El govern espanyol supera una nova prova de foc, però a mitges. D'una banda, veu com la seva reforma fiscal prospera definitivament sense patir grans modificacions –el PP ha intentat fins a l'últim moment deixar-lo en paper mullat–. De l'altra, ha d'assumir que aprovar un impost extraordinari a les energètiques és gairebé una missió impossible després que Junts i el PNB, dos dels socis habituals, s'hagin aliat aquest dijous amb el PP per vetar una pròrroga de l'actual gravamen. D'aquesta manera, tot i que l'executiu de Pedro Sánchez té intenció d'aprovar-ne un de nou, tal com s'ha compromès amb els seus socis d'esquerra, arribarà ferit de mort al Congrés dels Diputats.

L'executiu de Pedro Sánchez no només té la intenció d’aprovar abans que acabi l'any l’equiparació del dièsel amb la gasolina, una mesura que suposa uns 1.000 milions d’euros addicionals i que va caure durant la tramitació de la reforma fiscal, sinó que també s'ha compromès a tirar endavant el gravamen extraordinari a les energètiques. Totes dues mesures podrien aprovar-se en el consell de ministres extraordinari del pròxim 23 de desembre, just abans de Nadal.

La volatilitat de la política espanyola s'explica pel fet que un dia somrigui a Pedro Sánchez pel fracàs d'Alberto Núñez Feijóo en l'intent de vetar Teresa Ribera a Europa i l'endemà pugui quedar seriosament tocat. Cara i creu aquest dijous: l'empresari Víctor de Aldama l'ha esquitxat amb una declaració explosiva a l'Audiència Nacional –caldrà veure si en té proves–, cosa que el PP vol esprémer; en canvi, en una votació crucial al Congrés el president espanyol n'ha sortit victoriós. El PSOE agafa oxigen després d'un acord a última hora amb Podem per donar llum verda a la reforma fiscal, amb 178 vots a favor i 171 en contra. El paquet de mesures ha tensionat l'última setmana les relacions amb els seus socis habituals, atès que el dels impostos és un terreny propici al xoc entre l'esquerra –Sumar, ERC, EH Bildu, Podem i BNG– i la dreta —Junts i el PNB—. El pacte inclou que s'obrirà una comissió negociadora amb aquests partits per elaborar un impost a les energètiques que satisfaci a totes les parts.

Després d’un estira-i-arronsa agònic, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tant el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a les grans multinacionals com el paquet fiscal amb reformes, ajustos i també rebaixes d’impostos i complir, així, amb Brussel·les. Tot plegat suposa un baló d’oxigen per a l’elaboració d’uns nous pressupostos generals de l'Estat, tot i que ha quedat lluny de les aspiracions que PSOE i Sumar, els dos membres del govern, van fixar negre sobre blanc: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa, no es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades i l'impost a les energètiques és, ara per ara, un “compromís”.

Podem és l'últim escull del paquet fiscal que el govern espanyol confia a aprovar aquest dijous. La formació lila encara no confirma el seu suport a les mesures fiscals que es voten a la cambra baixa espanyola i el motiu és l'impost a les energètiques. Les negociacions amb el PSOE continuen obertes –el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, negocien directament amb Ione Belarra–, però quan falten poques hores per votar la reforma, no avancen. "Encara no hi ha acord i estic molt preocupada", ha manifestat Belarra aquest dijous al matí, en declaracions a TVE. Davant aquesta situació, Montero ha volgut comparèixer per deixar clar que el PSOE "complirà amb els compromisos i acords amb tots els partits". Una manera de garantir als partits d'esquerres, d'una banda, que hi haurà impost a les energètiques; i a Junts i PNB, de l'altra, que aquest impost no serà molt agressiu per a les empreses.

Després d'una insòlita comissió d'hisenda que es va allargar fins a la una de la nit, el paquet fiscal del govern espanyol haurà de passar una última prova de foc al ple del Congrés dels Diputats d'aquest dijous. La votació es torna a presentar agònica, sobretot perquè les mesures fiscals que van prosperar aquest dilluns dilueixen molt la reforma fiscal que vol el govern. L'executiu de Pedro Sánchez, però, confia en poder reforça-la.

El govern espanyol ha estat incapaç, per ara, de tirar endavant la reforma fiscal en els termes en què l'havia plantejat. Tot i que la comissió d'hisenda del Congrés dels Diputats ha avalat in extremis el dictamen amb la directiva europea perquè les grans multinacionals paguin un tipus mínim del 15% sobre l'impost de societats, les esmenes que aquest dilluns han prosperat deixen en paper mullat les aspiracions que l'executiu havia dipositat en el paquet fiscal.

Fa més de dues setmanes que el govern espanyol intenta desencallar la transposició de la directiva europea del tipus mínim efectiu del 15% en l’impost de Societats, però també una reforma fiscal. Aquest dilluns tindrà una nova oportunitat a la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats, que ja s’ha ajornat dos cops per la falta de suports, cosa que posa en evidència la fragilitat del bloc d’investidura.

El govern espanyol negociava in extremis amb els socis d'investidura per intentar salvar la reforma fiscal i la transposició europea d'un tipus mínim del 15% de l'impost de societats que s'havia de votar aquesta tarda a la comissió d'Hisenda del Congrés. Però ha preferit ajornar una altra vegada —ja ho va fer dilluns— la sessió i donar-se més marge. La fragilitat de Pedro Sánchez torna a posar-se de manifest a la cambra baixa. Ara, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), tindrà fins al dilluns de la setmana que ve per lligar els vots dels socis d'investidura i intentar salvar tant la iniciativa europea, com el nou paquet fiscal.

A la reforma fiscal del govern espanyol no li paren de sortir detractors. Aquest dimecres el sector immobiliari ha sortit en tromba contra una de les mesures fiscals que el PSOE i Sumar han posat damunt la taula: acabar amb el règim fiscal especial que ara tenen les societats anònimes cotitzades d'inversió en el mercat immobiliari (socimis). Aquests vehicles d'inversió tenen un tracte fiscal molt favorable des de fa anys.

El govern espanyol ha aconseguit desencallar un acord per mantenir l'impost extraordinari a la banca, i també tirar endavant un seguit d'ajustos fiscals, però haurà de buscar un pla alternatiu si vol mantenir l'impost que afecta el sector energètic. Aquest és el resultat després de la negociació a contrarellotge entre el ministeri d'Hisenda (PSOE), Junts i el PNB per salvar els dos gravàmens especials i complir amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les i inclosa al Pla de Recuperació.

El PSIB i MÉS per Mallorca han criticat de manera contundent la primera mesura del Govern de Marga Prohens: un decret llei purament fiscal per eliminar l'impost de successions i donacions, i l'impost de transmissions patrimonials per a la compra del primer habitatge habitual per a menors de 30 anys i persones amb discapacitat.

"Complim amb un compromís ineludible i de gran transcendència. Vaig dir que seria una realitat en els 100 primers dies i abans que acabàs el juliol. Feim tard, per això l'aprovam amb urgència, és urgent abaixar impostos". Així ha anunciat la presidenta del Govern, Marga Prohens, la supressió de l'impost de successions i donacions a les Balears, "el més injust que hi ha". Va ser un dels grans compromisos de campanya, i ho ha fet via decret llei, que requereix justificar la urgència de tirar-ho endavant. Tindrà efectes, segons ha dit, a partir d'aquest dimarts mateix, i el Parlament l'haurà de convalidar en el termini d'un mes, per la qual cosa s'haurà de convocar un ple extraordinari a l'agost.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha presentat aquest divendres a la seu del partit la proposta econòmica del partit que ja ha registrat en el Parlament. El paquet de mesures es destina principalment a la baixada de l'IRPF per les rendes inferiors a 30.000 euros i l'ampliació de les deduccions existents. "Si Francina Armengol vol anar al debat de rics i pobres, que prediqui amb l'exemple, els rics en aquesta comunitat són el Govern i Armengol", ha afirmat Prohens.

Aquesta setmana els despatxos d'alguns ministeris han hagut de retre comptes a la Comissió Europea. El motiu: una nova visita dels tècnics europeus que vetllen pel compliment del pla de recuperació i l'execució dels fons europeus. "És robust", el qualifiquen fonts comunitàries. En línies generals, Brussel·les aprova les reformes fins ara desplegades per l'executiu de Pedro Sánchez i que tenien com a compensació l'arribada dels fons europeus antipandèmia. "Els primers símptomes de la reforma laboral són positius", ha exemplificat el vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, aquest dimecres al matí. Alhora, ha recordat que "hi ha altres reformes en curs" vinculades a l'arribada dels diners. Dues d'aquestes són la reforma fiscal i la segona part de la reforma de les pensions.

Arribava el dia anhelat pel PP amb el debat i la votació de la seva reforma fiscal, amb una baixada generalitzada dels impostos, però no hi ha hagut sorpreses. Tots els partits, des del centredreta fins a l'extrema dreta s'hi han mostrat a favor, però la majoria parlamentària de l'esquerra ha tombat la proposició de llei (PL), que es va eliminar de l'ordre del dia de l'anterior ple extraordinari, i que la diputació permanent reunida aquest dimarts ha donat llum verda a incloure.

En el ple del Parlament de dimarts que ve, com va succeir en l'anterior, no hi haurà sessió de control al Govern. Així ho ha confirmat a l'ARA Balears la portaveu parlamentària socialista, Pilar Costa, que aquest dijous ha comunicat la decisió a la resta de grups parlamentaris de l'oposició. Així i tot, sí que s'inclourà en l'ordre del dia el debat de la Proposició de Llei (PL) del PP d'una reforma fiscal per abaixar els impostos.

El PP ha reaccionat davant el que consideren un "vet" del Pacte per eliminar, de l'ordre del dia d'aquest dimarts, la sessió de control al Govern i el debat de la reforma fiscal proposada pel principal partit de l'oposició. Així, els populars han presentat aquest dimecres una sol·licitud de ple extraordinari per poder debatre "amb urgència" la proposició de llei per abaixar els impostos.

El catedràtic Guillem López Casasnovas és segurament la persona que ha participat en més comissions d’experts de tot Espanya. Recorda com va participar en una sobre la seguretat social quan Eduardo Zaplana era el ministre del ram, fa gairebé 20 anys. També en una de la llei de dependència (època Pedro Solbes), i sobre la reforma sanitària, la reforma educativa, la reforma del finançament autonòmic, les balances fiscals... "Porto moltes comissions i molts anys, i la cosa canvia molt poc", lamenta. L’última comissió és la de la reforma fiscal, encarregada pel ministeri d’Hisenda. Un document de gairebé 800 pàgines de propostes que, segons apunta Casasnovas, quedarà en no res.

Després d'onze mesos de feina, el comitè d'experts del govern espanyol per a la reforma fiscal ha enllestit una proposta amb cara i ulls. El grup, liderat pel catedràtic Jesús Ruiz-Huerta, ha lliurat aquest dijous a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. És un document de gairebé 800 pàgines en què no només es revisa l'actual sistema fiscal espanyol, sinó que també s'hi recullen quins són els deures pendents, segons els experts, per millorar-lo: tocar la fiscalitat mediambiental, l'impost de societats o la tributació de l'economia digital, així com l'harmonització d'alguns tributs cedits a les comunitats autònomes.