L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana ha estat condemnat a deu anys i cinc mesos de presó en el conegut com a cas Erial. L'Audiència Provincial de València l'ha considerat culpable dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals pel cobrament de comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997). A més, li imposa multes superiors als 25 milions d'euros i 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació de càrrec públic.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha acusat l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exdirector general de la policia i polític valencià Juan Cotino i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) de liderar una operació policial contra Eduardo Zaplana per evitar que aquest disputés el lideratge del Partit Popular a Rajoy. El polèmic expolicia ha fet aquestes declaracions en qualitat de testimoni durant el judici a l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià.

L’anomenat “afer del collar” és una de les estafes més sonades de la història. Stefan Zweig recrea l’episodi a la fascinant biografia de Maria Antonieta, ara en català. El que comença com un regal fallit acaba com una enganyifa, ordida per una vividora sense escrúpols. S’aprofita de la credulitat d’un cardenal, àvid de poder, i del seu afany per recuperar el favor de la reina. Ella és del tot aliena al muntatge, però la seva proverbial frivolitat la fan el cap de turc ideal. Coagula una hostilitat, llargament covada envers l’abús i el malbaratament, que soscava els fonaments de l’Antic Règim. Els símbols de desmesura travessen el temps i l’espai. Una bossa Dior de més de dos mil euros, acceptada per “la Maria Antonieta de Seül”, primera dama coreana, ha provocat fa ben poc una crisi política sense precedents. 

Tres noves confessions, les dels empresaris Vicente i José Cotino, que han admès que van pagar comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997) i del pla eòlic (2003) del País Valencià, i la de Juan Francisco García, ex mà dreta d'Eduardo Zaplana, que ha detallat que va falsejar les convocatòries que va guanyar la companyia Sedesa, han despullat un poc més els tripijocs de la trama que presumptament dirigia l'expresident valencià, i que hauria aconseguit un mínim de 20 milions d'euros a canvi d'adjudicacions a dit de l'administració.

"¿Vostè era el testaferro d'Eduardo Zaplana?" "Sí". Així de contundent ha contestat Joaquín Barceló, examic "de l'ànima" de l'expresident valencià, a les preguntes del fiscal anticorrupció Pablo Ponce al judici que investiga les presumptes comissions il·lícites de, com a mínim, 20 milions d'euros, originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià (2003) i la privatització de les ITV (1997), i que haurien anat a parar a les butxaques del també exministre de Treball del Partit Popular.

Ni líder d'una suposada trama de cobrament de comissions il·legals de, com a mínim, 20 milions d'euros, ni posseïdor de diners a l'estranger que hauria repatriat amb la compra d'immobles. Únicament un mitjancer i assessor dels negocis dels seus amics que, en agraïment, li pagaven creuers, el deixaven residir en els seus habitatges i utilitzar els seus vaixells o avionetes. Aquest ha estat el relat exposat per l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana en el judici que investiga les suposades comissions il·lícites originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià i la privatització de les ITV.

Eduardo Zaplana ara és una espècie de residu tòxic de la política valenciana i de l’espanyola, però hi va haver un temps, no tan llunyà com pugui semblar, que en va ser un dels protagonistes indiscutibles. De fet, va ser una de les estrelles més rutilants de l’aznarisme, és a dir, del fort entramat de poder públic i privat que es va formar durant els mandats com a president de José María Aznar, i que han tingut una multitud de derivades en forma de casos judicials que encara avui s’arrosseguen pels tribunals. Sovint els casos de l’aznarisme repten al costat dels que es van congriar anys més tard durant la presidència de M. Rajoy –o amuntegats, o relligats amb ells–, que en molts aspectes va continuar la manera de fer les coses d’Aznar, a pesar de la tírria que es professaven els dos líders.

El periodista Javier Martín de l'agència Efe explica a l'ARA que l'11 de març del 2004 al matí estava fent una entrevista en un búnquer secret de Beirut a un alt càrrec de Hezbol·là, la guerrilla xiïta que actua al Líban. Era un lloc subterrani on, en teoria, no hi havia d'arribar cap senyal de l'exterior. Tot i això, quan va acabar l'entrevista el representant de Hezbol·lah li va dir que sentia molt el que havia passat a Madrid i que els que ho havien fet eren "mals musulmans que no representaven l'islam". Martín relata que en aquell moment no sabia de què li parlava, però quan va sortir a l'exterior i va saber la magnitud dels atemptats, va escriure ràpidament un teletip assenyalant que Hezbol·lah en responsabilitzava el jihadisme i els condemnava. Aquest teletip, com tantes altres informacions que assenyalaven cap a l'autoria jihadista durant les primeres hores i dies, mai es va publicar en un mitjà públic com l'agència Efe. Això mateix va passar amb moltes altres informacions que apuntaven a l'autoria jihadista i no a ETA, que van ser censurades als mitjans públics espanyols, llavors controlats pel PP.

La defensa de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana ha sol·licitat al jutjat d'instrucció número 8 de València la declaració del comissari jubilat José Manuel Villarejo i la de l'exgerent de l'empresa pública Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, perquè afirma que tots dos testimonis podrien ajudar a esclarir l'origen de la investigació que afecta el també exministre de Treball.

Nascut en una família conservadora de Benigànim (Vall d’Albaida), Marcos Benavent va iniciar la seva trajectòria política el 1995 a l’Ajuntament de Xàtiva de la mà del popular Alfonso Rus, a qui anys després va fer famós gravant-lo comptant diners. De la mà de Rus va arribar a la Diputació de València, on va ser nomenat gerent de l’empresa pública Imelsa. I és llavors quan es va convertir en un “ionqui dels diners”, segons les seves pròpies paraules. També en un addicte de l’àudio, ja que va començar a enregistrar totes les negociacions que mantenia amb empresaris i companys de partit.

L'exgerent d'Imelsa, una antiga empresa pública de la Diputació de València, i autodenominat "ionqui dels diners", Marcos Benavent, ha declarat aquest dimecres al magistrat titular del jutjat d'instrucció número 18 que ell i el seu sogre van manipular i van editar els enregistraments que van donar peu a la investigació policial i judicial sobre la suposada corrupció en diverses administracions del País Valencià governades pel PP, i que s'inclouen en els casos coneguts com a Taula i Imelsa.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha requisat documentació en diversos registres vinculada a la investigació del cas Erial, que entre d'altres apunta al cobrament de comissions il·legals de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre, Eduardo Zaplana. Un dels registres s'ha fet al domicili de Fernando Castelló, que va ser conseller d'Indústria i Comerç en el govern valencià presidit per Zaplana i secretari d'estat de la Seguretat Social en l'executiu estatal encapçalat per José María Aznar. Castelló també va ocupar un escó del Partit Popular en el Congrés de Diputats entre el 2004 i el 2008.

Eduardo Zaplana hauria continuat amb les seves presumptes operacions de blanqueig –dels 17 milions d'euros obtinguts mitjançant comissions il·legals durant la seva etapa al capdavant del Consell– fins i tot quan estava ingressat a l'hospital per tractar-se de la greu malaltia que pateix. Així ho confirmarien les gravacions difoses pel diari Levante, que ha fet públic diversos àudios enregistrats pocs mesos abans de la detenció de l'expresident valencià. En ells s'hi pot sentir l'exdirigent del Partit Popular i un dels seus màxims col·laboradors intentant vendre unes parcel·les comprades el 2006 amb diners donats per l'empresa Sedesa a canvi d'adjudicacions en el pla eòlic del País Valencià.

Els investigadors del cas Erial, en el qual està investigat l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana, han aconseguit recuperar uns 11 milions d'euros des que es va detenir el que va ser líder del Partit Popular valencià, aquest dimecres fa un any. En conjunt, la Fiscalia Anticorrupció sospita que Zaplana i els seus col·laboradors van poder apoderar-se d'uns 17 milions en comissions irregulars per les adjudicacions de la gestió de les ITV autonòmiques i del pla eòlic del País Valencià.

L'advocat uruguaià Fernando Belhot, a qui se situa en el sumari del cas Erial com a testaferro de la xarxa que hauria dirigit Eduardo Zaplana per amagar les suposades comissions rebudes després de la privatització de les ITV valencianes, va assegurar davant del jutge que l'expresident valencià era el propietari dels diners que havia gestionat en nom dels socis de l'excap del Consell, Joaquín Barceló i Francisco Grau.

L'ex director general de la Policia Nacional, exvicepresident del govern valencià i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va portar personalment més de 640.000 euros a Luxemburg per a la creació de dues societats que van servir per al dipòsit de suposades comissions obtingudes per l'expresident valencià Eduardo Zaplana a canvi de contractes en la privatització de les ITV valencianes, segons ha assegurat l'advocada Beatriz García Paesa.

La Guàrdia Civil creu que la suposada trama corrupta dirigida per l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana es va fer almenys amb 12,8 milions d'euros provinents de suposades comissions cobrades després del procés de privatització de les ITV valencianes, i no amb 10,5 com s'havia considerat inicialment.

L'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana va ser gravat el 18 d'abril del 2018 a les dependències d'un hotel de Madrid pels agents de la unitat central operativa (UCO) que investiguen l'operació Erial, en una reunió mantinguda amb Fernando Belhot, un advocat presumptament especialitzat en la creació d'empreses en paradisos fiscals per amagar fons i vinculat a l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, de qui suposadament hauria sigut testaferro. Durant la conversa, el també exministre de Treball admetia que necessitava "liquiditat", però que no podia moure ni rebre fons sense evidenciar la seva ubicació a Andorra.

L'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana ha rebut aquest matí l'alta a l'Hospital La Fe de València on estava ingressat des del 18 de desembre i, a partir d'ara, serà atès per la unitat d'hospitalització a domicili, segons han indicat a Efe fonts sanitàries.