"Les primeres tres setmanes no se sentia el soroll de l'autovia, ni un cotxe", diu el cantant de Txarango, Alguer Miquel. De sobte, el confinament sembla un record llunyà mentre diferents membres del grup traginen pel local d'assaig que tenen llogat en un polígon industrial de Vic. "La vida ens l'hem muntat al voltant del grup i del local d'assaig", explica el teclista, Sergi Carbonell. Tots dos, nascuts el 1986, fan de portaveus d'una banda que amb la publicació del disc De vent i ales (Halley Records, 2020) comença a acomiadar-se del públic que els ha acompanyat durant una dècada. Però de moment, i atès que no faran concerts fins al 2021, Txarango s'ha aplicat un ERTO. "És que ara com ara no estem generant activitat econòmica", diu Miquel.

La pianista Marta Cascales (Barcelona, 1992), formada al Taller de Músics i exploradora de mena, ha tret a la llum en ple confinament el disc Anoche, publicat pel segell nord-americà Sonder House. Hi aplega composicions instrumentals que es mouen entre el classicisme i la contemporaneïtat, i que s’adiuen amb el caràcter introspectiu però alhora molt expressiu d’una pianista que ha passat el confinament “a casa”, al barri de Sant Andreu. “Soc una persona que no pot estar a casa perquè sempre necessita sortir, però sorprenentment em vaig adaptar bé al confinament”, recorda la pianista.

Malgrat la crisi del coronavirus, la Schubertíada de Vilabertran tira endavant la 28a edició estiuenca amb un programa reduït però lluït. En total s’han programat nou concerts a la canònica de Vilabertran i un a la basílica de Castelló d’Empúries, entre el 19 i el 30 d’agost. També es faran els concerts previstos a Gaubea, subseu del festival al País Basc.

"Hi haurà Festival de Porta Ferrada sigui com sigui", va dir el regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu responsable del festival, Josep Saballs, el 15 d'abril. Aleshores el govern espanyol encara no havia aprovat el pla de desconfinament, i, per tant, era difícil preveure cap escenari per a la música en directe a l'estiu, però tant l'Ajuntament com la promotora The Project treballaven per trobar una fórmula que permetés fer el festival. I finalment es farà del 5 al 28 d'agost: seran 19 concerts, la majoria al Guíxols Arena, reconvertit en auditori a l'aire lliure amb capacitat per a 800 persones, entre platea i grada, respectant la distància profilàctica entre els espectadors.

María Rodríguez (Jerez de la Frontera, 1979), Mala Rodríguez per a l'art, ha arribat a la desescalada publicant el disc Mala (Universal). Han passat set anys des de l'àlbum anterior, Bruja, i en tot aquest temps la Mala, Premio Nacional de músiques actuals 2019, ha anat lligant el seu hip-hop característic al present mitjançant el trap i el reggaeton. Tot plegat conflueix en un disc amb una portada que ella mateixa descriu com a "supericònica".

L'actor barceloní Jordi Mestre Molina ha mort aquest dissabte 6 de juny a la matinada després de patir un accident de moto a Madrid, ciutat on residia. "El nostre més sincer condol en nom de la Unió als familiars i amics de l'actor. Descansa en pau", ha apuntat la Unió d'Actors i Actrius en un comunicat.

La reactivació és gradual, però cada vegada més constant. Si més no, l'oferta musical presencial comença a treure el cap. Ara és el festival Sons del Món el que ha decidit tirar endavant concerts amb públic a la Ciutadella de Roses aquests estiu, del 31 de juliol al 16 d’agost. De moment ja ha confirmat tres noms del cartell: Sopa de Cabra, que hi actuaran el 31 de juliol; Manel, el 8 d'agost, i Stay Homas, el 9 d'agost. Les entrades es posaran a la venda aquest divendres a les 20 h a la web del festival.

Comentava l’altre dia a l’ARA que per a la temporada 2020-2021 l’altre dia a l’ARAL’Auditori

Malgrat les incerteses que ha plantejat als programadors musicals la crisi del coronavirus, el Festival Bachcelona presenta un cartell amb tres activitats, la qual cosa ja és d'entrada "una bona notícia", segons el director Daniel Tarrida. "Hem viscut una mena de muntanya russa, tota la feina que feia un any que preparàvem, de cop tot podia canviar d'un dia per l'altre", comenta. La qüestió és que aquest any s'han pogut mantenir "actius" i alguns dels concerts passaran a l'edició vinent.

La pandèmia del coronavirus s'ha acarnissat amb el sector de la música en directe: només a Catalunya hi ha pèrdues de 110 milions d'euros (un 80% de la facturació anual), 40.280 treballadors acomiadats o en ERTO (un 76% de les plantilles) i 10.037 esdeveniments suspesos que haurien acollit fins a 8,5 milions d'espectadors. Aquestes són les dades que aporta l'enquesta realitzada per l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), que representa el 89% de les empreses catalanes del sector de la música en directe. Segons ARC, el resultat és "més catastròfic del previst".

Els jaciments d'Empúries (Alt Empordà) i Ullastret (Baix Empordà) han reobert les portes aquest dimarts després d'estar dos mesos i mig tancats arran de la pandèmia. Ho han fet aplicant mesures extraordinàries de seguretat, com ara eliminar les audioguies i les ulleres de realitat virtual i també controlant l'aforament màxim permès. De tota manera, la coordinadora de les ruïnes d'Empúries, Marta Santos, ha recordat a l'ACN que han perdut uns mesos amb moltes visites escolars i ara les esperances se centren en els visitants de l'estiu.

La crisi sanitària del coronavirus ha convertit les pantalles en els nous escenaris culturals, sobretot durant la fase més dura del confinament. Però alguns artistes no s'han resignat a traslladar la seva activitat a internet, sinó que han aprofitat aquests mesos per idear noves maneres d'actuar sense haver de prescindir del públic en directe. Espectacles itinerants pels municipis, rues de festa major vistes des dels balcons i actuacions amb cita prèvia són algunes de les propostes que han nascut de la quarantena amb l'objectiu de mantenir vives les arts escèniques a partir del juliol i malgrat les restriccions sanitàries.

Torna a obrir el Museu Frederic Marès de Barcelona i ara, quan es passa davant una creu processional del segle XIV, la ment viatja fins als temps de la gran pesta. La connexió amb el covid-19 és inevitable. El gòtic dialoga de tu a tu amb el present com potser no ho havia fet mai. La pandèmia condiciona la mirada i el visitant bada amarat de l'olor del gel hidroalcohòlic i respirant rere la mascareta. "Només una persona asseguda", diu un cartell. "No romangueu a les dependències més temps del necessari", diu un altre. Una fletxa assenyala el sentit de la visita. A la dreta, abans d'unes escales, una cinta envia un missatge inequívoc: accés tancat.

L'Atlàntida Film Fest va néixer com a festival en línia fa nou anys, però des del 2016 celebra una edició física paral·lela a Palma durant la primera setmana. No hauria de ser notícia que en la seva 10a edició l'Atlàntida torni a reeditar aquesta fórmula; però davant una emergència sanitària com l'actual, la normalitat és excepcional. Aquest dimarts el festival ha anunciat una part de la seva programació i les dates: projeccions i concerts a Palma del 27 de juliol al 2 d'agost i una programació online més extensa del 27 de juliol al 27 d'agost.

“L’altra possibilitat era no fer res, però toca capgirar i transformar aquesta situació”, diu el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, que ha convertit un festival impossible en temps de pandèmia en un cicle de concerts per a 400 espectadors a l’estiu. El cataclisme provocat pel coronavirus en la cultura té dimensions bíbliques, i no serà fàcil capgirar-lo. En el vessant empresarial i laboral l’aturada productiva ha sigut gairebé total i amb l’agreujant de polítiques que deixaven sense protecció molts treballadors. A més, les mesures de la desescalada han obligat a cancel·lar els festivals, i les restriccions d’aforament no ajuden a pagar les factures de teatres i sales de concerts.

Com serà la cultura passat l’estiu? Ara com ara, el Govern està treballant en l’escenari post fase 3. “Hem de veure si aleshores es podran fer esdeveniments culturals per a 25.000 persones i si festivals com el Canet Rock seran possibles a la tardor”, diu Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). És a dir, l’evolució de la pandèmia serà tan determinant que potser a l’octubre la realitat no tindrà res a veure amb les previsions fetes a finals de maig, i encara menys amb les d’abril. “Fa unes setmanes encara pensàvem que no hi hauria concerts fins al 2021”, recorda el president de l’Acadèmia Catalana de la Música, Gerard Quintana, per fer notar la volatilitat de l’era covid.

“La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants per a la cultura i l’art. Si bé l’art es presenta sovint com un luxe més que com una necessitat, paradoxalment en situacions d’adversitat, sovint veiem com pot ser necessari”, afirma la conservadora en cap del Macba, Tanya Barson. El que diu sobre l’art és aplicable a la cultura en general, que ha d’entrar al 2021 convençuda del seu valor social. “Hauríem de vincular més estretament la cultura a les polítiques bàsiques, com salut i educació. La cultura hauria de formar part de les polítiques de benestar i reforçar la seva relació amb l’educació”, assegura Joan Subirats, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona. “La cultura és una de les potes de l’estat del benestar i s’ha de dotar millor”, diu Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Com serà la creació cultural postcovid? ¿És una oportunitat per canviar o tot plegat farà encara més profunda la crisi? ¿És l’hora de “reiniciar el sistema”, com diu el cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana? “La pandèmia ens ha fet ser més conscients de la fragilitat del sistema, no només del sistema cultural, i és important sortir d’aquest desastre sense reproduir més desigualtats”, recorda el director del MNAC, Pepe Serra. Per tant, sí que sembla pertinent plantejar un canvi sistèmic, encara que sigui a llarg termini, i que no arraconi una altra vegada ni els creadors ni tot el personal tècnic de la cultura.

Si en aquests moments de màxima incertesa ens plantegem quin serà el futur de la cultura i de les polítiques culturals és perquè tenim clar que aquesta emergència dels últims mesos ens portarà a una nova realitat. Que aquesta realitat la puguem considerar normal és molt discutible: perquè suposa una acceptació acrítica del punt de partida -venim d’una normalitat- i del d’arribada -anem cap a una nova normalitat-. Em temo que, si parlem de cultura, el terme adequat és nova anormalitat.

Aquest estiu serà –a casa nostra i a bona part del món– un moment clau per avaluar i constatar –a partir de la “nova normalitat”– les expectatives de supervivència i remuntada dels agents artístics, creatius i patrimonials culturals que conformen el sistema artístic, sobretot a partir de la resposta rebuda per part dels seus públics o clients i considerant també tant l’efectivitat de les diverses mesures de suport des de les administracions públiques com la fortalesa o vulnerabilitat dels agents implicats.