Per al doctor Félix Castillo, cap de neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, una de les fites més recents de les unitats de neonatologia és la inclusió de les famílies dels nadons prematurs en les seves cures. "Fa 30 anys –recorda– la família d’un nadó ingressat només accedia 30 minuts al dia a veure el seu fill... i ni el tocava!" Ara, celebra, poden ser a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) de l’hospital les 24 hores del dia, sense restriccions horàries, la qual cosa també ha comportat que tots els professionals que hi treballen s'hagin hagut d’acostumar a la seva presència, a tractar amb ells i a escoltar-los.

La Isona, la nostra filla, va néixer el 22 de desembre del 2022, el dia de la loteria de Nadal, a Girona. Va haver de ser traslladada d’urgències a l'hospital de la Vall d’Hebron a causa d’una hèrnia diafragmàtica amb diagnòstic postnatal. Aquest ensurt ens va fer viure la maternitat des d’un punt de vista molt diferent; se’ns van desmuntar totes les expectatives, però vam aprendre el significat real de la paraula superació.

El mes de març passat, el Criatures es feia ressò del programa Sol Solet, impulsat per l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron i que permet que les criatures ingressades a la unitat de cures intensives (UCI) puguin sortir uns minuts a l’exterior perquè els toqui l’aire i la llum natural. Aquell dia vam conèixer i explicar el cas de la Beth, que feia 16 mesos (un dels ingressos més llargs que hi ha hagut mai a l’UCI pediàtrica del centre) que esperava un trasplantament de cor. Quatre mesos més tard, ens retrobem amb ella i la seva família. La petita, de dos anys, té un cor nou, se la veu alegre, ha començat a parlar, a caminar i a menjar autònomament i ja dorm a l’habitació de casa seva. Una història de superació que recull tot el ventall d’emocions possibles, encapçalades per la perseverança i l'acompanyament de la Sara Batllosera i en Gerard Badosa, els seus pares.

El president de la Comissió de Salut i Medi Ambient de la Vall d'Hebron, Jordi Bañeras, va liderar un estudi fa uns anys que va demostrar que els dies de més contaminació es produeixen més atacs de cor greus. "La relació és clara", recorda a l'ACN amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, aquest dilluns. La investigadora Maria Jesús Cruz també adverteix d'un increment de malalties respiratòries i dels seus símptomes, com l'asma, així com altres patologies. "No cal més evidència per demostrar que la contaminació és perjudicial, el que cal és prendre mesures", diu Bañeras, que proposa incorporar una assignatura de salut i medi ambient a les carreres sanitàries i recollir l'exposició a la contaminació a les històries clíniques dels pacients.

Avui és un dia especial per a la Beth. Durant uns minuts podrà sortir de la seva habitació a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron per anar a la plaça Leo Messi, ubicada davant del centre hospitalari. Allà podrà fer algunes passes, deixar que li toqui el sol, veure llum natural, rebre la visita d’algun familiar i en cas necessari fer alguna sessió de rehabilitació. La Beth fa 16 mesos que va ingressar a l’UCI pediàtrica arran d’una cardiopatia greu i sobreviu connectada a un aparell d’assistència ventricular, a l’espera d’un trasplantament de cor.

El tractament recomanat a malalts de covid-19 que pateixen una pneumònia que els dificulta la respiració de manera moderada a greu ha sigut fins ara l’administració de corticoesteroides, un fàrmac amb una potent acció antiinflamatòria. Si tot va bé, el pacient tornarà a casa i a poc a poc s’anirà refent. Però això no passa amb tothom. Un percentatge encara imprecís de malalts presenta ofecs i dificultat per respirar temps després de superar la infecció. ¿Cal seguir administrant aquesta mena de fàrmacs? Aquesta és la pregunta que un equip del servei de pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, des d’on se segueixen malalts de covid amb seqüeles respiratòries, es va formular a la primera onada de la pandèmia. I la resposta és que no sempre cal seguir un tractament amb importants efectes secundaris a llarg termini. Els resultats de l’estudi es publiquen aquest dijous a la revista CHEST.

És conscient que la vida (i la medicina) li ha donat una "segona oportunitat". El Jordi Soriano, de 51 anys, és la primera persona de l'Estat a qui li han fet un trasplantament pulmonar després que el covid, que va contraure en la tercera onada, li deixés els pulmons inservibles. El Jordi va emmalaltir al mes de febrer. Tota la família es va contagiar, però, a diferència d'ell, van ser casos lleus. El Jordi, en canvi, va passar, en qüestió d'hores, de desplomar-se a casa a estar ingressat a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge, on va ingressar amb una pneumònia bilateral. El van haver de connectar a un dispositiu d’oxigenació de membrana extracorpòrea (ECMO), una tècnica molt invasiva que realitza la funció respiratòria i que es reserva per als pacients més greus: un 2% dels malalts de covid. El Jordi va estar quatre mesos connectat a l’aparell –ha estat 127 dies a l'UCI–, sense poder parlar però conscient de tot el que passava al seu voltant. Passaven els dies i els seus pulmons no milloraven, havien perdut tota funcionalitat i l’única possibilitat de supervivència era el trasplantament pulmonar que li van realitzar fa menys d'un mes a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on el van traslladar des de Bellvitge.

Lorena Garcia estava preparant el sopar quan va començar a notar contraccions de part que anaven en augment i cada cop eren més regulars. Tot normal si no fos perquè estava de 23 setmanes de gestació i per sota de les 24 setmanes es considera que un fetus no és viable. "Vaig pensar que em donarien medicació per aturar les contraccions, però quan vaig arribar a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja estava dilatada per parir", explica. Una infecció del líquid amniòtic va desencadenar el part abans d'hora. Els metges els van explicar a ella i la seva parella, Jordi Manzanas, tots els riscos que suposava un part d'aquelles característiques. "Em van fer signar un munt de papers", recorda ell. Hi havia moltes possibilitats que la Brisa, el nom que la Lorena i el Jordi havien triat per a la seva segona filla, morís en el part o en les següents hores o setmanes o tingués seqüeles de per vida. Però no ha passat res d'això.

L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona participarà en un projecte europeu per accelerar el diagnòstic de les pneumònies causades pel covid-19 mitjançant un programa d'intel·ligència artificial que detecta la inflamació pulmonar amb una tomografia computeritzada (TAC) de tòrax. El projecte està impulsat per la Comissió Europea, que ha comprat onze llicències d'un programari desenvolupat per la companyia tecnològica Infervision, i onze hospitals de referència provaran el sistema durant un any. L'objectiu és avaluar la seva utilitat com a eina de suport per diagnosticar la malaltia causada pel coronavirus.

En una escala del l'u al deu, el dolor que sent la Judith difícilment baixaria del 8. Cada dia, des de fa 13 anys, la turmenta un patiment físic al qual va poder posar nom el 2014: la síndrome de l'intestí irritable, coneguda també com la malaltia del còlon irritable. És un trastorn digestiu crònic que compromet seriosament la seva qualitat de vida i no només per les evidents conseqüències orgàniques de la inflamació dels budells, que causen episodis intermitents de diarrees i restrenyiments, excés de gasos i intoleràncies alimentàries. La patologia ha acabat, directament, segrestant-li la ment. "Tinc còlon irritable i depressió. Prenc antidepressius, una quinzena si sumem els relaxants musculars i els somnífers per intentar dormir dues o tres hores al dia, i a més he de prendre antiinflamatoris per als budells", explica. I lamenta: "Visc sobremedicada, amb la por que mai em puguin oferir una solució".

El càncer de mama triple negatiu és el subtipus oncològic més agressiu: afecta entre un 10% i un 20% de les dones amb aquesta malaltia i la taxa de mortalitat associada és molt elevada. No existeix cap teràpia dirigida que ataqui específicament aquesta alteració, i les convencionals -com la quimioteràpia- sovint fracassen. De fet, és habitual que els fàrmacs que es destinen a altres tumors -com el càncer de mama amb receptors hormonals o amb la proteïna HER2 sobrexpressada- afavoreixin la resistència del tumor i que un percentatge molt alt de pacients no superin els 18 mesos de supervivència.

Tenia 35 anys quan es va sotmetre a una primera cirurgia per tractar-se un sarcoma de teixit tou, però la Maria Lluïsa Albadalejo ha arribat a patir fins a vuit càncers metastàsics en 20 anys. Malgrat les intervencions quirúrgiques, el càncer es va estendre a diferents teixits de l'organisme com el pulmó, l'intestí prim i el ronyó, i no va ser fins que l'oncòloga de l'Hospital Vall d'Hebron i especialista en sarcomes Claudia Valverde va visitar-la que va poder posar nom al causant de dues dècades de patiment: la Maria Lluïsa tenia un leiomiosarcoma, un tumor amb origen als músculs de l'úter amb una gran capacitat per generar metàstasi.

Cada any, 750 dones descobreixen que tenen càncer d’endometri, segons dades del Pla Director d’Oncologia de Catalunya. La malaltia té lloc al teixit que recobreix l’úter -i que provoca la menstruació- i està estretament relacionada amb els nivells d’hormones femenines -conegudes com a estrògens- a l’organisme. El càncer d’endometri mata una de cada cinc afectades els primers cinc anys a comptar des del diagnòstic. Inclòs en el grup de càncers del cos uterí, és avui la tercera afecció oncològica de tipus ginecològic amb la taxa més alta de mortalitat associada, per darrere del càncer d’ovari (54%) i el de coll uterí -o cèrvix- (35%). A més, és el sisè càncer més mortal en dones. Fins ara, les pacients -la majoria d’edats compreses entre els 50 i els 70 anys- només tenien dues opcions terapèutiques a l’abast: la cirurgia o les teràpies adjuvants, és a dir, la radioteràpia i la quimioteràpia. La ciència catalana, però, ha fet un pas endavant en la lluita contra el càncer d’endometri i ara les afectades podrien millorar el diagnòstic i, fins i tot, frenar la malaltia gràcies a un fàrmac que s’administra per via oral: l’ABTL0812.

El nadó de Pineda de Mar que estava ingressat en estat greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron per presumptes maltractaments del seu pare ha mort aquest migdia a les 14.15 hores, segons ha informat el centre hospitalari en un breu comunicat.

Per primer cop s'ha provat amb èxit una vacuna terapèutica d'immunoteràpia per a pacients amb glioblastoma, un tipus de tumor cerebral molt agressiu. Els resultats positius de l'estudi, en què han participat investigadors europeus, entre d'altres de l'Hospital Vall Hebron, s'ha publicat aquest dimecres a la revista 'Nature'.

Quan a la Maria José, metge de família jubilada amb més de 40 anys d’exercici professional, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, es va témer el pitjor. "Jo sabia que la supervivència en càncer de pàncrees és petita, em donava sis mesos de vida", admet. La Maria José és una de les tres pacients que participen en un assaig clínic per tractar amb una tècnica pionera, la radiofreqüència, els tumors de pàncrees localment avançats, que són els de pitjor pronòstic -amb una supervivència mitjana d'onze mesos- i que ara no tenen tractament.

Un coixí ideat i dissenyat per una llevadora de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ajuda que el nadó faci per ell mateix la rotació necessària per néixer, amb la qual cosa s'eviten un 15% de les cesàries, segons un estudi clínic elaborat en aquest centre sanitari amb 120 dones. La llevadora Vanessa Bueno ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que el coixí ajuda a obrir tot el diàmetre de la pelvis de la dona durant el part, cosa que facilita la rotació del cap del nadó, la seva expulsió i, en definitiva, evita cesàries.

¿Un joc per conèixer la vida, l'odissea i els tràngols dels immigrants i els refugiats? ¿És possible fer-ho amb rigor i amenitat alhora que amb respecte? La doctora Núria Serre, del programa de salut internacional (Vall d’Hebron PROSICS), té la resposta. Juntament amb Lloy Wylie, professora del màster de salut pública de la Western University London d’Ontario, han ideat el Refugee Escape Room, un joc pensat per donar formació i sensibilitzar professionals de l'àmbit de la sanitat amb la vista posada en el coneixement més pròxim, estret i qualitatiu de les realitats i els desafiaments que viuen els immigrants, els sol·licitants d'asil i els refugiats durant el seu procés migratori.

La bronquiolitis, una infecció respiratòria, és la causa més freqüent d'ingrés hospitalari dels menors de dos anys. Tot i que és una malaltia comuna, a vegades pot ser greu. Ara, l'Hospital de la Vall d'Hebron participa en una investigació internacional, liderada per un laboratori dels Estats Units, per obtenir una vacuna que s'administraria a les dones embarassades per protegir els nadons del virus respiratori sincicial (VRS), que és la causa més freqüent de la bronquiolitis. Més de la meitat dels nadons estan exposats a aquest virus en el seu primer any de vida.

Una investigació liderada per l'Institut d'Onocologia Vall d'Hebron (VHIO) demostra que la inhibició de la proteïna Myc, responsable de la proliferació de diferents tumors, pot resultar efectiva en l'eliminació del glioma, el tipus de tumor cerebral més freqüent.