Allò fàcil seria dir que Paula Ramis du la dansa a la sang, però més aviat la du al cap, a l’ànima i sobretot al cos. La filla de Pep Ramis i María Muñoz, codirectors del grup de creació artística Mal Pelo, té molt clar que l’ambient on ha crescut ha significat per ella tenir una porta sempre oberta a l’art. “Però les expectatives que tinguin els altres són cosa seva, jo no sent cap tipus de pressió”, afegeix. La ballarina ha escollit la FIET, la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears que enguany ha arribat a la vint-i-dosena edició a Vilafranca de Bonany, per estrenar-hi el seu primer solo, Terra de fuga, una peça on explora la petjada dels paisatges en la creació d’identitats i viceversa. “Em sap molt de greu que la dansa tingui tan poca visibilitat quan és una cosa que tothom fa, sigui a casa seva mentre cuina o sigui quan va a una festa”, afirma tant amb les paraules com amb l’expressió: resulta inevitable fixar-se en com els seus gestos, molt especialment el seu constant moviment de mans, acompanyen tot allò que explica.

Al barri d'El Rodeo, a Cali, l’aire està impregnat de música. A totes hores. La gent escolta salsa per cuinar, per banyar-se, per treballar, per descansar, per estudiar i per festejar. Però d'entre totes les melodies, la que va cridar l'atenció de l'Andrés Cuero (Colòmbia, 1995) va ser la que venia de l'escola de dansa Estrellas Mundiales de la Salsa. Cada dia pujava l'escala que portava fins a l'aula de ball per mirar des del replà com els altres ballaven. Un dia el van deixar entrar i mentre observava assegut la classe, ell no podia evitar moure els peus adolescents.

Arribar al punt actual de la peça de dansa Hacemos como que bailamos de la companyia Unaiuna no ha estat fàcil. El procés ha estat llarg i fragmentat. "Vàrem fer una residència a Barcelona de tres setmanes, i una pausa; una residència a Mallorca de dues setmanes, i una pausa...", explica la coreògrafa, ballarina i cofundadora de la companyia Laura Lliteras; l'altra meitat és Marina Fullana. Aquest divendres estrenen la funció en què han treballat des de l'any 2019. Es podrà veure al Teatre del Mar divendres i dissabte a les 20.30 h i diumenge a les 19 h. Joan Fullana firma la dramatúrgia de l'espectacle, i a l'escenari hi seran Jesús Benzal, Júlia Godino, Ioar Labat, Marina Fullana i Laura Lliteras. Aquestes dues darreres ballarines s'han encarregat de la direcció. El seu objectiu és que el públic alliberi endorfines i que no es pugui aguantar les ganes de remenar el cos.

Quina diferència hi ha entre ballar en una discoteca o en un escenari fent un espectacle? Què és, ballar? Les ballarines i coreògrafes Marina Fullana i Laura Lliteras, directores de la companyia de dansa Unaiuna, van fer-se aquestes preguntes per engegar un nou projecte l’octubre del 2019 durant una residència a Portugal. La idea era investigar sobre el plaer de ballar, però abandonant la perspectiva de la dansa professional i observant el ball des de l’àmbit més social i, fins i tot, personal. Si bé la pandèmia va afectar en el desenvolupament del projecte, també és cert que va permetre eixamplar-lo: s’ha convertit en una creació transversal titulada Yo solo quería bailar, que culminarà en una peça de llarga durada –titulada Hacemos como que bailamos– que s’estrenarà el gener de 2022 a Barcelona. Durant el procés de creació va sortir una funció curta, una càpsula de 20 minuts. “Si volem parlar sobre què significa ballar per a la gent, vèiem necessari mostrar el que feim i escoltar què diu el públic”, diuen. La càpsula és Guateque, i s’estrena aquest dissabte 1r de maig al pavelló de Son Oliva (hi haurà dos passis, a les 19 h i a les 20 h) en el marc del PalmaDansa. A més de Fullana i Lliteras, els intèrprets Jesús Benzal, Júlia Godino i Reginald Lefebvre participen en aquesta peça. La música és de Rodrigo Ramsy, Joan Fullana s'ha encarregat de la dramatúrgia, Xesca Salvà és l'escenògrafa i el vestuari va a càrrec de Valleriola.

En els primers dies després de l’esclat de la pandèmia, una coreografia triomfava a les xarxes: era el J.Lo challenge a TikTok, un ball de 30 segons imitant el que Jennifer Lopez havia fet a la final de la Super Bowl l’any passat. Era difícil mirar aquells balls i no voler intentar-ho. Un vídeo rere l’altre deixaven una energia contagiosa. Però com s’ho fa una persona inexperta per començar? Una cerca ràpida a internet si hi poses “aprendre a ballar el JLo Challenge” t’envia a un submon amb desenes de vídeos i tutorials online per aprendre a fer coreografies. 

Padrí del soul, pare del funk i artista llegendari, James Brown deia que qualsevol problema del món es podia resoldre ballant. Per tant, la discoteca seria l’àgora on s’acaben tots els problemes. Hi ha diverses teories sobre quin va ser el primer local pensat exclusivament per trobar-se i escoltar i ballar música enregistrada. Històricament sembla demostrat que va ser La Discothèque, obert a París el 1941, en plena Segona Guerra Mundial.