“Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu”. Avui aquesta dita ens resulta incomprensible, però al llarg dels segles va formar part d’un ritual quotidià respectat per tothom i que jo vaig arribar a conèixer: el de fer una creu amb la punta del ganivet sobre la part llisa d’un pa rodó abans de llescar-lo.

Hi ha la gran història, la que surt als llibres, la que configura la vida comuna. Ara, aquests dies, amb la mort del papa Francesc, el conclave i l’elecció de Lleó XIV n’hem viscut una pàgina important. Però no és pas d’aquesta història de què vull parlar. Ja n’han parlat a bastament diaris, ràdios i televisions, això que en diuen els mitjans de comunicació. No, vull parlar d’una mena d’història que per mi és tan interessant o més que no pas l’altra. M’agrada dir-ne la història menuda, aquella que enriqueix considerablement la gran, que ens parla de la vida dels homes, més que no pas dels fets. I si ens parla dels fets ho fa per afegir-hi matisos humans, per salvar llocs i costums, per acostar-nos la vida de cada dia. 

Continuo la meva sèrie d'articles estivals sobre comportament humà abordant com les persones ens relacionem amb els esdeveniments passats. Això determinarà com vivim el present i com encarem el futur.

Sovint em pregunten per què a les meves novel·les parlo tant de la família. Acostumo a respondre que parlar de la família et permet parlar de tot, que la família és com una reducció del món.

L’any 2018 Laura Young, una comerciant d’antiguitats, va entrar en una botiga de segona mà a Austin, Texas, EUA. I hi va trobar un bust que li va cridar l’atenció. Era a terra, pesava més de 23 quilos i valia 34,99 dòlars. El va comprar i el va asseure al seient del seu cotxe amb el cinturó de seguretat i el preu encara enganxat en una galta. La intuïció i el coneixement de Laura Young van portar-la a fer unes consultes sobre la seva troballa i va descobrir que havia comprat un bust romà d’uns 2.000 anys que no es podia vendre perquè pertanyia al govern de Baviera. Formava part de la col·lecció d’art del rei Lluís I i podria ser que hagués arribat a Texas a través d’un soldat nord-americà que se’l va emportar després de la guerra. Però no se sap. El que se sap és que és una obra molt valuosa i que la mirada d’una persona el va rescatar. Algú que es va fixar en una peça bruta que hi havia a terra i que tenia el preu de color groc enganxat a la galta. Algú que encara és capaç de mirar i que té la sensibilitat per trobar un objecte especial. Abans d’acabar al terra d’una botiga va passar per altres mans. Potser en van gaudir o se’n van avorrir o no el van mirar mai més. Ves a saber els llocs on va estar durant els seus 2.000 anys. El que se sap és que no torna als orígens. Només a mans de qui, en un altre moment, se’l va apropiar. 

Aquest divendres s'ha obert el termini per a sol·licitar les ajudes destinades a promoure la memòria històrica de Palma, segons ha informat l'Ajuntament. La convocatòria –impulsada per l'Àrea d'Educació i Política Lingüística– va dirigida a projectes escrits i audiovisuals que recuperin i difonguin el passat històric. Les ajudes estan dotades amb 20.000 euros i es poden demanar fins al 26 d'agost.

Com que la història l'escriuen sempre els vencedors, quan vencin els "bons" (que encara no sabem qui són), l'escriuran en la seva qualitat de vencedors, no en la seva condició de "bons". Però posem per cas que vencen els "bons"; i posem que es prenen de debò la tasca de reescriure la història i decidir lliurement què es fa amb el passat i els seus vestigis. Doncs bé, només tindran quatre possibilitats: conservar-lo, recol·locar-lo, oblidar-lo i, per descomptat, destruir-lo. Descartant la primera, que deixaria intacta i hegemònica la cultura dels "dolents" derrotats (als quals cal imaginar realment "dolents"), ens en queden tres. Examinem-les.

El PSOE insisteix: votarà en contra de la investidura de Mariano Rajoy i de qualsevol altre membre del PP. Així ho ha dit aquest dimarts el secretari d'Organització del PSOE, César Luena, just després de la compareixença del president en funcions en la qual ha demanat un govern amb els socialistes i Ciutadans. El dirigent socialista ha subratllat que Rajoy representa "immobilisme, imposició i desigualtat", i que per això ha de començar a assumir "que comença a formar part del passat".