El coronavirus ha capgirat el joc d’aliances a la Moncloa. L’entrada de Ciutadans està relegant cada cop més l’interès del president espanyol, Pedro Sánchez, pel bloc progressista de la investidura. El PNB continua sent el soci preferent per antonomàsia, però el govern espanyol ha deixat de prioritzar ERC de cara a la negociació dels pressupostos. La ministra portaveu i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar ahir que té intenció de presentar els comptes en “temps i forma”, és a dir, a finals de setembre, encara que pel mig de la tramitació hi pugui haver eleccions a Catalunya, un fet que complicaria les opcions que els republicans avalessin els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Sánchez, doncs, no esperarà que es resolgui la incertesa electoral a Catalunya per fer via amb els seus pressupostos.

És previsible que les negociacions entre els governs espanyol i català es desenvolupin formalment a dos nivells. Un, que culminaria amb acord i consulta, és el de la taula de diàleg, centrada en la resolució del conflicte polític. Una apreciació realista de la situació ens ha de portar a concloure que aquestes negociacions seran lentes, i a desitjar que la impaciència no les malmeti. La persistència de la repressió fa difícil el seu progrés. Una de les raons per les quals Òmnium ha proposat que l’amnistia sigui part de l’acord polític és que elimina la possibilitat de prolongació de la repressió. Si una modificació del concepte de sedició en el Codi Penal té un efecte positiu sobre els presos, me n’alegraré. Però ¿qui ens garanteix que el Tribunal de Cuentas, o algun fiscal o jutge, o ves a saber qui, no insisteixi en l’actitud repressora? S’està discutint a l’Audiència Nacional si la responsabilitat civil prescriu. Només una amnistia ofereix garanties d’acabament.

María Jesús Montero, ministra d'Hisenda en funcions, posa traves al govern andalús del PP i Cs per irregularitats en els pressupostos del 2018, que precisament havia tirat endavant ella mateixa com a consellera d'Hisenda de la Junta. Segons una carta feta pública ahir pel president andalús, Juan Manuel Moreno, el ministeri va advertir el 5 de desembre passat la Junta que Andalusia no podria acudir als mercats per finançar-se a causa de l'incompliment del sostre de despesa, l'objectiu d'estabilitat i de deute públic en els comptes de l'any passat, prorrogats aquest 2019. "Esperem una rectificació d'aquesta mesura arbitrària que atempta contra la nostra autonomia", s'ha queixat Moreno dies després que el PP i Cs tiressin endavant els pressupostos del 2020 amb l'aval de Vox al Parlament andalús.

El debat de política general d'aquest dimecres al Parlament té dos nivells de lectura. El més superficial és el de la bronca parlamentària per les últimes detencions a Catalunya, que va arribar al seu punt àlgid amb l'ús infame per part de la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, d'una imatge de l'atemptat d'ETA a la caserna de Vic de l'any 1991. En el nivell més profund de lectura, ahir es va fer un pas més perquè el perímetre de la resposta a la sentència del Suprem sobre el Procés inclogui també els comuns i perquè aquest partit doni el seu vot favorable als pressupostos de l'any 2020.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assegura que la situació no ha canviat i que la figura del relator proposat pel govern espanyol no ha fet virar la seva posició respecte als comptes de l'Estat. "Encara estem lluny. Estem parlant, però les posicions estan com fa una setmana", ha explicat Aragonès en una entrevista a la Cadena SER. En aquest sentit, el vicepresident del Govern ha convidat el govern espanyol a continuar "parlant" fins a la setmana que ve. El ple per debatre els pressupostos de l'Estat està previst per al 12 i 13 de febrer.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va insistir ahir a la nit des de Mèxic, on és de viatge oficial, en la idea de separar la crisi entre Catalunya i Espanya del debat pressupostari. Per això va demanar a tots els grups de l'oposició que no vetin la tramitació dels comptes, per als quals va demanar el suport de les forces independentistes. El president espanyol va reiterar la idea que els pressupostos inclouen partides socials bones per a tots els territoris de l'Estat. A parer del màxim responsable polític espanyol, la "crisi de fons" que l'executiu que governa "vol resoldre" a Catalunya no s'ha de relacionar amb "l'impuls de les polítiques socials".

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat aquest dimarts que si no aproven els pressupostos generals de l'Estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocarà eleccions anticipades aquest any. "Si no s'aproven els PGE hi haurà eleccions el 2019", ha assegurat Montero en una entrevista a TVE, i ha afegit que el president de l'executiu espanyol ja va posar sobre la taula la possibilitat d'avançar els comicis si els pressupostos no reben un suport majoritari al Congrés.

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, ha advertit que convocar eleccions generals en aquest moment pot "desembocar en un govern similar al d'Andalusia", una cosa que no seria, "per al futur de l'estat autonòmic, gens favorable". En una entrevista a 'El Correo', Erkoreka ha advertit sobre la possibilitat d'"un escenari que obri un nou cicle electoral amb un resultat incert" i sense saber "en quin govern desembocarà".

El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que els pressupostos generals de l'Estat no s'estan negociant ni a Lledoners ni a Brussel·les. En una entrevista al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio aquest diumenge al matí, Illa ha subratllat que els comptes espanyols "s'aproven al Congrés de Diputats, que és on, si es tramiten, s'han de negociar".

La vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, ha insistit en el 'no' als comptes del govern espanyol. En una entrevista al programa 'Preguntes freqüents' aquest dissabte a la nit, Nogueras ha deixat clar que la seva formació votarà "no als pressupostos i no a la tramitació mentre no hi hagi una resposta política".

El secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique, ha instat els partits independentistes a prioritzar les condicions de vida dels catalans, davant d'altres consideracions, amb la finalitat que s'aprovin els comptes públics presentats aquest divendres pel govern espanyol. En declaracions a la premsa durant una pausa d'una reunió que ha mantingut aquest dissabte a la seu central del partit a Madrid per coordinar els programes electorals de les eleccions locals i autonòmiques del maig, Echenique ha dit que si, per contra, els partits independentistes no prioritzen aquestes qüestions, el president espanyol, Pedro Sánchez, "ho tindrà molt difícil" per governar sense haver aprovat els comptes públics.

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha presentat avui la seva proposta de pressupostos, que passa per obtenir 1.000 milions més, que sumats als 2.000 milions provinents de l'Estat servirien, a parer seu, per revertir les retallades. Unes propostes que advoquen per la reforma de l'impost de successions –que aportaria 300 milions d'euros–, eliminar beneficis fiscals –200 milions–, modificar el tram autonòmic de l'IRPF –100 milions– i intensificar la lluita contra el frau fiscal –400 milions–, i que plantejaran al conseller d'Economia, Pere Aragonès, en la reunió que mantindran dimarts per negociar els pressupostos. Unes propostes que difereixen dels plantejaments dels comuns. En aquest sentit, el líder socialista ha apostat per un increment de l'IRPF a partir dels 120.000 i no dels 90.000, com defensen els comuns.

El secretari d'organització del PDECat, Ferran Bel, ha rebutjat que els pressupostos suposin un augment d'impostos amb l'argument que "Catalunya és el lloc de tot l'estat espanyol on la pressió fiscal és més elevada". En una entrevista a Ser Catalunya, Bel ha defensat que hi ha marge per incrementar els ingressos sense augmentar la pressió fiscal i ha apostat per centrar l'atenció en la lluita contra el frau. "L'important és que abans d'apujar impostos paguin els que no paguen", ha afegit. Així doncs, el PDECat accepta només una modificació d'impostos relacionada amb alguns tributs mediambientals. Bel considera que és probable que el Govern arribi a un acord amb els comuns sobre els pressupostos, i dona a l'acord entre un 7 i un 9 sobre 10 de probabilitats.

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha avalat avui la decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de mantenir Josep Borrell en el càrrec després que ahir fos multat amb 30.000 euros per “una infracció molt greu” en la venda d’accions d’Abengoa, quan n’era conseller, fent ús d’informació privilegiada. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la delegada ha fet pinya amb Borrell: "És un gran ministre i no ha de plegar". "A Borrell el conec des de fa molts anys i és una de les persones que més respecto i és molt honrat, i ja ha donat explicacions i no s'ha amagat després de reconèixer que va ser un error", ha comentat. "Hi ha una especial fixació en Borrell i no s'està sent just amb ell perquè avui mateix el president xinès acordarà inversions importants a Espanya amb un paper decisiu del ministre", ha afegit.

La presidenta del grup Catalunya en Comú - Podem (CatECP) al Parlament, Jéssica Albiach, ha opinat que no caldria convocar eleccions a Catalunya només perquè no s'aprovin els pressupostos". "Unes eleccions no solucionen res si no canvien les coses. A mi el que em preocupa són les contradiccions del Govern i que no hi ha un full de ruta clar", ha afegit en una entrevista a 'Els matins' de TV3. Per a Albiach, calen uns pressupostos a Catalunya "socials i expansius" i ha assenyalat que els recursos poden venir dels comptes estatals que suposarien 2.200 MEUR per a Catalunya o d'una reforma fiscal que, segons els seus càlculs, suposaria 600 M€. Albiach ha considerat "complicat" que només amb aquests 600 M€ sigui possible.

El PSC redobla la pressió a ERC i el PDECat perquè donin suport als pressupostos de l'Estat, acordats pel PSOE i Podem però que només tiraran endavant amb el suport dels grups sobiranistes al Congrés. "Si els independentistes no saben o no volen governar, els demanem que deixin governar el govern d'Espanya i donin suport als seus pressupostos", ha reblat aquest dilluns el secretari d'organització del partit, Salvador Illa.

El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha assegurat aquest dilluns que "no hi haurà negociació" amb el govern espanyol sobre els pressupostos de l'Estat per al 2019 fins que l'executiu socialista compleixi els acords pactats entre nacionalistes bascos i l'anterior govern del PP, que el president, Pedro Sánchez, es va comprometre a complir en la sessió de la moció de censura. En una entrevista a Euskadi Irratia, el portaveu jeltzale ha afirmat que "encara no hi ha hagut res" entre el govern espanyol i el PNB sobre els comptes públics per a l'any que ve, tot i que considera que "aquesta setmana hi haurà algun contacte".

Els pressupostos generals de l'Estat han superat aquest dijous la primera prova de foc al Congrés dels Diputats, després que s'hagin tombat les esmenes a la totalitat en una votació accidentada, per l'error de Pedro Quevedo, el diputat de Nova Canària, que ha votat amb el PP en contra de les esmenes. Això ha possibilitat que els comptes superessin el tràmit amb majoria absoluta, i ha fet innecessària la repetició de la votació que estava prevista, perquè els números que tenia tancats el govern espanyol (sumant als seus diputats els de Coalició Canària, el PNB i Ciutadans) donaven per a un empat a 175 vots, que en tres intents suposen rebutjar la iniciativa a votació (en aquest cas, les esmenes a la totalitat).