En podíeu detectar una de falsa a un quilòmetre de distància. Les carteres plàstiques Prado exposades damunt de llençols a les voreres prop de Canal Street a Nova York només tenien una lleugera semblança amb les que es venien a la botiga Prada del Soho. Les bosses de mà de Chanel falses que hi havia al costat eren deformes i feien una mica d'olor de gasolina. Un intent de guanyar diners ràpidament comprant-ne una i fent-la passar per genuïna –potser portant-la a una botiga de segona mà– hauria topat amb un arqueig de celles i una rialla. Quins temps més innocents! 

Onze persones han estat condemnades aquest dijous a sis mesos de presó i una multa de 540 euros, cada un, per falsificar certificats de català i altres titulacions per optar a feines a Emaya. Un darrer acusat, en aquest cas un treballador de l'empresa municipal vinculat a un sindicat, no s'ha adherit a aquest acord i ha defensat la seva innocència. Està imputat com a cooperador necessari, ja que se l'acusa d'haver col·laborat en la trama ajudant a elaborar i presentar els documents falsos.

Sis presumptes membres d'una xarxa de falsificació d'obres art han acceptat aquest dilluns penes d'entre nou mesos i un any de presó per produir quadres falsos d'artistes modernistes com Sorolla, Rusiñol, Ricard Opisso i Ramon Casas i vendre'ls a col·leccionistes i galeries d'art entre els anys 2011 i 2017. Tal com informa l'agència Efe, la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha dictat una sentència in voce que allibera els sis acusats d'entrar a la presó, mentre que la Fiscalia demanava inicialment catorze anys de presó. Els acusats han acceptat les acusacions i s'han compromès a retornar els 53.700 euros estafats.

El Consell de Mallorca ha sol·licitat incloure la tela de llengües feta a Mallorca en la nova protecció dels productes artesans que prepara la Comissió Europea. Aquesta iniciativa vol crear un sistema d'indicacions geogràfiques per donar als productes artesanals una protecció a tota la Unió Europea.

En una escena de La casa de papel de Netflix, un zepelí deixa caure de l'aire milers de bitllets de 50 euros al centre de Madrid. Quan es va gravar aquesta seqüència, es van utilitzar bitllets falsos que es coneixen amb el nom de Movie Money perquè estan destinats a attrezzo. No tenen la banda hologràfica lateral –la part brillant– dels reals però s'hi assemblen bastant i poden confondre's amb facilitat. "El Banc Central Europeu s'ha arribat a posar en contacte amb els distribuïdors de bitllets Movie Money perquè no en venguin", explica el cap de la unitat central de falsificació de moneda dels Mossos, el sergent Sergi Sànchez. Comprar bitllets falsos no és cap delicte excepte si s'intenten fer servir com a reals, i això va fer l'últim any un grup ubicat entre Chiclana de la Frontera, a Cadis, i Roda de Berà, al Tarragonès.

Les autoritats italianes han confiscat unes 500 falsificacions d'obres de l'artista britànic Francis Bacon després de desarticular les activitats d'un grup que posava en circulació peces d'art falses gràcies a un complex sistema fraudulent amb ramificacions internacionals. Més de 60 agents van executar les ordres judicials per embargar preventivament les obres a Bolonya, Pàdua, Milà i Treviso, així com diners i béns per valor de tres milions d'euros. Les obres les tenien cinc de les set persones investigades per un delicte d'associació per delinquir contra la integritat de les obres d'art i el patrimoni.

Netflix ha estrenat el documental Made you look: a true story about fake art, que explica una de les estafes més grans en el món artístic dels Estats Units. Durant vint anys la galeria d’art contemporani més prestigiosa i històrica de Nova York, la Knoedler, va vendre obres falses de Pollock, Motherwell, Rothko, De Kooning, Kline i Warhol, entre altres artistes. La història és rocambolesca, i precisament això la fa desconcertant per a l’espectador. El documental compta amb el testimoni de la directora de la galeria, Ann Freedman, que assegura que ella estava convençuda que les obres eren autèntiques. I aquí és on el documental t’obliga a plantejar-te el dubte: ¿te la creus o penses que ella formava part de la trama d’estafadors? Més enllà dels detalls del cas des del punt de vista policial, el documental és molt interessant per tot el que et descobreix al voltant del món de l’art contemporani: la rivalitat entre galeries i marxants d’art, el funcionament de la compravenda d’obres, els múltiples processos d’autentificació i les veritables intencions dels col·leccionistes multimilionaris. Un dels matrimonis estafats també participa en el documental, juntament amb molts dels especialistes que, en algun moment o altre, van entrar en conflicte amb la galeria Knoedler ja fos per les sospites de la seva honestedat o per haver participat en el veredicte d’autenticitat de les obres. I això és apassionant. De fet, el documental de Netflix comença amb un rètol que adverteix: “Aquesta és una història real sobre art falsificat. No s’han canviat els noms per protegir els innocents, ja que alguns no són tan innocents”. I aquí radica part de l’entretingut desconcert que provoca el documental: no tens clar qui està mentint o rectificant la seva versió per no sortir esquitxat en aquesta trama en què també participen una sospitosa assistent personal, un dubtós empresari gallec i un artista xinès explotat.

En dos mesos i mig la Policia Nacional ha detingut a l'aeroport del Prat 126 ciutadans albanesos que intentaven entrar al Regne Unit i Irlanda amb un passaport fals. La policia sospita que tenien al darrere dues organitzacions criminals que utilitzaven l'aeroport de Barcelona com a centre d'operacions.