Un dels grans escàndols musicals de la segona meitat del segle XX el va protagonitzar l'estrena de l'obra Déserts, d'Edgard Varèse, el 1954. Es tracta d'una composició en la qual la part instrumental conviu amb els enregistraments que Varèse va fer amb una cinta magnetofònica en llocs com fàbriques i foneries. I el públic va rebre aquests altres sons com soroll i va començar a protestar cinc minuts després que comencés el concert. Ara Déserts és habitual als grans auditoris, i Varèse, que és considerat com el pare de la música electrònica, no només inspira altres músics, sinó també artistes plàstics, com es pot veure en l'exposició de Carlos Casas a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), titulada Deserts 1.0. "Seria un honor poder portar el meu treball al Palau o L'Auditori", afirma Carlos Casas, com va passar abans al Palau amb concerts amb vídeos de Bill Viola i Eugènia Balcells. "El projecte neix amb la voluntat de fer una espècie d'adaptació del projecte del Varèse. Ell va començar el projecte d'una pel·lícula, va parlar amb directors com Walt Disney i Preston Sturges, però desgraciadament no va poder fer-la realitat. Per mi ha sigut com un somni fer aquesta versió, i també és una manera de fer-li un homenatge i de treballar amb el meu propi arxiu", diu Casas, conegut perquè va representar Catalunya en la passada edició de la Biennal d'Art de Venècia.

Amb el Barcelona Gallery Weekend, les sales barcelonines es reivindiquen com a espais culturals oberts a la ciutadania i com a llocs on descobrir de primera mà les novetats artístiques. Hi ha propostes per a tots els públics, des d’una mostra històrica a la galeria Joan Prats fins a una altra de conceptual a Àngels Barcelona.

L'obra literària i l'artística d'Irene Solà beuen de les mateixes fonts i formen part de les mateixes recerques, així que no és d'estranyar que, després de l'èxit de la novel·la Canto jo i la muntanya balla, les bruixes també apareguin en la seva nova exposició, Hi ha una història d'una dona que, en cartell a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27) des d'aquest dijous i fins al 12 de setembre. "Entenc l'art i la literatura una mica com la mateixa cosa –explica Irene Solà–. Aquesta exposició parteix d'un cos de recerca que és el que faig sempre i tot acaba connectant-se i agafa formes diverses. M'interessa molt el text per construir imatges i pensament, per jugar i per reflexionar".