L'amnistia ha aterrat de ple en el debat entre els independentistes sobre la investidura de Pedro Sánchez, però hi ha divisió de parers. ¿N'hi ha prou amb aquesta exigència? Mentre l'exconseller d'Interior Joaquim Forn (Junts), actual vocal de la junta d'Òmnium, assegura que és una mesura insuficient per fer president el socialista, l'exconsellera de Treball Dolors Bassa (ERC) sosté que és una cessió vàlida per donar els vots. En declaracions a Vilaweb, els dos expresos polítics han valorat amb punts de vista diferents aquesta iniciativa, que podria ser constitucional segons han defensat diversos juristes, com l'exvicepresident del TC Juan Antonio Xiol.

A l'espera que es pronunciï el president del govern espanyol o algun ministre, la seva delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que l'excomissari José Manuel Villarejo "no té cap credibilitat" després que hagi vinculat el CNI amb els atemptats a Barcelona de l'agost del 2017. "Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves", ha denunciat en una roda de premsa, on ha insistit que "les insinuacions no tenen base lògica ni material". "No hi ha més explicació que les ganes d'enredar", ha resolt. Cunillera també ha lamentat que des d'alguns sectors se li doni credibilitat i s'ha adreçat particularment al Govern per demanar que "no faci el joc" a l'excomissari perquè a Catalunya "no es necessita crispació". "Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?", ha demanat. També ha reclamat "respecte" a les víctimes i a la investigació que es va fer dels fets.

El Tribunal Constitucional ha tornat a rebutjar suspendre la pena de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, després que ho demanessin arran de la sentència de Bèlgica sobre l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Els quatre condemnats en el judici del Procés van sol·licitar de nou a l'alt tribunal que mentre no es resol el seu recurs d'empara permetés que no haguessin d'estar a la presó, aprofitant que un tribunal belga va declinar l'extradició de Puig adduint que se li havia vulnerat el dret al jutge predeterminat per llei i se li podia no respectar la presumpció d'innocència. Es tracta de dues qüestions que els exconsellers de JxCat i l'exlíder de l'ANC també plantegen, però el TC no considera que sigui res "sobrevingut" que justifiqui la sol·licitud.

Els presos del PDECat han remès una carta al president del partit, David Bonvehí, transmetent-li que retiren la proposta d'encaix que van presentar divendres a la direcció, la majoria de la qual la va rebutjar de forma àmplia, i insten a cadascun dels associats a decidir el seu camí. "Volem evitar que aquella iniciativa pugui ser un objecte de tensió dins del partit, ja sigui en assemblees territorials, sectorials o en el mateix consell nacional", diu la carta, que ha sigut enviada a tots els militants del partit. I afegeix: "Sigui quin sigui l’itinerari que esculli cadascun dels associats del PDECat, tots plegats mantindrem intacta la nostra voluntat de treballar per una Catalunya independent, moderna i de progrés, socialment justa, que tingui com a prioritat absoluta el benestar de les persones".

La comissió d'investigació del Parlament dedicada al 155 tindrà aquest dimarts més focus que mai. Les compareixences d'alguns presos polítics –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn– en aquesta comissió, a la qual assistiran físicament, ha obligat a muntar un dispositiu policial a la cambra catalana. Els Mossos d'Esquadra, que s'encarregaran de la custòdia de l'exvicepresident i els exconsellers, no han volgut donar detalls de l'operatiu, encara que fonts del cos han insistit que es garantirà l'arribada dels presos al Parlament i que la presència policial intentarà ser el màxim de discreta possible.

Dimarts que ve sis presos polítics –tots els exconsellers– tornaran al Parlament per participar en la comissió d'investigació del 155. Una data marcada en vermell al calendari que suposarà, per a alguns d'ells com Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tornar a la cambra catalana després de més de dos anys sense haver-ho pogut fer. Tots ells han conversat amb El suplement de Catalunya Ràdio i el més contundent ha sigut el president d'ERC, que, en la línia d'altres entrevistes que ha concedit, ha desafiat els líders unionistes de la cambra catalana: "Tard o d'hora havia d'arribar el moment en què ens haurien de mirar als ulls. A veure com aguanten la mirada".

“En el decurs del seu interrogatori, quan en Xavier Melero li adreça preguntes i jo estic assegut darrere del meu advocat, Pérez de los Cobos em llança una mirada intimidatòria i la manté, com si esperés que jo abaixés els ulls. No tan sols no ho he fet sinó que l’hi aguanto uns segons, un moment ben llarg, fins que ha estat ell qui ha abaixat el cap”. Dels molts moments que Joaquim Forn descriu a Entre togues i reixes (Enciclopèdia, 2019), que avui encara es pot adquirir als quioscos amb l’ARA, aquest és potser el que té una força més simbòlica i dramàtica: els dos màxims responsables de la seguretat durant l’1-O cara a cara en un judici en què un vol veure l’altre a la presó durant molts anys i declara en contra seu.

Tan sols cinc dies abans de la constitució de l’Ajuntament de Barcelona, el Tribunal Suprem resol que em permetrà ser-hi present. En la seva interlocutòria, el Suprem m’autoritza a anar-hi un dia abans de la constitució, prevista per al 15 de juny, per tal que pugui acomplir diferents requisits administratius.

“Diu Marchena a la sentència que no vam posar l’Estat en perill. Doncs sort que no vaig fer gran cosa, perquè m’han caigut 10 anys i mig!”, diu, irònic, Joaquim Forn al locutori de la presó de Lledoners. Malgrat que les penes són duríssimes, haver acabat amb la incertesa ha estabilitzat l’horitzó, ha permès pensar en permisos més endavant i ha desencallat alguns plans ajornats, com ara triar entre història i història de l’art per estudiar a través de la UOC, o millorar l’anglès d’una vegada.

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) rep l’ARA a la presó de Lledoners després de saber que el Tribunal Suprem el condemna a 10 anys i mig de presó. Els Jordis són en altres locutoris. Tots tres estan més prims i aparentment en més bona forma física que fa dos octubres. I semblen de bon humor, malgrat que un sempre dubta si és perquè ja s’han convertit en visitats professionals que no volen afegir més aprensió a l’angúnia del visitant que arriba fins a ells travessant portes que no s’obren fins que l’anterior s’ha tancat, o és que, senzillament, ja han tingut dos anys per fer com si no hi hagués un vidre entremig. Encara estan paint les imatges de contenidors cremats i els enfrontaments amb la policia. Forn va ser conseller d’Interior i coneix de primera mà com són de contradictoris els equilibris entre un govern independentista i uns uniformats encarregats d’executar les ordres de jutges i fiscals. Pateix perquè l’Estat se sent còmode amb la repressió i incòmode amb la mobilització.

"Em sap greu no poder servir la ciutat que tan estimo". És el missatge que ha llançat avui, des de la presó de Lledoners, l'exconseller Joaquim Forn, que, en fer-se pública la sentència del Suprem, va quedar automàticament inhabilitat com a regidor de Barcelona. Avui, moments abans del ple ordinari del mes d'octubre, Francina Vila ha pres possessió com a regidora de Junts per Catalunya en el lloc de Forn en un acte emotiu en què tant la nova regidora com l'alcaldessa Ada Colau han reivindicat la llibertat del presos polítics i han tingut paraules de record per a Forn. Les dues han reconegut tenir "sentiments ambivalents" davant de l'acte protocol·lari d'avui. Hauria d'haver estat, com ha dit Vila, un moment personal en què ella hauria volgut recordar referents polítics com l'exalcalde Xavier Trias –que ha seguit la presa de possessió en persona– o dedicar unes paraules al seu fill, que també l'observava en el moment de la firma.

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Els presos de JxCat encapçalaran la candidatura a les eleccions del 10 de novembre, malgrat la imminència de la sentència del Procés. Tot i els últims contactes de dirigents de JxCat amb l'excap de llista de Front Republicà, Albano Dante Fachin, i Jordi Graupera, de Primàries, per fer un “front” conjunt, els presos Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull repetiran com a caps de llista a Barcelona, Lleida i Tarragona. La novetat serà que, segons ha pogut saber l’ARA, també s'hi podria sumar Joaquim Forn –tot i que algunes fonts apunten que no s'ha tancat–. L'exconseller d'Interior també s'hauria posat a disposició de la cúpula de JxCat per concórrer a les eleccions. "No ens autoinhabilitarem", afirmen fonts de la formació de l'expresident Carles Puigdemont.

L’exconseller d'Interior i ara regidor Joaquim Forn rep l’ARA a la presó de Lledoners amb motiu del segon aniversari dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils. Acabat el judici al Suprem, només li queda esperar -com a la resta de presos polítics- la sentència que ha d’arribar després de l’estiu. Serè i de nou a Catalunya, mira de reconnectar amb la rutina i les activitats -com les classes de ceràmica, un art en el qual es reconeix poc hàbil-, i segueix amb optimisme la pretemporada del Barça. No oblida, però, el tràngol viscut en cada sessió davant del Tribunal i té la sensació que han passat molt més de dos anys des d’aquell dolorós 17 d’agost. Somriu quan recorda el trasllat fugaç a Barcelona per assistir al ple de constitució del nou govern. “Vaig estar content de ser-hi”, assegura mentre rememora l’emoció de veure, encara que fos de lluny, el bar on acostumava a fer el cafè, o de poder saludar, encara que fos amb una mirada, gent amb la qual va treballar i de qui no es va poder acomiadar.

El Tribunal Suprem ha denegat a Joaquim Forn la seva assistència al ple municipal que se celebrarà aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona. La sala que presideix Manuel Marchena considera que les mesures de restricció de llibertat que implica la presó són "proporcionals" i, per tant, a diferència del que va passar amb el ple de constitució del consistori, en què Forn sí que va poder participar, aquest cop no podrà sortir de la presó de Sant Esteve Sesrovires. A més, segons el relat del Suprem, el ple d'aquest dimarts no té "l’excepcionalitat" que marca la llei perquè s'atorgués el permís per sortir de la presó al regidor de JxCat.

Benvolgut Joaquim Forn, aquest dissabte et tornarem a veure assegut al Saló de Cent. Tindràs l’enverinada il·lusió de viure per uns instants una vida que saps que no et deixaran viure. Tornar a casa, al teu ajuntament, on et coneix i t’aprecia tothom, per tornar-ne a marxar a l’acte, en direcció a Soto del Real.

L'exconseller d'Interior i regidor electe de JxCat a Barcelona Joaquim Forn ha acudit a primera hora de la tarda d'aquest divendres a l'Ajuntament per acreditar-se com a regidor. Ho ha fet custodiat per agents de l'àrea penitenciària dels Mossos d'Esquadra. Després de registrar els documents necessaris com a regidor electe –relacionats amb la declaració de béns i activitats–, Forn tornarà a la presó de Brians 2. L'exconseller va ingressar al centre penitenciari de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) ahir al migdia, en una cel·la individual.