Un grup de físics italians s'ha atrevit a jugar amb la recepta tradicional del cacio e pepe, el desafiant plat de la cuina romana que consisteix en pasta, formatge pecorino i pebre negre. En un nou estudi, els científics afirmen haver "optimitzat científicament" la recepta afegint-hi un ingredient: el midó de blat de moro, més conegut com a maizena.

La italiana Antonella Speranza, autora del blog d'èxit La pasta per als catalans, revela com fer un plat de pasta amb un vegetal de temporada, l'albergínia.

La italiana Antonella Speranza és autora del blog La pasta per als catalans, i autora de llibres en què explica les millors receptes per preparar a casa. Coneixedora de la bona cuina italiana, sempre revela els millors trucs per sortir-se'n amb èxit a casa.

Havíem acabat d’espolsar els ametllers i aplegàvem les teles segons el ritual acostumat. Abans havíem esporgat l’excés de fulles i les petites branques caigudes, martiritzades per les canyes. Es podia respirar aquella olor agra que desprenien els arbres a finals d’estiu, quan les fulles començaven a esgrogueir-se. I també l’olor que feien les xinxes verdoses i marronenques que corrien desconcertades entre els fruits caiguts. Els sacs plens repartits adesiara per la finca revelaven la collita. Després d’arreplegar-los partiríem a dinar a ca la padrina on ens esperava el millor dels premis perquè els dissabtes que collíem ametlles sempre ens feia macarrons. No record que hagués cuinat cap altra cosa els dies de collita i si, hagués estat així, hauria estat tota una decepció. Els macarrons de la padrina eren gustosos i generosos i s’acompanyaven a taula amb una bona platada d’enciam ben regat d’oli i vinagre.

El dia que cuines espaguetis a la puttanesca sempre està bé fer-ne de més, de salsa, perquè es pot aprofitar per a altres plats de la cuina diària, com ara el que ens proposa el cuiner Rafel Antonín, i que acaba de publicar en el llibre Grans èxits d’en Rafuel (Columna).

Rafel Antonín confessa que sempre li ha agradat cuinar. Ara bé, hi va haver un moment de la seva vida, amb la jubilació, que s’hi va dedicar més i ho va començar a difondre al seu compte d’Instagram. Com que havia treballat tota la vida en una companyia dedicada a la benzina va prendre com a nom el de Rafuel, barreja de Rafel i fuel. Actualment, l'anomenat gastrodaddy de les xarxes acaba de publicar el seu segon llibre de receptes, Grans èxits d’en Rafuel (Columna), amb el qual difon les seves receptes de més audiència. Per a l’Ara Mengem, ens ofereix el pas a pas de les seves receptes preferides, gravades a casa seva.

La pasta és una de les menges més universals. El fet que els ingredients per elaborar-la siguin econòmics, i que els italians viatgessin a tot el món amb la recepta al cap, ha ajudat a fer possible que el plat sigui un dels més cuinats a les cases i també als restaurants. Ara bé, els italians asseguren que, just per això, la cuina de la pasta s’ha vulgaritzat, o, si més no, no es fa tal com marca el dogma del país. Tant és així, que fa uns anys les xarxes socials es van omplir de receptes que volien frenar la tendència del one pot pasta, difós pels nord-americans, que apostaven per bullir i cuinar la pasta i salsa en una única paella, i per tant no fer-ne servir dos com indiquen a Itàlia.

Més que de menjar-se'l, els infants petits passen més gust de jugar-hi. Se'l pengen pel coll o pel braç, mentre els familiars adults els fan fotos. Es tracta del rotlo del Ram, un pastís de forma circular que fins als anys vuitanta i principis del noranta era habitual que els padrins joves regalassin als fillols de just uns mesos o pocs anys. Es tractava d'una tradició arrelada a alguns pobles de la Part Forana de Mallorca (Alcúdia, sa Pobla, Búger, Selva, Caimari, Lloseta...) que, desplaçada per altres tradicions externes, ara torna a reviscolar.

Ingredients per a 4 persones 

Elaboració

Bon profit! 

 

]]>

Ingredients per a 4-5 persones

Elaboració

Consell

Es pot menjar calent o a temperatura ambient. I la recepta varia segons les verdures de temporada, i també segons com es coguin: fregides, al forn, bullides...

]]>

Cada cop és més habitual veure en els prestatges dels supermercats i en les cartes dels restaurants preparats de pasta alimentària a base de llegums com pot ser la llentia vermella, els pèsols, els cigrons o les faves. Es tracta d’una nova moda que s'estén arreu de manera tranquil·la però ferma. Aquestes pastes han estat unes de les grans protagonistes d'algunes fires gastronòmiques recents com Alimentaria i el Gastronomic Forum, i venen animades per una clara tendència generalitzada cap a la gastronomia saludable.

]]>

El cuiner Diego Rossi (36 anys) va decidir obrir un restaurant de preus més a l’abast de tothom (Trippa Milano) després d’haver aconseguit als 25 anys el reconeixement a la guia francesa Michelin en un altre establiment. Ho va fer el 2015, i sis anys després assegura que no se’n penedeix perquè ara ell i el seu equip poden treballar vuit hores diàries i fer vacances a l’hivern i a l’estiu. A Barcelona ha ensenyat els seus plats al costat del xef Jordi Vilà, que l'ha convidat en unes jornades gastronòmiques que han tingut lloc al restaurant Alkímia.

]]>

Qui no ho ha fet mai? Obres un paquet d’espaguetis i els talles per la meitat, en cru, perquè càpiguen bé a la cassola on bull l’aigua. I un cop estan ben cuits, al plat, els continues escurçant amb l’ajut del ganivet per anar-los menjant. “Quan ho veig fer al restaurant a algú que en menja, els dic que no ho facin, que els deixo una cullera perquè els enrosquin bé però que sisplau que no els tallin amb el ganivet”, afirma l’italià Daniele Rossi, del restaurant Rasoterra, de Barcelona.

]]>

1.

Espaguetis a la carbonara

]]>

La pasta a la carbonara s’ha de preparar amb papada amb pebre negre, guanciale, formatge pecorino i ous. Si no és així, els cuiners italians sostenen que el plat ha de batejar-se amb un altre nom, quin sigui, però pasta a la carbonara no. Se'n fa ressò el diari anglès The Guardian, que recull la polèmica que hi ha hagut arran de la publicació d’una recepta a la secció Cooking del diari The New York Times que suggeria preparar-la amb bacon, formatge parmesà i tomàquet.

]]>

El pa de cada dia, a Itàlia, és la pasta, i a casa nostra també cada cop més. Els anomenats pasta lovers creixen atrets per les virtuts d’aquest aliment, fet bàsicament amb farina i aigua. I és que els seus avantatges són molts. En primer lloc hi ha el preu, ja que un paquet petit, de 250 grams, costa igual o gairebé que un cafè amb llet. També és un menjar pràctic, perquè es cuina amb rapidesa: el bullit de la pasta pot anar dels tres minuts a un màxim de quinze. A més, és apte per a totes les preferències gastronòmiques, des de carnívors fins a vegans. I és versàtil, perquè lliga amb molts ingredients, especialment els de temporada. Per això, i perquè les preparacions es poden menjar ben fredes, l’estiu és un bon moment per menjar-ne.

]]>