L'accessibilitat al sistema de salut, sobretot a l'atenció primària, ha estat i és un dels grans camps de batalla i, alhora, una oportunitat de millora amb gran repercussió en el conjunt de la ciutadania. Però per afrontar aquest repte cal primer fer algunes consideracions importants des del meu punt de vista. Per exemple: la proposta dels actuals responsables de Salut de reduir l'accessibilitat de l'atenció primària al fet que el metge de família atengui els ciutadans que ho sol·licitin en un màxim de 48 hores, és, com a mínim, simplista. Per què?

La intel·ligència artificial (IA) ja fa temps que ha sortit del laboratori i avança a passos de gegant. La nostra vida quotidiana ja no es pot comprendre al marge d’aquesta revolució tecnològica. La incertesa sobre cap on ens conduirà conviu amb la seva acceptació. Un estudi de l’IE Center for the Governance of Change revela que augmenta el suport a la utilització de la IA i les noves aplicacions tecnològiques, fins i tot en àmbits reservats únicament als humans. Per exemple, un 51% dels europeus o un 75% dels xinesos substituirien els seus parlamentaris per algoritmes d’IA. A Espanya l’acceptació arriba al 66%. Aquestes dades no només mostren el desencís social amb la política, sinó la idea que les màquines poden arribar a fer les coses millor que les persones.

Assumim que una visita al metge no és agradable perquè sempre hi ha incertesa. Sovint ens hi trobem també un professional que es limita a demanar-nos un munt de proves diagnòstiques que, a banda de consumir una quantitat brutal de recursos econòmics i humans, gairebé mai descobreixen cap patologia rellevant. Unes exploracions innecessàries que col·lapsen el sistema i que obliguen aquells qui les necessiten de veritat a esperar anys i panys per fer-se-les.

La Marta, de 32 anys, té ovaris poliquístics i porta des dels 18 anys prenent anticonceptius per regular la regla. Sempre li havien dit que li costaria quedar-se embarassada. Quan amb el seu marit, el Cristian, de 33 anys, van decidir intentar-ho, van acudir a la consulta d’esterilitat del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) 8 de Març, a Cornellà de Llobregat. S'ha quedat embarassada dos cops però en els dos casos els embarassos van acabar en avortaments en les primeres setmanes de gestació. La Marta i el Cristian són una de les 3.842 parelles que han passat per la consulta d’esterilitat de l'ASSIR 8 de Març, un servei pioner que es va crear el 2011 per donar resposta des de l'atenció primària a les dones amb problemes de fertilitat. Des de llavors, el servei s'ha ampliat i replicat en set municipis més de la demarcació de Barcelona.

La nova legislatura del departament de Salut no podia començar d’una manera més convulsa. Tot i que a finals de la primavera hi havia cert optimisme sobre l’escenari de la pandèmia a l’estiu, tot el que ha passat després de la revetlla de Sant Joan ens ha portat, novament, a una situació extremadament complexa. El dilema de relaxar mesures o mantenir-les té conseqüències, en qualsevol dels dos casos. 

La pandèmia ha trastocat per complet el sistema de salut i les conseqüències afecten tots els àmbits més enllà dels relacionats amb el covid-19. Mentre els hospitals estan recuperant a poc a poc el seu funcionament previ a la pandèmia, els CAP reben ara tot el pes assistencial tant pel que fa al seguiment dels nous casos de coronavirus com pel que fa a la resta de patologies de la població. Aquest mateix divendres, la consellera Alba Vergés feia una crida des de Lleida, on hi ha vuit rebrots preocupants tot i que de moment no estan obligant a fer un nou confinament, perquè la població amb símptomes de covid no anés a les urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova sinó que es dirigís al seu CAP. L'objectiu és reduir la pressió sobre l'hospital, davant del qual s'han instal·lat unes carpes que serviran per fer detecció i cribatge dels casos lleus.

A punt d’entrar a la tercera fase de la desescalada, la detecció precoç del covid-19 serà primordial per evitar que el virus torni a propagar-se i s'acabin produint nous brots. Els que treballaran a primera línia en el control dels casos sospitosos seran els centres d’atenció primària. És per als seus equips sanitaris que el Centre de Visió per Computador de la UAB ha obtingut un nou mètode, que encara està en fase d’experimentació, per a la diagnosi i seguiment dels pacients amb covid-19 a través de l’anàlisi d’imatges de raigs X. Segons l’equip investigador, aquesta nova eina d'intel·ligència artificial és més precisa i aconsegueix una fiabilitat molt més alta que altres que s’aplicaven fins ara. "Amb aquest estudi el que hem detectat és que l'extracció d'informació de les imatges de raigs X amb visió per computador és possible per a la detecció prematura de la malaltia", assegura Aura Hernández, membre de l’equip que ha creat el nou mètode juntament amb Debora Gil, Carles Sánchez i Katerine Díaz.