En el discurs d'investidura com a doctor honoris causa per la UB el 1988, Antoni Tàpies va afirmar que l'art “s'ha trobat sempre com un peix a l’aigua en el món de la introspecció espiritual, de les grans simbologies, dels valors de l’inconscient i sobretot de moltes experiències místiques i religioses”. I que l'art havia retrobat “els seus fins originaris i la seva raó primordial d’existir” després de quedar alliberat de la funció documental i mimètica. Pocs anys després del discurs de la UB, titulat Art i espiritualitat, aquesta introspecció va esclatar en la seva obra amb la Sala de Reflexió de la Universitat Pompeu Fabra, inaugurada el 1995. “Davant dels excessos d'agitació, de dispersió mental i dels innombrables cultes a realitats falses als quals estem sotmesos en les societats actuals, m'ha semblat molt oportú contribuir a crear un espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentració i, en definitiva, un millor apropament a la nostra veritable naturalesa”, va explicar Tàpies aleshores.

Perejaume és un dels poetes més valents i innovadors de l’actual panorama de la poesia catalana. O el que més. Com que el país té una inveterada tendència a considerar que la poesia és cosa de sentiments i no d’enginy verbal, tenen més anomenada que ell un estol de redactors de versos amb escassa potència lingüística. La de Perejaume és absoluta, insubornable, tenaç.

Diu Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) que arrelar i desarrelar-se, més que contraris, són “probablement equivalents”. “És com quan camines”, reflexiona, “que la planta del peu es planta i s’arrenca, es planta i s’arrenca… Pensar-ho com una dualitat és molt primari, hi ha una identitat entre arrelar-se i desarrelar-se i depèn de com ho facis potser sigui el mateix. La salvació es troba en aquestes paradoxes”.

A Perejaume el fascina l’espurna d’on sorgeix el cinema. “El fet que dues imatges conviuen a l’ull uns segons i generen sentit”, com diu ell mateix amb motiu de l’exposició que li dedica la Filmoteca de Catalunya, Donar cabuda (fins al 30 de març). Precisament Perejaume veu aquesta institució com “un sot de projeccions”. Un altre aspecte del cinema que el fascina és el “feix de projeccions, allò que va del projector a la pantalla i que no es veu si no hi ha pols”, explica. “És un espai tan germinal i fascinant –afegeix–, és l’espai central del cinema, allà és on passa i on té l’articulació i el verb, el cinema”.

L'espectacle Xilema, del poeta i artista plàstic Perejaume, ha aplegat aquest diumenge artistes, polítics i societat civil per exigir la derogació del projecte de ramal de la MAT a la Selva. Per a celebrar l'acte, a la Taverna del Subirà, a Osor, al cor de les Guilleries, s'havien d’exhaurir les entrades disponibles. Ha servit també per recollir adhesions contra el projecte. Segons la Plataforma No a la MAT Selva, ja se superen les 5.000, entre les quals hi ha entitats i personalitats de l'àmbit cultural, ecologistes, científics i personalitats polítiques com els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Quim Torra. Perejaume, que ha presentat un espectacle poètic i musical únic, ha estat acompanyat a la veu per Neus Borrell i a la guitarra per Miquel Joan Escuer. També hi ha participat l'actor Francesc Ten. Durant l'acte s'han pogut sentir fragments d'obres de Perejaume com ara Pagèsiques o Treure una marededéu a ballar. També versos de Verdaguer i Sant Joan de la Creu, entre d'altres.

A Perejaume no li agrada fer servir el vocabulari especialitzat de l’art contemporani per parlar del seus treballs, diu que és un “discurs folklòric” en el sentit negatiu del terme. L'artista posa en relleu l'oportunitat que les seves grans instal·lacions i vídeos li donen de “fer un cant al privilegi d’actuar sobre el món físic”, diu Perejaume amb motiu de les cinc exposicions, totes elles amb obres noves, que inaugura al llarg d'aquest cap de setmana en cinc institucions del Maresme: l’Espai d’Art i Creació Can Manyé (Alella), la sala d’exposicions Espai Casinet (Masnou), el centre Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau (Caldes d’Estrac) i el Museu de Pintura (Sant Pol de Mar). En l’obra de Perejaume “maniobrar en el món físic”, com en diu, vol dir crear amb la terra, el territori, els llocs i els topònims. Per al comissari de les exposicions, Jaume Coscollar, els treballs exposats són com “petits fotogrames o seqüències d’un gest més llarg”. També es pot dir que són una mostra de la gran volada poètica que pot assolir Perejaume. 

La naturalesa botànica és complexa, pacient i discreta. Qualsevol obra humana que es proposi d’acostar-s’hi no té més remei que fer-ho exercitant aquestes mateixes qualitats. M’atreviria a dir que a l’hora de representar-la s’ha de procurar que ella mateixa penetri en els intersticis del llenguatge, fins i tot que enrami poc o molt la noció de sentit. Això és el que he procurat amb una colla d’obres la majoria d’elles d’aspecte forestal i amagadís, mig embrollades, mig embardissades d’allò mateix que es proposen d’exposar.

La trajectòria d’exposicions d’art contemporani del Palau de la Música inclou grans artistes nacionals i internacionals com ara Antoni Llena, Jaume Plensa, Antonio López i Louise Bourgeoise. Però cap com la que obre les portes aquest dimarts tenia un vessant social tan potent i una troballa estètica que és una d’aquelles idees que pot passar desapercebuda perquè és evident: CaboSanRoque fa sonar l’obra de Perejaume Un nom, consistent en un rotlle de paper de 29 metres on hi ha encadenades les signatures d’un grup de cuidadors i usuaris de la Fundació Pere Mitjans. Laia Torrents i Roger Aixut, les dues ànimes de CaboSanRoque, ho han aconseguit posant-li al damunt la partitura per a pianola de la Polonesa op. 53 de Chopin i tapant tots els forats que coincidien amb les signatures. “Al llarg de la peça apareixen diferents personatges musicals: hi ha parts que sonen com Pat Metheny, una altra com Carles Santos al piano, i en unes altres pots reconèixer la Polonesa”, afirma Roger Aixut. Una de les raons per les quals CaboSanRoque va triar aquesta peça és que la longitud de la partitura és similar a Un nom. “És una partitura molt coneguda i té una gran dificultat tècnica”, diu Laia Torrents.

Els galeristes catalans han fet públic aquest dimecres l'artista i la galerista que rebran el seu premi honorífic durant els Premis GAC – X Nit del Galerisme: Perejaume i Mariana Draper, la fundadora de la Sala Dalmau.

Les antigues golfes de la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles ofereixen una exposició que posa cara a cara l'obra de dos creadors: Jacint Verdaguer i Perejaume. Es tracta de dos escriptors i artistes allunyats en el temps però molt propers en la seva manera d'entendre la geografia i els mots.

La música interpretada pel Quartet Qvixote i les accions plàstiques de Perejaume seran les protagonistes del cicle 'Intèrprets Catalans', que el Palau de la Música acollirà aquest dimarts. L'art i la natura s'uniran mitjançant 'Alzina muntanera', l'obra de l'artista que farà ballar una alzina a l'escenari de la sala de concerts i que comptarà amb una composició expressa de Pascal Comelade. Aquesta acció singular s'emmarca dins del diàleg artístic que el Palau de la Música porta acollint des de fa tres anys entre diferents disciplines artístiques.

Un total de 252 poetes catalans han signat un manifest a favor de la independència en què carreguen contra "els atacs constants a la llengua catalana" i els "intents d'acabar amb la immersió lingüística". El text es presentarà aquest dimecres a les vuit del vespre a l'Institut d'Estudis Catalans i recull l'aspiració "d'una nació que vol viure de forma plena i sobirana".

El centre cultural Lo Pati d'Amposta acollirà aquest dissabte al vespre i fins l'1 de setembre l'exposició 'Relat de belles coses falses', un conjunt d'obres visuals de diverses disciplines artístiques que volen plantejar una reflexió al voltant de la construcció del paisatge. Els treballs estan cedits pels mateixos artistes o per galeries d'art de Madrid i Barcelona, així com pel MNAC, el Macba i el Museu de Valls. Hi ha obres originals de Miquel Barceló, Perejaume, Joaquim Vayreda i fotografies de Francesc Català Roca. Els responsables de la mostra destaquen que aquestes aportacions obren una nova etapa de col·laboració entre institucions per difondre l'art més enllà dels grans nuclis i en un "moment d'inestabilitat de recursos".

Els productors Kike Mora i Jaime Camino i l'actriu Ángela Molina han estat guardonats amb el Premi Internacional Terenci Moix 2012. L'aragonès Kike Mora, fundador de Rosella Films, ha rebut el premi Cinematografia per la brillant direcció de la producció de la pel·lícula 'De tu ventana a la mía'. El jurat considera que la seva productora planteja un cinema visualment modern i arriscat. El productor i director cinematogràfic, representant de l'Escola de Barcelona, Jaime Camino, ha obtingut el premi per la seva trajectòria cinematogràfica en l'especialitat tècnica per la seva filmografia i la seva obstinació a demostrar que es pot fer un cinema internacional des de la perifèria. Camino ha aconseguit relatar la memòria històrica oculta catalana i recuperar actors de la talla de Vittorio Gasmman en una de les últimes pel·lícules.

Instituïts l’any 1956 per l’Asociación de Críticos Literarios, els Premis de la Crítica s’atorguen a les millors obres de poesia i narrativa publicades l’any anterior en les quatre llengües oficials de l’estat espanyol. Pel que fa a la categoria de llengua catalana, des de l’any 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) la que coordina els Premis de la Crítica Catalana per distingir-ne les millors obres de narrativa i poesia publicades en català durant l’any anterior. El jurat dels Premis de la Crítica Catalana 2012 ha estat format per Àlex Broch, Anna M. Gil, Joan-Josep Isern, Lluïsa Julià i Jordi Llavina, els quals han decidit: