“Tanta cultura arribarà a fer oi”, diuen que va dir Gabriel Cañellas en els seus dies de president de les Balears, un dia que degué trobar que n’hi havia un excés, de cultura. Ell no podia saber que les seves paraules serien profètiques i que, efectivament, ens embafaríem de cultura, més que res perquè, d’un temps ençà, s’ha convingut que tot és cultura. Sobretot allò que a alguns els agrada: anar de restaurants és cultura, la televisió porqueria és cultura, cercar esclata-sangs és cultura, les festes d’envelats són cultura, les drogues són cultura i el futbol, per descomptat, és cultura. Els toros ja eren cultura d’abans i tot que s’inventàs la cultura, això no admet cap discussió. O no sabeu que a Picasso li agradava anar a les corregudes? Idò no en parlem pus.

El currículum educatiu de 5è de Primària estableix el treball de determinats gèneres textuals, entre els quals hi ha la notícia. Al CEIP Joan Capó –a la barriada de Son Gotleu– el curs 2024-2025 han encetat una nova manera de treballar aquest text periodístic, amb l’objectiu d’engrescar els alumnes: crear un diari en paper. Concretament, una pàgina mensual amb titulars i entradetes per resumir les activitats principals.

Rebem notícies diàriament que ens expliquen, enmig del caos de la guerra, que una persona, o potser cent, o de vegades que mil persones han perdut la vida, deixant darrere seu un rastre de dolor i destrucció. Un número. O molts. Aquesta és l'única mètrica que entenem des de casa nostra: és l'anònim nom que és el número. Concretament el de cadàvers. La pèrdua humana reduïda a una estadística. Ens hi acostumem i acabem normalitzant l'horror i la destrucció en el sentit més profund i esfereïdor de la paraula.

Dijous, a Antena 3 Noticias, a l’edició del migdia que presenta Sandra Golpe, repassaven les circumstàncies dels diferents brots de coronavirus que s’estaven produint arreu d’Espanya. Amb un mapa del país en pantalla es destacava el cas de Cartagena amb la notícia de l’arribada d’una pastera amb setanta persones a bord, dues de les quals havien donat positiu per la malaltia en els tests practicats pel personal sanitari que els havia atès. Del grup que viatjava en aquella barca, nou persones havien fugit de les autoritats. I amb totes aquestes dades, l’informatiu va dissenyar un infogràfic clarament racista. El periodista Javier Gallego ho explicava amb un croquis al seu costat que distingia entre persones i immigrants. Al costat del rètol dels nou immigrants hi van col·locar la icona d’una lupa per fer referència a la situació de recerca policial, mentre que al costat del rètol de les setanta persones s’hi dibuixava la icona d’una pastera. La diferenciació entre persones i immigrants esdevenia un missatge racista. Excloure els immigrants del grup de persones era un acte de deshumanització molt greu. El terme immigrants, a més, quedava associat al grup dels fugitius. Per tant, de manera contundent el fenomen de la immigració es vinculava a circumstàncies delictives i de perill de contagi.