Des de fa sis anys, Montse Germán (Sabadell, 1969) és la Sílvia, un dels personatges principals de Com si fos ahir, la sèrie de sobretaula de TV3. La ficció, totalment consolidada, s'acomiada per vacances el divendres 21 de juliol amb un episodi especial que s'emetrà en prime time a la televisió pública. Una de les històries per les quals serà recordada la temporada que ara es tanca és la que ha protagonitzat la Sílvia, que en un dels episodis va ser agredida sexualment per la seva exparella.

Des de fa cinc anys, Marc Cartes (Andorra la Vella, 1970) és l'Andreu, un dels protagonistes de Com si fos ahir, la sèrie de sobretaula de TV3 que explica la història d'un grup d'amics que voregen la cinquantena. La telenovel·la és un dels pals de paller de la televisió pública catalana i, entrega rere entrega, veu com les seves dades d'audiència van creixent –aquesta setmana registrava el rècord de temporada amb 330.000 espectadors i un 22,9% de quota–. Amb un currículum que inclou Poblenou, Laberint d'ombres i Ventdelplà, Cartes és un dels actors amb vincles més estrets amb la ficció televisiva catalana, fet que l'ha convertit en una de les cares més conegudes entre el gran públic.

Just fa 20 anys, Elena Gadel (Barcelona, 1982) concursava a la segona edició d'Operación Triunfo i debutava al món de la música amb el single Es por ti. Ara es troba a l'altra banda, fent de jurat del talent show de TV3 Eufòria. Entremig, Gadel s'ha construït una extensa carrera en el món del teatre musical -ha format part de Mar i cel, El petit príncep, Grease i Cabaret, entre molts d'altres-, a la música -ha publicat tres discos en solitari i té el quart a punt de sortir del forn- i també a la televisió, on des de fa més de quatre anys interpreta la Noe a la sèrie de sobretaula de TV3, Com si fos ahir.

El departament de promocions de TV3 ens va sorprendre aquest cap de setmana amb un anunci de Com si fos ahir, la telenovel·la de les sobretaules. Per als espectadors habituals de la sèrie, la promoció descol·loca perquè el to i el contingut d’aquest estímul publicitari no tenen gaire relació amb la història que veiem cada tarda. La promoció i la telenovel·la s’assemblen com un ou a una castanya. Per als espectadors que no han vist mai Com si fos ahir, potser es van fer il·lusions pensant que és una mena de culebró eròtic.

Com si fos ahir porta unes setmanes d’emocions fortes. Si bé a la telenovel·la de les tardes de TV3 li va costar arrencar i semblava que no acabés de passar mai res, és digne d‘elogi com ha aconseguit resistir. Malgrat les dificultats, ha aguantat i ha sabut evolucionar. Va costar una mica adaptar-se a la idea d’un nou plantejament de guió que deixés enrere la tradició de la cadena de les trames de crims, sagues familiars, venjances i malvats de caricatura per endinsar-se en una opció més costumista. I han aconseguit un equilibri entre la quotidianitat i l’acció narrativa admirable. És una telenovel·la amb tot el que comporta de carrincló o de teatret, i amb unes interpretacions més reeixides que d’altres, però és digna i fa la seva funció. La colla d’amics protagonistes formen part d’una generació que permet un ventall molt ampli de conflictes en l’àmbit de les emocions, que és el millor que està tractant Com si fos ahir. Els protagonistes són persones sensates amb problemes, i alguns diàlegs tenen gràcia. En les últimes setmanes hi ha hagut un parell de conflictes ben tractats i és molt interessant com està explorant el terreny de les masculinitats. Si el gènere de la telenovel·la funciona per estereotips, l’habilitat de Com si fos ahir és com mira de superar-los a partir d’aprofundir-hi. (Alerta perquè ara venen uns quants espòilers.) 

Com si fos ahir s’està convertint en una sèrie soporífera. De moment, el millor és la promo inicial i la careta d’entrada. Els plantejaments inicials apuntaven maneres i l’elenc feia il·lusió, però és obvi que en un culebró la gràcia és que passin coses. I, de moment, res de res.