La Delegació del govern espanyol a Ceuta ha informat aquest dilluns que el Marroc ha controlat el perímetre fronterer després que diumenge al matí uns 200 migrants intentessin saltar la doble tanca que blinda l'enclavament espanyol. No hi ha hagut més entrades per terra ni per mar (alguns migrants intenten arribar a la ciutat autònoma nedant) durant la jornada de diumenge ni aquesta nit. Espanya ha valorat "l'estreta col·laboració" amb el Marroc i el "gran esforç" que han fet les forces policials del règim alauita, segons informa Efe. També adverteix que es tornaran a repetir els tancaments de la frontera del Tarajal en cas que s'hi acostin més migrants.

Bufa el vent a favor del Barça, darrerament. L'equip de Xavi Hernández va saber convertir el duel de Ceuta a la Copa en un trampolí per rellançar alguns jugadors que semblaven abatuts, com Raphinha, per donar continuïtat a la dolça ratxa de resultats dels últims dies (0-5). Altres, com Ferran Torres, segueixen atrapats en un laberint, perduts, convertits en una ombra que ni reacciona en escenaris ideals com aquest. L'home del dia, però, va ser Kessie, un totterreny capaç de pispar pilotes, donar assistències i marcar gols. Xavi va confiar en ell i l'ivorià no li va fallar. El Ceuta va fer el que va poder durant mitja hora de joc i després va córrer la mateixa sort que el Madrid a la final de la Supercopa, convertit en una joguina en mans d'un Barça voraç, amb fam, que sap interpretar tots els papers de l'auca. Ben elegant a la final de Riad i amb la granota de treballar a la Copa.

Era el 8 de maig del 1932. Aquell dia l'afició blaugrana estava nerviosa perquè Josep Samitier tornava a jugar després d'unes setmanes en què no ho feia, en part per problemes físics i en part perquè no es portava bé amb la directiva. Al final d'aquella temporada, de fet, marxaria al Madrid. Aquell dia el València visitava les Corts, on perdria per 2-0. Gairebé a la mateixa hora, a l'altra banda del Mediterrani, el Barça estava jugant un partit amistós. El mateix dia, el Barça va sortir a jugar en dos partits diferents, un de Copa i l'altre en la primera gira que va fer per l'Àfrica.

La líder del Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía (MDyC) de Ceuta, Fatima Hamed, és la primera dona musulmana a encapçalar un partit a Espanya amb representació. Va saltar a la plana mediàtica pels seus enfrontaments amb Vox a la ciutat autònoma, reivindicant la conjugació entre ser musulmana i espanyola. La formació es va adherir divendres passat a la Declaració de Mallorca, una aliança de set partits entre els quals hi ha MÉS per Mallorca. Hamed defineix la unió com a “fraternal” i espera, com en el cas de les Balears, que les pròpies reivindicacions se sentin a Madrid. Amb l’ARA Balears, la líder del MDyC repassa altres qüestions com la revolució de les dones a l’Iran i l’afectació a Ceuta de les relacions entre Espanya i el Marroc.

Amb el record encara calent de la tragèdia de Melilla, amb una vintena de morts en l'intent de saltar la tanca, la justícia ha tornat a estirar les orelles avui a Espanya per la repatriació de 20 menors des de Ceuta cap al Marroc l'agost de l'any passat. El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha avalat que l'Estat va vulnerar els drets d'aquests menors i ha desestimat un dels dos recursos d'apel·lació interposats per la Delegació del govern espanyol a Ceuta i pel govern de la ciutat autònoma davant de dues sentències dictades al febrer pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Ceuta.

L'OTAN ha trobat una nova raó de ser amb la invasió russa d'Ucraïna, que marcarà la cimera de dimecres i dijous a Madrid, on s'ha d'aprovar un nou concepte estratègic que orienti l'aliança durant la dècada vinent, en el nou clima de guerra freda. Aquesta nova orientació passa per definir Rússia com "l'amenaça més important i directa" per a la seguretat dels aliats, segons ha dit avui el seu secretari general, el noruec Jens Stoltenberg. La truita s'ha girat com un mitjó: en l'últim document estratègic de l'Aliança, aprovat el 2010 a Lisboa, Rússia era considerada un "soci estratègic", però Stoltenberg diu ara que tota possibilitat de diàleg s'ha acabat. Més llenya al foc en un context de creixent tensió geopolítica.

Tot i que és una de les seves especialitats, Pedro Sánchez no sembla tenir intenció de canviar d'opinió pel que fa al salt massiu a la tanca de Melilla. Aquest dilluns ha tornat a exhibir complicitat amb l'actuació policial tant d'Espanya com del Marroc, malgrat que els morts es compten per desenes en una operació que divendres passat el president espanyol va arribar a qualificar de "ben resolta". Les seves paraules han generat rebuig per part de bona part de l'arc parlamentari, inclòs el seu soci de govern. Però a Unides Podem no se l'ha escoltat gaire els últims dies i quan ha començat a reclamar explicacions ho ha fet amb els equilibris propis de qui no vol molestar.

Els acords entre els governs del Marroc i Espanya després del gir de Pedro Sánchez sobre el Sàhara Occidental –consistent en donar suport al pla d'autonomia marroquina– es va concretant. Madrid i Rabat han acordat aquest dijous reobrir gradualment les fronteres de Ceuta i Melilla, tancades des de fa més de dos anys. A partir d'aquest dimarts a les dotze de la nit es reobriran els passos del Tarajal, a Ceuta, i Beni Enzar, a Melilla, per als ciutadans autoritzats a circular dins l'espai Schengen. A partir del dimarts 31 de maig podran entrar als enclavaments espanyols els treballadors marroquins que tenen permís per accedir-hi i que són vitals per a l'economia de les dues ciutats autònomes. Ho ha anunciat el ministeri de l'Interior espanyol en un comunicat, que explicita que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, firmarà l'ordre per obrir les fronteres, que estaven tancades des del març de 2020 amb motiu de la pandèmia.

"Totes les carències a les quals s'ha fet referència [a la sentència] condueixen a estimar que ens trobem davant una situació de risc rellevant per a la integritat física i moral dels menors en la mesura que no consta que ningú se'n fes càrrec un cop repatriats al seu país d'origen, cosa que determinaria que els joves es trobaven en una situació d'abandonament o desemparats". Així de contundents són algunes de les conclusions de les dues sentències que un jutge d'instrucció de Ceuta ha dictat sobre l'expulsió de 20 menors de la ciutat autònoma al Marroc, l'agost passat, i a les quals ha tingut accés l'ARA. Els joves formaven part dels milers d'adolescents que a mitjans de maig de l'any passat van entrar a Ceuta, 800 dels quals es van quedar a la ciutat autònoma i van ser posteriorment expulsats a través d'una operació liderada per la Delegació del govern central a la ciutat, sota la tutela del ministeri de l'Interior i de bracet del govern autonòmic.

L'objectiu és que els menors tornin al Marroc. Aquesta és la conclusió principal a què han arribat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de Ceuta, Juan Jesús Vivas, en la reunió que han mantingut aquest dimecres a la Moncloa per abordar la situació, l'endemà que la justícia hagi ratificat la suspensió de les devolucions. El compromís de l'executiu espanyol és que activarà "recursos i capacitats" per aconseguir el retorn assistit al Marroc dels menors que van creuar a Ceuta en la crisi diplomàtica del maig, i que les dues administracions tornaran a intentar el procediment adequant-se al que ha requerit la jutge. No s'han seguit els tràmits exigibles, ha dictaminat la justícia.

La justícia manté suspeses les devolucions dels menors a Ceuta cap al Marroc, segons ha explicat l'ONG Coordinadora de Barrios, encarregada juntament amb Fundación Raíces de sol·licitar aquesta mesura cautelar. Una interlocutòria dictada aquest dimarts pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Ceuta, avançada per Eldiario.es i a la qual ha tingut accés l'ARA, diu que no s'ha complert "cap" dels tràmits que exigeix la legislació per dur a terme les devolucions. D'aquesta manera, la jutge reconeix que les repatriacions dutes a terme per la Delegació del govern espanyol a Ceuta poden significar una vulneració dels drets fonamentals dels menors.  

Davant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".

La Fiscalia General de l'Estat ha obert una investigació per conèixer com s'estan repatriant 800 menors des de Ceuta al Marroc, una acció que ha enfrontat els dos socis del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. També ha provocat la fugida de mig centenar de menors d'edat del pavelló on estaven allotjats. Ni la Fiscalia de l'Estat ni la de Ceuta coneixen el pla de repatriació d'Espanya i el Marroc, segons han informat a Efe fonts judicials, que han dit que l'única comunicació oficial que han rebut és molt genèrica i en cap moment xifra el nombre de menors que repatriaran ni tampoc quan es començaria a fer.

La Policia Nacional ha activat aquest divendres a primera hora de la tarda una operació per tornar al Marroc els prop de 800 menors d'aquest país que van entrar tots sols a Ceuta a mitjans de maig. El dispositiu ha començat amb el trasllat, en grups de 15, dels 234 adolescents que s'estaven al poliesportiu de Santa Amelia, segons han confirmat fonts policials a Europa Press i de l'organització No Name Kitchen (Ceuta) a l'ARA. L'operació de repatriació no inclourà els menors considerats vulnerables, segons indiquen les mateixes fonts.

El Parlament Europeu ha rebutjat l'actuació del Marroc en l'últim xoc diplomàtic amb Espanya per la crisi migratòria a Ceuta. Els europarlamentaris han aprovat aquest dijous una resolució en què condemnen "l'ús" del Marroc de la vida de persones migrants per aconseguir "objectius polítics". En concret, li retreu "la participació de nens, menors no acompanyats i famílies" en l'entrada en massa a Ceuta des del Marroc, posant les seves vides i la seguretat en risc". El text s'ha aprovat per 397 vots a favor, 85 en contra i 196 abstencions, després d'un debat protagonitzat principalment per europarlamentaris espanyols, que han retret el "xantatge" del govern marroquí sobre Espanya.

El bo de Galileo Galilei va mantenir viva la revolució científica i apagada la seva foguera quan, condemnat per la Inquisició a abjurar de l’heliocentrisme, hauria xiuxiuejat el seu memorable (i potser inexistent): “Itanmateix es mou!”

Tot i que el govern espanyol havia insistit que no hi havia cap menor d'edat entre els migrants retornats de manera exprés a la frontera del Marroc amb Ceuta, la Fiscalia ha obert una investigació arran de la denúncia de la Fundació Raíces pel cas d'un noi de 16 anys que va arribar nedant –ajudat per un flotador fet d'ampolles– fins a la platja de la ciutat autònoma i poc després la policia el va acompanyar fins a la frontera per expulsar-lo. La llei espanyola i el dret internacional prohibeixen les expulsions de menors d'edat perquè formen part d'un col·lectiu amb una protecció especial que no pot quedar sense tutela i, per això, quan arriben a un país són les administracions públiques les que se'n fan càrrec mentre no es localitza la seva família. Tot i que les diligències s'obren arran d'un cas concret, el ministeri públic ha matisat que si es poden documentar altres expulsions també s'investigaran.

Malgrat el caràcter matusser, efímer i un punt patètic de la Marxeta Verdeta de l'altre dia a Ceuta, hi ha unes quantes raons per tenir present el rerefons d'un episodi que, en si mateix, és anecdòtic. Aquí n'assenyalarem tres.

Dilluns al migdia, al Telediario de La 1 anunciaven que havien localitzat al Marroc l’Abdou, el jove senegalès que fa una setmana va ser expulsat després d’arribar a la platja d’El Tarajal, a Ceuta, i que va ser ajudat per la Luna, la cooperant de la Creu Roja que el va intentar consolar amb una abraçada. La presentadora del Telediario presentava el reportatge. En el rètol de la pantalla definien l’Abdou com “el chico del abrazo”. Tenint en compte com fa una setmana les televisions van posar el focus en la Luna d’una manera excessivament personalista i repetint en bucle la imatge de l’abraçada, està bé que els mitjans expliquin la història dels autèntics protagonistes per donar un context social a una crisi migratòria que va més enllà d’una disputa concreta entre estats. En la crònica explicaven que l’Abdou tenia vint-i-set anys, que va sortir del Senegal en fa cinc i que en feia quatre que intentava creuar la frontera amb el seu germà perquè no podien continuar subsistint fent de paletes. Ensenyaven com l’Abdou malvivia en una habitació compartida amb dos companys, explicaven el periple esgotador que va patir la setmana passada i que encara no havia pogut localitzar el seu germà, per qui plorava a la platja.