L’Ajuntament de Torrelameu (Noguera), inaugura aquest dissabte el carrer Johan Cruyff. És el segon municipi del nostre país que li dedica un carrer a Cruyff, després que el 2016, el mateix any de la mort del Johan, Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) s’avancés a tothom.

Recuperem la història. La celebració de Sant Jordi té prop de mig segle a les Balears, una tradició que a Barcelona, el seu gran referent, ja havia arrancat el 1926. En aquesta cinquantena d’anys de l’experiència pionera, que va començar amb uns pocs comerços disposats a exposar els seus llibres al carrer, s’ha passat a una celebració multitudinària com se’ns demostra cada 23 d’abril.

El concepte d’art urbà és ampli i divers, no té unes regles definides i inclou nombroses modalitats, tècniques i materials amb els quals es fan les obres. “Podríem dir que és qualsevol intervenció amb intencionalitat artística, relacionada amb les arts visuals, dirigida a un públic general, feta en un espai públic i que no es grafit”, explica Daniel Mora, gestor cultural especialitzat en art urbà i membre de la plataforma StreetArt Mallorca (@streetart_mallorca). Aquesta plataforma neix a principi del 2015 per documentar i difondre l’art urbà de l’illa, un panorama cada vegada més ric i present. Tot i això, la plataforma apunta que des del 2023 s’ha observat un descens de les intervencions independents al carrer, mentre que augmenten els murals legals pagats per particulars o institucions. En aquest sentit, Mora destaca que l’escena a Mallorca ha estat una “de les més actives i variades de l’Estat, i fins tot d’Europa, durant la darrera dècada”. “Als nostres carrers hi conviuen des de petites intervencions urbanes independents, i sovint il·legals o al·legals, fins a grans murals pagats per ajuntaments o iniciatives privades”, remarca.

La interpretació de Mónica Cervera Rodríguez com l'obsessiva i naïf Lourdes a Crimen ferpecto li va valdre el 2005 la nominació al Goya a millor actriu revelació. A partir d’aquest reconeixement públic van arribar-li més propostes de feina per fer d'actriu a la pel·lícula Busco i 20 centímetros, però la seva presència va anar minvant fins a desaparèixer totalment el 2016. Aquest dimecres la revista Semana ha publicat una entrevista amb l'actriu, que viu al carrer com a indigent.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha signat aquest dimecres el decret de batlia pel qual s'aprova dedicar una de les principals vies de Ciutat a l'il·lustre polític palmesà i expresident del Congrés dels Diputats Félix Pons Irazazábal. Segons ha informat Cort en una roda de premsa, el carrer elegit pel consistori per homenatjar el paper de Pons és el tram d'entrada a la ciutat que s'estén des del carrer de Puerto Rico, just abans del Palau de Congressos, fins a l'avinguda de Gabriel Alomar, via que actualment s'anomena avinguda de les Torres Llavaneres, i passarà a ser avinguda de Félix Pons Irazazábal, jurista i polític (1942-2010).

"Va ser de pel·lícula, mamífer, ràpid, brutal, màgic...". A l'Iris li sobren adjectius i alhora li falten paraules. Fa només 15 dies, la seva filla Gaia va decidir aterrar al món sorprenent a tothom i de manera “salvatge”. La segona filla de l'Iris i el Ruggero, una parella veïns de Barcelona, va néixer a peu de carrer, al portal de casa seva, davant els nervis i l’emoció dels seus pares i de la millor amiga de l'Iris, que era amb ells quan es va desencadenar el rapidíssim part. I, també, sota la mirada incrèdula dels veïns. Sense metges, sense llevadores, sense sales de part ni anestèsies. Amb l’únic acompanyament dels seus pares, una amiga i el suport de dues agents de la Guàrdia Urbana que, casualment, passaven pel carrer.

L'Ajuntament de Palma aprovarà demà, dimecres, el projecte de cooperació per "obrir la ciutat del barri de la Soledat al Nou Llevant", segon ha explicat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol. La regidora ha assegurat que és un projecte que "millorarà la qualitat de vida dels veïns".

L'Ajuntament de Palma reurbanitzarà el tram del carrer de Miquel Costa i Llobera entre el carrer de Gilabert de Centelles i l'avinguda d'Alexandre Rosselló, segons ha informat aquest dimarts. L'àrea d'Infraestructures i Accessibilitat serà l'encarregada d’executar aquest projecte que es preveu que estigui enllestit el darrer trimestre del 2021.

Ni la sofisticació de les marques d'alta costura ni la massificació de les cadenes de roba de baix cost, el fenomen de la roba urbana es basa en la roba còmoda, esportiva i més o menys elegant. Així entenen la moda aquestes marques que, des de l'exclusivitat i una certa mirada al luxe, inunden els carrers de peces originals que tenen entre els seus seguidors molts membres de la generació Z, nascuts entre finals dels 90 i principi dels 2000. Amb el hip-hop i l'skateboard com a font d'inspiració, la seva roba és així: xandalls, dessuadores i samarretes amb logos reconeixibles. Aquí teniu deu de les marques clau per entendre la moda dels joves urbans de mig món.

Aquest divendres s'ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve. L'Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l'intent de la comunitat autònoma d'anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita "nova normalitat"–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d'un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d'ara ja ningú no nega que l'epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d'haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S'estan donant instruccions raonables?

En ple debat sobre l'aixecament del confinament per als més petits després de cinc setmanes d'estat d'alarma, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, el doctor Fernando Simón, ha sorprès aquest dissabte en roda de premsa telemàtica assegurant de manera rotunda que els nens actualment ja poden sortir al carrer. Ho ha dit fent referència a una actualització del decret d'estat d'alarma. En concret, ha mencionat que ja és possible sortir amb els fills a "comprar el pa o una cosa que sigui necessari fer". És a dir, per a totes les activitats per a les quals es permet als adults sortir de casa d'acord amb el decret d'estat d'alarma.

En plena polèmica per la retirada de llaços grocs, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha recordat que el carrer no és "un espai de neutralitat". Ho ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio en què, en resposta a la fiscalia (que no veu "cap delicte" ni en el fet de posar llaços grocs ni en el fet de treure’n), també ha dit que totes les idees d'una societat haurien de poder "conviure" al carrer sempre que "no atemptin contra els drets humans". Mauri, això sí, ha volgut remarcar que aquells que estan retirant símbols "utilitzant la violència" no haurien de poder actuar "amb impunitat".

Els protagonistes de FiraTàrrega 2017 s'han fet la foto de família a l'Arts Santa Mònica, una imatge que marca el compte enrere per a una edició que tindrà lloc del 7 al 10 de setembre. La programació d'enguany inclourà 54 projectes provinents de 8 països diferents amb 21 estrenes. El director artístic, Jordi Duran, ha tornat a reivindicar les cinc idees de FiraTàrrega 2017, que passen per convidar el públic a participar, reclamar, actuar, celebrar i jugar. La meitat de les companyies que presentaran espectacle són catalanes, una quarta part de l'estat espanyol i el 18% restant internacionals. Un any més, el teatre i la dansa són els plats forts, així com també les arts visuals, el circ, la música i els titelles. Un 40% de les propostes seran estrenes, i la majoria de passis s'orientaran a tots els públics.