Aquest cap de setmana la meva dona i un servidor hem fet dos recorreguts per Europa. Com que no tenim cotxe, ni moto, ni bicicleta, ni res, anem a peu als puestos. El punt de partida és casa nostra, a la línia divisòria exacta entre Gràcia i Sant Gervasi, al bell mig de la ciutat de Barcelona. El dissabte 1 de juny decidim viatjar a una altra ciutat, l'Hospitalet de Llobregat. Les eleccions europees són d'aquí uns dies i crec que és adequat programar la mirada en aquest sentit precís –la mirada s'ha de programar com es programa una rentadora–. Enfilo la Travessera de Gràcia fins a la Diagonal, passant per on vaig viure fa 42 anys, el passatge de Marimon, que ha experimentat un canvi urbanístic positiu. Si fa no fa a la confluència entre aquesta petita via i la Travessera m'he creuat de vegades amb dues persones que tenen en comú dir-se igual (Ignacio) i militar en partits de dretes. Un és l'Ignacio Martín Blanco, del PP (el vaig tenir d'alumne a la facultat, efímerament), i l'altre és l'Ignacio Garriga, de Vox (no el conec de res). Fa 42 anys aquesta tipologia humana disposava del seu sancta sanctorum a Casa Tejada, a la vora del Turó Park, que tenia fama de fer les millors croquetes de dretes de la ciutat; les croquetes d'esquerres eren les dels bars populars. Explico tot això per posar de manifest que, malgrat els previsibles canvis als comerços, etc., allí tot segueix socialment on era. Al lloc on ens adrecem en aquest primer viatge, en canvi, les coses han bellugat moltíssim.

L'epidèmia de fetge gras avança silenciosament a Europa. Cada cop hi ha més persones que pateixen aquesta malaltia que, a través de l'acumulació de greix al fetge, pot arribar a causar una disfunció de l'òrgan i generar fibrosi hepàtica, que es relaciona amb malalties cardiovasculars com l'infart i l'ictus, càncers i cirrosi. Els experts calculen que el fetge gras –que és difícil de detectar perquè és asimptomàtic fins que no arriba a fases avançades– afecta ja un de cada tres adults i avisen que molts d'ells acaben necessitant un trasplantament d'òrgan en el millor dels casos. Això és així perquè fins ara no hi havia cap tractament, però un estudi internacional amb participació catalana ha registrat un nou fàrmac amb tan bons resultats que l'agència reguladora de medicaments nord-americana, la FDA, ja l'ha aprovat. Batejat com a resmetirom, s'ha convertit en el primer medicament per combatre el fetge gras al món.

Un home de 53 anys ha resultat ferit de gravetat a causa d'una explosió de gas d'una bombona de butà en un habitatge d'Andratx aquest passat dilluns al voltant de les 23 hores. Després d'haver estat traslladat primerament a l'hospital Son Espases, aquest dimarts dematí ha estat derivat a l'hospital de la Vall d'Hebron, a Barcelona, en estat crític. Segons ha informat l'IB-Salut, una altra persona ha estat ferida arran de l'accident que va tenir lloc al municipi andritxol.

“Feia set anys que estava parada. Anava del sofà al llit i del llit al sofà”. Carolina Díaz resumeix així el que era el seu dia a dia abans de conèixer el Projecte CIM. Ella pateix fibromiàlgia i explica que els metges li recomanaven repòs absolut i permanent: “Em donaven molta medicació i em quedava zombi. Deien que no podria menjar sola, dutxar-me, llegir o mirar pel·lícules”, lamenta. Critica que els tractaments que rebia la portaven a la paràlisi. “El meu destí era una cadira de rodes”.

El cor de l'Aran va deixar de bategar a la setmana 36 de gestació. La seva mare havia deixat de notar com es movia al ventre i a urgències van confirmar la pitjor de les notícies: el seu fill naixeria mort. De sobte, els plans de vida que havien imaginat els seus pares, Mireia Beltran i Andrés Morgenstern, al seu costat van desaparèixer. "Però, malgrat que la mort del nostre fill és el pitjor moment de la nostra vida, el fet d'haver pogut decidir què volíem fer, com volíem estar amb ell i dir-li adeu, ens va canviar la vivència", explica Beltran. La parella es va poder acomiadar de la manera que desitjaven: el van abraçar i van estar amb ell tot el temps que van necessitar; van fer-li fotografies; el van poder banyar i vestir, i el van presentar a la família més propera. "Els records del dia del seu naixement són tristos, però també plens d'amor", explica Beltran.

El Xavier té una petita cicatriu al bell mig del tòrax, a l'alçada del diafragma, d'uns vuit centímetres. Aquest és l'únic vestigi del trasplantament de pulmó íntegrament robòtic a què es va sotmetre a finals de febrer a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Res a veure amb la cicatriu horitzontal de 30 centímetres a banda i banda de les costelles que queda tradicionalment en una operació d'aquest calibre, que acostuma a ser molt agressiva i invasiva. "Estic molt content, tinc un òrgan que funciona i el dolor és zero", explica. No ha hagut de prendre cap medicament opioide i només ha necessitat algun paracetamol. El Xavier, de 65 anys, és pacient de fibrosi pulmonar des de fa setze anys i els últims mesos ja no respirava bé. Ara s'ha convertit en la primera persona trasplantada d'un pulmó en una operació feta només amb cirurgia robòtica i sense necessitat de trencar les costelles per accedir-hi. 

La revista Time ha destacat el test genètic de disseny català HER2DX com un dels 200 millors invents de l'any. La prova permet predir la probabilitat que una pacient de càncer de mama HER2 positiu, un dels que progressen més ràpidament, respongui a un tractament i, per tant, triar la millor teràpia per a cada cas. L'ARA entrevista Aleix Prat, el cap del servei d’oncologia mèdica de l'Hospital Clínic i director científic de l'empresa que ha fet possible el test, Reveal Genomics, un spin-off de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron (VHIO).

L’Ale Calfa no menjava prou ni creixia al ritme que havia de créixer. Va néixer el maig del 2020 com un nadó aparentment sa. Abans que fes un any de vida, però, les visites a l'ambulatori i a les urgències de l'Hospital Trueta de Girona van ser recurrents. El nen seguia sense créixer, estava irritable, pàl·lid. "Quan me'l posava a sobre per donar-li el pit, sentia que el seu cor anava a un ritme exagerat, el podia notar sobresortint de la roba", recorda la Judit, la mare. Ningú no era capaç d'explicar-los què tenia malgrat les múltiples proves que li feien.

Per a la Sandra, una dona de 47 anys, un gest tan senzill com caminar suposa tot un repte. Per moure's, necessita una cadira adaptada i per pujar a un ascensor l'assistència de sis infermers. Pateix obesitat mòrbida i els seus 180 quilos de pes li impedeixen valer-se per ella mateixa. La seva lluita contra l'obesitat no és fàcil, però la Sandra hi està "al 150%" implicada. L'objectiu? Baixar fins als 100 quilos: "El que vull és poder moure'm. Poder tenir la meva vida, encara que necessiti una mica d'ajuda". L'equip mèdic que l'acompanya, la Unitat de Tractament Integral de l'Obesitat de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha atès 9.500 pacients com ella des de la seva creació el 2008.

Un de cada cinc nens, nenes o adolescents és víctima de violència sexual, segons dades del Consell d'Europa. Saber que un menor ha patit aquest tipus de violència és un xoc per a les famílies per al qual sovint no s'està preparat. "No sé què dir-li a la meva filla" o "No sé com ajudar-la" són missatges freqüents que rep la Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (Equip EMMA) de l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. Per això, l'Equip EMMA ha presentat aquest dijous Estem al teu costat, una guia d'atenció que vol ser una eina per ajudar les famílies.

Una vida nova, "amb esperança i més lliure". Així veu el present Miguel Ángel Fernández, un pacient de l'Hospital Vall d'Hebron de 54 anys, que en feia 38 que convivia amb sessions setmanals de diàlisi. Fins fa tres mesos. La seva era una insuficiència renal crònica terminal, i el seu cas concret, una de les que es consideren inoperables per l'altíssim risc de rebuig si se sotmet a un trasplantament. La trucada per proposar-li d'entrar en l'assaig d'un medicament nou que podria fer viable l'operació va arribar-li al maig i només unes hores després d'acceptar ja l'estaven trucant per dir-li que hi havia un ronyó disponible i que podia ser per a ell. El seu somni de viure sense estar supeditat a una màquina era més a prop que mai.

Entre les formes de càncer que fins ara s’han mostrat més refractàries a qualsevol mena de teràpia destaca molt per damunt de qualsevol altra el glioblastoma, el tumor cerebral més freqüent i també el més agressiu. La manca reiterada de resultats positius podria tenir una alternativa viable gràcies al desenvolupament d’un anticòs monoclonal capaç d’activar la resposta del sistema immunitari, que, al seu torn, elimina les cèl·lules cancerígenes. El fàrmac, desenvolupat al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha iniciat recentment un assaig clínic en fase 1 després de superar amb èxit els estudis preclínics al laboratori amb models animals. Els resultats es publiquen avui a la revista Molecular Cancer Therapeutics, de l’Associació Americana per a la Investigació del Càncer.

És una malaltia molt poc comuna: miocardiopatia peripart. És una insuficiència cardíaca que es pot donar al final de l'embaràs o els primers cinc mesos després del part i és potencialment greu. En el cas d'Awilda Matos va ser tan greu que va requerir un trasplantament de cor just després de parir el seu primer fill el 2009 a Anglaterra. Fins llavors, havia sigut una persona sana. "Afortunadament, és una malaltia molt infreqüent, però quan passa pot requerir un trasplantament urgent. És molt dramàtic", sosté Maria Goya, obstetra de l'Hospital de la Vall d'Hebron.

Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional que demostra l'eficàcia d'un nou fàrmac per al càncer de mama metastàtic amb una baixa expressió de la proteïna HER2. El tractament amb trastuzumab deruxtecan, una combinació d'una teràpia dirigida amb quimioteràpia, aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor respecte a les teràpies estàndard. L'article es publica al New England Journal of Medicine (NEJM) i s'ha presentat aquest diumenge en la sessió plenària del congrés de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO, en les sigles en anglès), una de les cites més importants d'aquest camp.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat que l'Omomyc, un fàrmac en desenvolupament que s’administra per via intravenosa un cop a la setmana, pot frenar la metàstasi de diversos tipus de tumors, entre els quals el càncer de mama més agressiu, el triple negatiu. Aquest subtipus s’anomena així perquè les pacients no tenen cap dels tres receptors contra els quals hi ha tractaments específics –l’estrogen, la progesterona i la proteïna HER2– i, per tant, no poden beneficiar-se de cap teràpia personalitzada. A més, és un càncer que progressa molt de pressa i que té un pitjor pronòstic, així com un alt risc de fer metàstasi. L’Omomyc ja havia demostrat el seu potencial per bloquejar l’acció de la proteïna Myc, que està involucrada en la formació de tots els tipus de càncer, però ara també s’ha comprovat que pot prevenir o fins i tot reduir l’aparició de metàstasi.

De la nit al dia ja no tenia ganes de jugar amb els seus amics, plorava per qualsevol cosa i les poques nits que aconseguia dormir, quan es llevava s'havia fet pipí al llit. Ja no era la nena de nou anys feliç i sociable de sempre, es va tornar solitària i vivia amb molta frustració. Aquests canvis feien sospitar la mare, l’Ana (nom fictici), que la nena no estava bé, com si amagués un secret que no la deixava viure, però no es podia imaginar que era perquè una persona molt propera a la família havia abusat d'ella. "Ella mateixa m'ho va dir quan l'hi vaig preguntar i va ser encara més dur saber que havia callat per por, per vergonya, perquè deia que se sentia bruta”, relata. 

Al Lleïr van diagnosticar-li una malformació cardíaca congènita poc comuna, hipoplàsia amb estenosi de venes pulmonars, quan tenia dos mesos. Aquesta patologia comportava que els pulmons no es desenvoluparien del tot i que les venes eren estretes de naixement, de manera que corria el risc d'acabar tenint problemes severs per respirar. De seguida el van operar per eixamplar-li les venes i afavorir que la sang arribés als pulmons per oxigenar-se. Però amb això no n'hi havia prou: la seva única solució era un trasplantament pulmonar. Aquesta intervenció, però, és molt excepcional en edats pediàtriques i, de fet, s'ha fet molt poques vegades a Europa. Però la primavera passada l'equip de cirurgia toràcica i trasplantament pulmonar de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona s'hi va atrevir, i no només li ha canviat la vida al Lleïr, sinó que també ha obert la porta a una tècnica pionera en el camp de la cirurgia pediàtrica: van extreure els pulmons del donant, també un nadó de dos anys, en aturada cardíaca controlada. Aquesta intervenció és la primera d'aquest tipus que es fa a l'Estat en un menor de 24 mesos.

La imatge s'ha repetit als hospitals al llarg de la pandèmia. Els malalts de covid-19 que ingressen a les UCI amb insuficiències respiratòries i s'han d'intubar es col·loquen, la gran majoria, de bocaterrosa. És una posició, també anomenada decúbit pron o ventral, que afavoreix l’oxigenació i en millora el pronòstic. Ara, un nou estudi demostra que aquesta posició també és efectiva per als pacients de covid que arriben als hospitals amb símptomes greus, però a qui encara no cal intubar. Aquesta conclusió surt d'una recerca internacional en què han participat investigadors de 42 centres, entre els quals l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Hospital del Mar de Barcelona, i que s’ha publicat a la revista The Lancet Respiratory Medicine. 

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han participat en un estudi que ha demostrat l'eficàcia d'un nou fàrmac, l'avapritinib, per als tumors avançats de l'estroma gastrointestinal (GIST, per les sigles en anglès) amb un tipus de mutació específica, que no tenia tractament fins ara. La revista The Lancet Oncology ha publicat els resultats de l'assaig que ha liderat l'OHSU Knight Cancer Institute de Portland, que ha comptat amb la participació del cap del grup de recerca translacional en sarcomes del VHIO, César Serrano, segons ha informat el VHIO en un comunicat.

"La pacient ha tingut dies millors i pitjors però ha hagut de superar tantes dificultats al llarg dels anys que ha aconseguit forjar una personalitat i una resiliència admirables", assegura Joan Balcells, cap de l'UCI pediàtrica de la Vall d'Hebron. Aquesta pacient és una adolescent que va néixer amb una cardiopatia congènita i que al llarg de la seva jove vida ja havia hagut de patir quatre cirurgies majors de cor. És la primera persona que ha estat sotmesa a un trasplantament després de superar el covid-19.