Adeu a Christopher Person com a delegat de la Generalitat a Perpinyà. Diu el Govern que ha cessat “a petició pròpia”. Tant és, la seva continuïtat en el càrrec era insostenible i el Govern, que prou que ho sabia, bé que l'hi deu haver fet veure.

Lluís Apesteguia ha escrit una carta com a batle de Deià a l'Ajuntament d'Elna (Catalunya Nord), en què ha condemnat les sentències dels tribunals de Montpeller i de Tolosa de Llenguadoc que limiten i prohibeixen l'ús del català als plens de la localitat. "No puc restar en silenci per una triple obligació democràtica, històrica i cultural", ha manifestat Apesteguia. En l'escrit, ha denunciat "la intromissió en la llibertat" que han de tenir els ajuntaments i els consells municipals per autogestionar-se. "I en aquesta autogestió, per damunt de cap llei humana hi ha d'imperar la llei natural que la llengua pròpia del país mai no pot ser prohibida, ans al contrari, ha de ser llengua d'ús habitual i normal a l'Administració", ha apuntat.

Catalunya és una gran fàbrica de padrins. El nostre R+D són els iaios. Tenim un viver on creix l’hivern de la vida. Des de la Maria Branyas, que amb 117 anys va arribar a ser la persona més longeva de la terra, fins al xèrif Josep Vallverdú, que ja dispara els 102 anys. Pinyau-pinyau.

Cop contra el català a la Catalunya del Nord, amb una sentència que el prohibeix de facto als plens dels ajuntaments. El Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc ha dictaminat a favor de la sentència del jutjat de Montpeller i ha ratificat aquest dijous la imposició del francès com a llengua prioritària als consistoris. La sentència ha tombat definitivament el reglament que va impulsar el consistori d'Elna per poder intervenir en català sempre que després es traduís al francès i que altres municipis van imitar. Segons la resolució, "autoritzar l'expressió dels càrrecs directament en català infringeix l'article 2 de la Constitució, en virtut del qual el francès és la llengua de la República".

Som en un restaurant de peix a Banyuls de la Marenda, al litoral del Rosselló. L’amo, un home d’una trentena d’anys, ens pregunta d’on som, i en dir-li que de Barcelona, s’exclama, sempre en francès: “Ah, catalans com jo”. I a continuació afegeix, amb un deix potser més decebut que amarg: “On est entre catalans, mais je ne parle ni catalan ni espagnol”. És a dir, som entre catalans, i ens hem d’entendre en francès, o fins i tot en anglès (ell va viure un temps a Austràlia), però no podem fer-ho en català. Abans de dinar, hem passat pel mercat del diumenge, on el català és una llengua totalment absent, com ho és als carrers, als cafès, a les botigues i a les cases dels pobles i les viles de la Catalunya Nord. De fet, només hem parlat en català amb un paradista francès jove que havia viscut a Alacant i que ens explica que allí, havent après el català, hi defensava, provocant una reacció hostil de molts alacantins, la unitat de la llengua...

Carles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

Quin dia d’Europa més bonic que li ha quedat a França, amb la declaració que és inconstitucional parlar en català als plens municipals a la Catalunya Nord, encara que la intervenció en català es repeteixi en francès a continuació. Els municipis implicats s’havien defensat amb el que diu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, però el tribunal els va contestar que la Carta no és "obligatòria". Un cop més, la UE convertida en un decorat de cartó pedra gràcies a la seva naturalesa de club d’estats. Tot allò que un estat no reconeix com a propi, la Unió Europea tampoc.

Parlar català als plens municipals dels ajuntaments de la Catalunya del Nord és inconstitucional. Així ho ha decretat la justícia francesa aquest dimarts, en la resolució definitiva sobre el cas dels cinc alcaldes nord-catalans que van modificar el reglament del consistori per permetre-hi l'ús del català. El tribunal de Montpeller, on es va fer la primera vista el 18 d'abril, ha conclòs que la normativa aprovada pels municipis d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de la Sureda i Tarerac és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa, que obliguen a la "primacia" absoluta de la llengua francesa a tot el territori. Els ajuntaments afectats, però, no tiren la tovallola i plantaran cara: recorreran la decisió al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa i alguns, d'entrada, ja optaran per la desobediència.

Al Rosselló hi trobem una de les processons més antigues dels Països Catalans que encara perviuen. La Processó de la Sanch acumula més de sis segles de resistència i ha superat les vicissituds tant del Tractat dels Pirineus, la Revolució Francesa i les lleis per separar església de l’estat francès. La Confraria de la Sanch de Perpinyà es va crear el 1416 a instàncies de sant Vicent Ferrer i, si no és la més antiga de totes les confraries de la Sang que existeixen als Països Catalans, poc n'hi deu faltar. Només la de Cotlliure, també a la Catalunya Nord, podria ser contemporània, però aquesta dada no està documentada. El motiu pel qual va néixer va ser la compassió: acompanyar la vetlla de l’execució als condemnats a mort que acceptaven fer penitència dels fets pels quals havien estat sentenciats i donar-los un final molt més digne del que tenien fins aleshores. “Fins al 1415, els condemnats eren conduïts al patíbul desfilant en mig de la plebs, que els llançava pedres i els vilipendiaven”, explica Cedrik Blanch Vicente, president de l’Arxiconfraria de la Preciosíssima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.

A França, la tauromàquia es considera maltractament animal i, com a tal, està explícitament prohibida pel Codi Penal. Amb una excepció significativa: en una cinquantena de pobles i ciutats del sud del país, amb una tradició taurina local molt arrelada, la llei permet organitzar corrides. Així, mentre que sacrificar cruelment un brau per diversió prop de Lió o París està condemnat amb multes de fins a 30.000 € i penes de presó, a Bordeus, Nimes o Besiers és un “espectacle cultural” aplaudit per tots els públics. Aquesta disparitat de criteris genera controvèrsia, amb opinions contraposades i inamovibles a favor i en contra, que es confronten més enllà de la clàssica divisió ideològica de dretes i esquerres. La polèmica ha arribat aquesta setmana al Parlament francès, que dijous havia de votar una proposició de llei per abolir les corrides a tot el territori, però finalment no va prosperar. I el sud de França, que podrà continuar organitzant corrides, ho celebra.

Després de governar entre el 2001 i el 2014, Nicolas Garcia (Partit Comunista Francès) va recuperar l’alcaldia d’Elna el 2022. A l'abril aquesta població es va convertir en el primer municipi de la Catalunya Nord a permetre que els regidors parlessin en català als plens, sempre que després el discurs es traduís al francès. La mesura, però, no ha agradat al prefecte dels Pirineus Orientals i ho ha portat als tribunals.

Roger Costa tragina per la Llibreria Torcatis del centre de Perpinyà, endreçant piles de llibres sobre la lluita antifeixista i la guerra civil espanyola amb un braçalet negre lligat al braç. “Estic de dol des de diumenge”, diu, per la victòria de Louis Aliot, dirigent del Front Nacional (ara rebatejat com a Reagrupament National, RN), a les eleccions municipals. Per a ell, que importava llibres en català i prohibits durant el franquisme, que la ultradreta es fes amb la capital del Rosselló ha sigut un cop, però no una sorpresa. “Era una qüestió de temps. Som una de les ciutats més pobres de França i l’Estat se n’ha desentès totalment: l'atur disparat, barris amb cases que cauen, un centre degradat… L’Ajuntament és la principal empresa de la comarca i fa dècades que funciona com una maquinària clientelista. La gent està totalment perduda i els referents polítics han caigut. Els partits locals han explotat”, lamenta.

La ultradreta francesa de Marine Le Pen s'ha fet amb l'alcaldia de Perpinyà, la primera d'una gran ciutat en 25 anys. Louis Aliot ha aconseguit trencar el tradicional front republicà francès que fins ara ha funcionat per bloquejar la presència a les institucions del xenòfob Reagrupament Nacional i s'ha imposat amb el 52% dels vots desbancant a l'actual titular, el conservaodr Jean-Marc Pujol.

Un centenar de bombers francesos treballen des de primera hora d'aquesta tarda per controlar l'incendi que crema a la Catalunya Nord, entre Cervera i Banyuls de la Marenda, a la zona del cap de Perafita. El foc ha començat cap a les tres de la tarda a tocar de la carretera RN-914, prop del Centre Bouffard-Vercelli. S'ha tallat la circulació ferroviària i tampoc es pot circular per la RN-914 i la carretera N-260 que connecta Portbou amb Cervera de la Marenda.

El Front Nacional (FN) ha mostrat de nou la seva fortalesa a la Catalunya Nord amb una victòria contundent a la segona volta de les eleccions regionals franceses tal i com ja va passar a la primera volta.