Volem nenes lliures, adultes amb criteri, que es moguin pel món amb seguretat i sense por. Defensem la igualtat, firmem manifestos, ens escandalitzem amb les dades sobre la bretxa de gènere i la violència masclista. I, tanmateix, el joc, el primer espai en el qual infants i societat es troben, segueix ple d’estereotips.

Gairebé la meitat dels homes a Espanya, concretament el 44,1%, consideren que la igualtat entre gèneres "ha anat massa lluny", fins al punt que ara són ells els que estan discriminats. És la translació del discurs que repeteixen els negacionistes del masclisme, amplificada pels discursos de l'extrema dreta i multiplicada en xarxes per influencers amb milers de seguidors joves. Aquesta percepció, la tenen poc menys d'un terç de les dones, el 32,5%, que denuncien que els avenços feministes han fet que siguin els homes els que en surtin perdent, mentre que per al 65,5% es tracta d'una afirmació falsa.

Aquesta setmana es publicaven les dades dels Mossos d’Esquadra relatives a les violències sexuals del primer semestre d’enguany.

A partir d'aquest dijous no es podran veure anuncis nous de nines als braços només de nenes o d'aparells tecnològics utilitzats exclusivament per nens.

El cànon de bellesa imposat s’esmicola a poc a poc però amb pas ferm: cada cop hi ha més models d’edats, talles, alçades, races, gèneres i capacitats diverses. Ja no és anecdòtic veure en una publicitat, una portada de revista o una desfilada una model amb arrugues i cabells blancs, per exemple. I això, fins fa poc, era impensable, en aquesta societat que idolatrava l’extrema juventut. Una de les models més grans que estan en actiu és la britànica Daphne Selfe, de 93 anys i que va ser redescoberta quan en tenia 70. En un email ens explica com van ser els seus inicis, una mica rocambolescos, en el món del modelatge: “Quan tenia 21 anys jo treballava en uns grans magatzems i, per coses de la vida, vaig acabar a la portada d’una revisteta. Vaig participar en una desfilada i em vaig formar com a model a l’agència Gaby Young. També vaig fer dansa i vaig formar part de la companyia Buddy Bradley Co.”, recorda.

Si pensem en els personatges de Pandora i Eva, el primer que ens vindrà al cap és que totes dues són responsables dels mals de la humanitat. Ni més ni menys. En el primer cas, i segons la mitologia grega, Pandora –que era la primera dona– va ser qui va obrir la capsa que contenia totes les desgràcies del món, mentre que Eva, també la primera dona segons la Bíblia, va menjar la fruita prohibida i va provocar l’expulsió d’homes i dones del paradís. Totes dues són el que l'escriptora i il·lustradora Maria Hesse anomena “males dones”, figures femenines que van existir al llarg de la història o que es representen a través de la mitologia i les llegendes i que són considerades dolentes, perverses o boges perquè van sortir del camí marcat. 

Ala pel·lícula Lady Chatterley (2006), de la cineasta Pascale Ferran, hi ha filmada una de les seqüències de sexe més belles que he vist mai al cinema. Basada en la novel·la homònima de H.D. Lawrence, narra la història de Costance, casada amb un home paraplègic de classe alta al Regne Unit del primer terç del segle XX, que inicia una relació amorosa amb un home de classe obrera. La seqüència en qüestió té lloc al bosc, sota una pluja vibrant i entusiàstica, on els dos amants es lliuren a la passió que els uneix. La posada en escena i les decisions de la directora a l'hora de filmar-la es basen en la idea de mostrar el sexe com a espai humà d'intercanvi, com a punt de celebració en què dues persones comparteixen una mateixa pulsió, un mateix desig, i, per tant, en la representació d'un acte entre iguals. Pascale Ferran dinamita així qualsevol rastre de relació sexual basada en el domini i la submissió.