de l'Iran i no sé nedar", diu un jove alt i prim estrenyent els braços. "Soc en Hassan [nom fictici], soc de l'Afganistan i sé nedar més o menys bé", diu un altre somrient, amb un eloqüent gest amb la mà. Tots junts van a l'aigua acompanyats per instructors de natació, un parell d'ells ja amb aletes i fent bromes amb imitacions de pas militar. Es divideixen en grups segons els nivells, des de principiants que han de familiaritzar-se amb l'aigua fins a nedadors més experts que volen perfeccionar-se. Alguns es queden a la costa: "Entrem a poc a poc, no hi ha pressa", diu en Salah, ja dins l'aigua fins a la cintura, mentre segueix amb la mirada els passos insegurs dels seus companys.

Els efectes personals de Stefanos Kasselakis, fins fa uns dies líder de Syriza, ja no són al setè pis de l'oficina que el partit té a la plaça Koumoundourou, a Atenes. Escollit no fa ni un any enmig de diverses polèmiques, l'exassessor de Goldman Sachs va patir fa dues setmanes una moció de censura que va prosperar, així que el partit d'esquerres torna a estar sense líder. Els pròxims passos ja estan clars: l'executiva de la formació ha decidit convocar un congrés extraordinari per al cap de setmana de l'1 al 3 de novembre amb la intenció de pautar un full de ruta i presentar els candidats a les primàries. Aquestes, d'altra banda, se celebraran el 24 de novembre i, si calgués una segona ronda, l'1 de desembre. Pesos pesants de la formació com ara Pavlos Polakis o l'actor Apostolos Glentzos ja han dit que volen ser candidats.

L'incendi forestal declarat diumenge, que ha obligat els bombers a evacuar desenes de milers de persones, segueix cremant per segon dia consecutiu als afores d'Atenes, però de manera controlada. Més de 700 efectius de bombers, amb 200 camions, i diversos avions i helicòpters cisterna, treballen per evitar que el vent revifi les flames. Les autoritats gregues han trobat un cos carbonitzat a la seu d'una empresa situada a la zona urbana de Vrilisia, al nord d'Atenes, arrasada pel foc. La víctima podria ser una dona d'uns 60 anys, propietària del negoci en què s'ha trobat el cos. La situació ha millorat dimarts al matí, ja que no hi hauria un front actiu, sinó centenars de focs menors més dispersos.

El príncep Miquel de Grècia i de Dinamarca ha mort aquest diumenge a l'edat de 85 anys a l'hospital d'Atenes, tal com ha informat el diari grec Kathimerini. El príncep era l'últim net viu del rei Jordi I i a la vegada era el cosí segon de Sofia, amb qui va mantenir una estreta amistat fins als últims dies de la seva vida. Des de feia més de mig segle havia renunciat formalment als seus drets dinàstics al casar-se amb la burgesa Marina Karella, malgrat que la seva desvinculació amb la reialesa venia de molt enrere: una joventut marcada per l'exili a Itàlia, l'orfandat als 14 anys i un interès en la producció literària, periodística i històrica que el va acabar d'allunyar dels actes reials.

Fa cinquanta anys que el temps es va aturar a Varosha. Com en una pel·lícula distòpica de l’endemà de l’apocalipsi, la vegetació ha reconquerit hotels, piscines i botigues de souvenirs en edificis que cauen a trossos. Caminant per l’avinguda de la Democràcia, el passeig principal, trobem bars desballestats amb anuncis de Marlboro, agències de viatges amb noms d’aerolínies que ja no existeixen i el que queda de moltes botigues de revelat de fotografies. “You may place your order here for handmade suits”, diu un rètol rovellat penjat sobre les restes d’una sastreria. Són els vestigis del que havia sigut una de les destinacions turístiques més populars del món, a l’est del Mediterrani, amb platges paradisíaques on passaven les seves vacances Elizabeth Taylor, Paul Newman o Brigitte Bardot, i tota la jet set de Hollywood.

Vaig créixer a Grècia, i un dels meus records d'infància més alegres és l'anunci que la setmana escolar (i laboral) es reduiria de sis dies a cinc. Com que també recordo que els meus compatriotes estaven igualment entusiasmats amb el canvi, em va sorprendre saber que, gràcies a una nova llei, els empresaris d'alguns sectors podran ara tornar a implementar horaris de sis dies.

Estiu. Per a molts, sinònim del nostre pont de mar blava: el Mediterrani, a l’Orient del qual hi batega l’exhausta Grècia, bressol de tot el que som. M’hi acosto de la mà del llibre Res en excés. Encara parlem grec, de Toni Batllori, Pere Led i Toni Merigó. Gràcies, companys de viatge. També de la mirada històrica d’Un català a Grècia, de l’hel·lenista Eusebi Ayensa. Europa, Grècia, Catalunya.

Ara fa 80 anys, els anglesos van alliberar Grècia dels alemanys. Bravo! L’Europa democràtica i liberal començava a vèncer l’Europa feixista i totalitària. Però mai res no és exactament el que sembla. Foragitats els nazis, l’anticomunista Churchill es va ocupar que la resistència grega deixés les armes i no accedís al poder. Democràcia sí, revolució i comunisme, no. Ja ho havíem vist uns anys abans a Espanya, on van deixar que guanyés Franco. A Atenes, els partisans antifeixistes no només no van ser celebrats com a herois, sinó que molts van anar a parar a la presó o van ser reprimits. Vencedors vençuts. Stalin, però, tampoc no hauria reclamat Grècia, com es va veure ben aviat a Ialta. Theodor Kallifatides, l'autor grecosuec, narra aquest drama de la seva infantesa, i de la seva família, a L’arada i l’espasa (Galàxia Gutenberg).

El paquet de lleis laborals que l'executiu del primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis va aprovar el passat mes d'octubre comença a caminar al país hel·lè. Es tracta d'una reforma polèmica que ja en el seu moment va aixecar polseguera entre la ciutadania i els sindicats, amb un gran poder de convocatòria i mobilització en el país.

Com més circula aquesta idea anomenada el gran reemplaçament (le grand replacement en francès), més convé llegir Homer. Que Homer existís o no és irrellevant: el que ens interessa és l'extraordinari poder d'un relat al llarg dels segles.

Al llibre de família del Ruxeyan Adil, nascut a Kobane, al Kurdistan sirià, hi diu que té 25 anys, però ell assegura que només en té 23. Explica que, tot i que es troba una mica millor i que la teràpia psicològica li està anant molt bé, encara té molts problemes per dormir a les nits. El Ruxeyan és un dels supervivents del naufragi de l'Adriana, el pesquer que la matinada del 13 al 14 de juny del 2023 es va enfonsar davant de la costa del Peloponès, a Grècia. A bord es calcula que hi viatjaven entre 700 i 750 persones (la majoria del Pakistan, Síria, Palestina, Egipte i l'Afganistan) que havien salpat de Líbia. Només en van sobreviure 104 i només es van trobar 82 cossos, dels quals se'n van poder identificar 58. Es tracta d'una de les tragèdies més importants al mar Mediterrani.

La República Monàstica del Mont Athos ho té gairebé tot per ser un país. Té bandera, capital, un govern que es reuneix en un palau i una mena de Constitució, a més de controlar l’accés a les seves fronteres. El que li falta són dones i turistes: les primeres, perquè hi tenen prohibit l’accés des del temps de l’Imperi Bizantí, i els segons perquè al Mont Athos no s’hi va a fer turisme. Només els pelegrins amb un permís especial poden gaudir de l’hospitalitat dels prop de 1.500 monjos ortodoxos que hi viuen reclosos en vint monestirs.

La torxa que encendrà el foc del peveter dels Jocs Olímpics de París 2024 ja solca el Mediterrani de camí cap a França. El temple d'Hera, a les runes de l'antiga ciutat d'Olímpia, a Grècia, va ser testimoni el 16 d'abril del tradicional protocol de l'encesa, per al qual es va haver de fer servir una flama dels assajos del dia anterior, ja que la jornada es va aixecar ennuvolada.

A la Clémentine Ngono no li agrada parlar del que va viure, però per a ella és més important que una cosa així no torni a passar. "Si puc ajudar amb el meu testimoni, llavors parlaré". Ella mai va voler anar a Europa. No obstant això, les repetides experiències de violència i d'agressions viscudes durant la seva joventut l'hi van obligar. Tenia 23 anys. Primer va fugir del seu país d'origen, el Camerun, i després de Turquia. El 15 de setembre del 2021 a primera hora de la matinada, Ngono es va enfilar dalt d'una llanxa neumàtica grisa, juntament amb el seu marit, el seu fill de sis mesos i 33 persones més. Sabien que seria un viatge perillós. Sabien que les autoritats gregues podrien fer-los tornar enrere. Tot i això, ho van intentar. 

Si hi ha una paraula que sempre apareix a la conversa quan es parla de criatures a Grècia és conciliació. Conciliar la criança dels fills i filles i les activitats professionals dels progenitors resulta complicat en un país on els infants surten a la una del migdia de l'escola, tant a la pública com a la privada. Si bé s'ofereix a les famílies la possibilitat que es puguin quedar fins a les quatre o cinc (depenent del centre escolar), molts dels progenitors opten per endur-se'ls a casa i intentar gestionar com poden el temps.

Impulsada pel primer ministre Kyriakos Mitsotakis i amb el suport només del seu partit –tots els altres hi van votar en contra–, el Parlament grec va aprovar fa una setmana una nova llei laboral que ha suscitat polèmica i que compta amb l'oposició de tots els sindicats. L'aprovació d'aquesta normativa en aquest moment, tal com assenyalen els experts i els sindicats, no és casual: Mitsotakis ha segellat aquesta reforma tan sols tres mesos després d'haver guanyat les eleccions per majoria absoluta i durant la setmana que s'han dut a terme les eleccions primàries a Syriza, principal partit de l'oposició.

Stefanos Kasselakis encara és un desconegut per a la ciutadania grega, però sobre seu recau, des d'aquest diumenge, la responsabilitat de fer reflotar l'esquerra política a Grècia. Passaven les dotze del migdia i Kasselakis, un dels candidats a prendre el relleu a Alexis Tsipras a la coalició d'esquerra Syriza-Aliança Progressista, arribava al centre cultural de Nea Smyrni amb un somriure d'orella a orella. Encara no sabia que seria el guanyador de les primàries, però ho podia intuir: a la primera ronda va arrasar amb la candidata fins aquell moment preferida, Efi Ahtsioglou, mà dreta de Tsipras i exministra de Treball durant el seu govern. Kasselakis va passar-li per sobre a Ahtsioglou amb el 56,7% dels vots.