No és un personatge gaire conegut pel públic i porta una vida discreta, però la revista Forbes el situa en la setena posició de la classificació dels més rics de França. Nicolas Puech, que pertany a la cinquena generació dels descendents de Thierry Hermès, fundador de la marca de marroquineria de luxe, és el principal accionista individual de la francesa Hermès i ha ocupat titulars a la premsa de mig món per una decisió molt generosa i poc habitual: vol convertir un exempleat seu en el principal hereu de la seva fortuna. La revista Bilan, que estableix cada any la llista dels més rics de Suïssa, l'estima en 10.000 milions d'euros.

La decisió del Tribunal Constitucional de desestimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern de la Comunitat de Madrid, que presideix Isabel Díaz Ayuso, contra l'impost temporal sobre les grans fortunes no ha tardat a ser contestada per la mateixa Ayuso. Hores després de fer-se pública la sentència, la presidenta madrilenya ha anunciat que aprovarà una llei perquè Madrid "recapti directament" aquest tribut i, per tant, els diners no els ingressi l'Estat.

L'any 2021 s'haurien recaptat uns 648 milions d'euros més si l'impost de patrimoni estigués harmonitzat amb la normativa estatal a la Comunitat de Madrid. En concret, dels 1.352 milions d'euros que es van declarar a tot Espanya l'any 2022, però corresponents a l'exercici del 2021, s'hauria assolit els 2.000 milions d'euros si Madrid no bonifiqués aquest tribut al 100%, segons càlculs del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), que depèn del Consell General d'Economistes, actualitzats aquest dilluns.

623,6 milions d'euros de 12.010 declarants. Són els diners que ha ingressat aquest 2023 el govern espanyol per l'impost extraordinari a les grans fortunes. El 90% d'aquesta xifra, és a dir 555 milions d'euros, surten només de la Comunitat de Madrid (10.302 declarants), una de les regions que té bonificat totalment l'impost de patrimoni, segons ha informat aquest dimecres el ministeri d'Hisenda a través d'un comunicat.

Poc més d'un miler de ciutadans espanyols se situen entre les principals fortunes del món. De fet, segons un exhaustiu informe del banc Crédit Suisse-UBS, hi ha 1.018 espanyols que formen part de l'1% de la població mundial que té les més grans fortunes i que, en conjunt, acaparen el 44,5% del patrimoni global.

Nou relleu generacional en una de les grans fortunes amb cognom català. Ricardo Portabella Peralta ha cedit la presidència del hòlding amb seu a Luxemburg amb el qual controla els seus negocis (Anpora SA) al seu fill de 26 anys, Ricardo Junior Portabella Jarosilova, segons ha avançat aquest dilluns Eldiario.es. L'empresari té un dels patrimonis amb origen en el gegant dels lactis Danone, i és descendent d'una de les quatre famílies que van controlar durant dècades la filial espanyola del grup, juntament amb els Carasso, els Botton i els Fuster. En l'última edició del llistat d'espanyols més rics del diari El Mundo, Portabella Peralta (de 63 anys) ocupava la posició número 61, amb prop de 925 milions d'euros.

El bon ritme de recaptació tributària d'aquest 2022 es preveu que continuï el 2023. El govern espanyol ha plantejat dos escenaris: un de partida en què confia recaptar fins a 344.627 milions d'euros a través de diferents impostos, i un segon escenari, més optimista, en què la recaptació tributària s'enfila fins als 354.283 milions d'euros. La diferència entre una xifra i l'altra dependrà de l'evolució de l'economia, però sobretot de la necessitat del govern espanyol de continuar aprovant mesures extraordinàries per afrontar la crisi energètica i de preus. De fet, aquest 1 de gener entra en vigor el tercer paquet anticrisi amb mesures com la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments.

L'onada d'acomiadaments que sacseja els grans gegants tecnològics nord-americans ha arribat també a Amazon. El colós del comerç electrònic seguirà els passos de Meta amb una ronda d'acomiadaments massiva, que deixarà al voltant de 10.000 persones sense feina, fet que suposa menys de l'1% de la seva força de treball global, segons ha publicat el New York Times. Els acomiadaments començaran aquesta setmana.

El president del grup Iberostar, Miquel Fluxà, s'ha situat en el top 10 de la llista Forbes d'Espanya. Amb una fortuna que arriba als 2.700 milions d'euros, Fluxà ocupa és el vuitè home més ric de l'Estat. D'aquesta manera, el president d'Iberostar ha pujat catorze posicions respecte de l'any passat.

L’anunci que Andalusia suprimirà l’impost de patrimoni ha provocat una sotragada imprevista en una qüestió, la de la fiscalitat i el finançament autonòmic, que fa molts anys que està empantanegada. L’impost de patrimoni, en particular, aixeca grans passions. Unes passions que oculten algunes veritats incòmodes. Les enumerem:

Fa un parell de setmanes a Marlene Engelhorn li van començar a arribar titulars. La majoria eren de mitjans espanyols i italians, per la qual cosa va haver de recórrer a Google Translate per esbrinar per què el seu nom captava de cop tanta atenció al sud d’Europa. “Té 29 anys i es nega a rebre una herència de 4.000 milions de dòlars, per què?”, “L’hereva que ha rebutjat 4.000 milions d’euros: «No vull ser tan rica»”, “La jove que renuncia a una herència de més de 4.000 milions d’euros perquè no vol ser tan rica”. Cap d’aquests tres enunciats, però, és cert. 

L'editor Malcolm Forbes –també conegut per gastar part del seu patrimoni en iots i ous de Fabergé– és un dels principals responsables que ens haguem acostumat a posar cara a les fortunes més grans del planeta. El seu rànquing de persones amb més de 1.000 milions de dòlars no ha parat de créixer des que es va estrenar, el 1982. De fet, la llista del 2022 ja comptava amb 573 noms més que l'última d'abans de la pandèmia, ja que durant aquest període s'ha creat un nou bilionari cada 30 hores, segons Oxfam.

L'estiu ha portat la calor a Nova York, i amb les altes temperatures també s'han multiplicat les vendes de gelats. Entre els milers de gelats que es venen pocs són tan revolucionaris com els que ven per uns dies el col·lectiu d'artistes MSCHF, que en una furgoneta proposa devorar Elon Musk i els empresaris més rics del món. A l'avinguda Broadway, al costat de la cèntrica plaça de Columbus Circle, a Manhattan, un lloc de gelats al més pur estil tradicional dels Estats Units ven gelats amb pal amb la cara de Musk; del fundador d'Amazon, Jeff Bezos; del de Facebook, Mark Zuckerberg; del creador de Microsoft, Bill Gates, i l'home que va aixecar Alibaba, Jack Ma. "Menja't els rics!" és el lema de la campanya que es pot llegir a la furgoneta, a l'embolcall del gelat i a la pàgina web del col·lectiu. "Quan la gent no tingui res per menjar, es menjarà els rics", és una frase atribuïda al filòsof Jean Jacques Rousseau (1712-1778) que s'ha convertit en crit de guerra de diversos moviments socials de les generacions més joves.

En plena polèmica sobre si els superrics dels Estats Units paguen prou impostos, el magnat de Tesla, Elon Musk, ha revifat el moviment Tax the rich a l'assegurar que aquest any serà l'estatunidenc que farà el pagament més alt d'impostos de la història del país: més d'11.000 milions de dòlars. Ho va fer públic quan, després de ser escollit Persona de l'any per la revista Time, la senadora demòcrata Elizabeth Warren va tornar a demanar un canvi de sistema fiscal perquè "realment pagui els impostos que hauria de pagar" i "deixi d'aprofitar-se dels altres". La xifra, però, té trampa i més aviat reforça els arguments dels partidaris d'apujar els impostos als rics. "L'anunci ha estat més oportunista que oportú", resumeix el professor de dret financer i tributari de la UOC Benja Anglès.

Menys d'un 3% sobre l'augment de les seves fortunes. Aquest és el nivell d'impostos que paguen els 25 principals multimilionaris del planeta amb domicili fiscal als Estats Units entre els anys 2014 i 2018, segons un reportatge de Pro Publica. Aquest mitjà nord-americà de periodisme d'investigació ha tingut accés a les declaracions fiscals des del 2006 d'algunes de grans fortunes, com Jeff Bezos, Bill Gates, Elon Musk i Marck Zuckerberg —fundadors d'Amazon, Microsoft, Tesla i Facebook, respectivament—, de l'exalcalde de Nova York Michael Bloomberg i dels financers George Soros i Warren Buffett, entre d'altres.

L'empresari espanyol Amancio Ortega ha retrocedit del sisè a l'onzè lloc a la llista de les persones més riques del món que elabora anualment la revista Forbes, tot i que el seu patrimoni ha augmentat de 55.100 a 77.000 milions de dòlars l'últim any. El fundador del grup de moda Inditex va arribar a situar-se el 2017 com la quarta fortuna més gran del planeta, amb 71.300 milions, però va retrocedir a la sisena posició un any després, on s'havia mantingut fins ara.

Les incògnites sobre quines mesures econòmiques tirarà endavant l'executiu espanyol per fer front a la crisi es van resolent. Aquest dijous el president del govern, Pedro Sánchez, ha confirmat que "és inevitable no fer una reforma fiscal" a través "d'una pujada d'impostos". Això sí, ha assegurat que ni baixarà les pensions ni tocarà els sous dels funcionaris.

Aquesta setmana, en una entrevista arran de la publicació del meu darrer llibre, La solución Nash, sobre la recuperació econòmica de la crisi del covid-19, em van preguntar si estava a favor de l’impost a les grans fortunes que es vol posar en marxa. Es tracta que els que tenen més siguin solidaris amb els que, amb la crisi, necessiten ajuda, diu el govern.

Després de gairebé 25 anys de propietat, ahir es va saber que El Corte Inglés es ven l'edifici que té a prop de la plaça Francesc Macià, a Barcelona. La informació incloïa el preu de la transacció –151,5 milions d'euros– i que el comprador era un particular "molt interessat en l'edifici", però deixava en l'aire una important incògnita: la seva identitat. L'ARA, però, ha pogut saber que el comprador és Am Gestió, el 'family office' de Pedro Alonso Agüera. Els 'family offices' són eines d'inversió dedicades a gestionar el patrimoni d'una família.