El seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.

De tant en tant, el doctor Modest Furest empunyava el maletí i sortia de la consulta per visitar els pacients dels pobles del voltant. Ell era de Sant Pol de Mar, al Maresme, però feia anys que exercia a Girona, en un despatx a tocar de l'església del Sagrat Cor. A finals de la dècada de 1870, quan ja feia vuit anys que s'havia llicenciat, el van cridar diversos cops de Caldes de Malavella, a la Selva, un poblet que aleshores tenia menys de 2.000 habitants. Cada cop que hi posava els peus, es quedava embadalit observant un ramat d'ovelles. Sempre estaven arremolinades al voltant d'una deu d'aigua i, segons el pastor, mai es posaven malaltes. El doctor va agafar una mostra d'aigua i la va analitzar al laboratori. El resultat va sorprendre'l: brollava amb el seu propi gas, a 60 graus de temperatura i tenia una composició mineromedicinal única.

L'empresa d'alimentació i begudes Damm va tancar el 2023 amb una facturació de 2.061 milions d'euros, un 10% més que en l'exercici anterior, segons ha informat aquest dilluns la companyia en un comunicat. A més, ha incrementat un 28,2% el benefici net, fins als 130 milions.

El 2022, a casa de la família Mateschitz, s'hi va viure un Nadal trist. Va ser el primer sense el Dietrich, que havia mort el 22 d'octubre. Tenia 78 anys. No era un austríac qualsevol: el dia que l'ànima va enlairar-se-li cap al cel, era l'home més ric del país i la 51a persona més adinerada del món, segons la revista Forbes. Amb un olfacte innat per als negocis, havia aconseguit aglutinar 25.000 milions d'euros venent una beguda energètica que va saber convertir en una de les marques més famoses del planeta: Red Bull. Ell se n'havia empescat la fórmula el 1987 i havia aconseguit fer d'aquell beuratge una autèntica mina d'or. Avui l'èxit de Mateschitz ven uns 12.100 milions de llaunes cada any, mou prop de 10.500 milions d'euros i les facultats de màrqueting i d'empresarials n'analitzen les estratègies de comercialització.

Londres i Washington estan vivint a storm in a cup of tea. Com que la raó de la disputa és el te, la suposada beguda preferida dels anglesos (tot i que darrerament s'inclinen més pel cafè), millor fer servir l'expressió pròpia de l'idioma que comparteixen britànics i estatunidencs: una tempesta en una tassa de te. Què ha passat exactament? Doncs que la recepta d'una professora de química dels Estats Units per beure la "perfecta tassa de te" ha causat –presumptament– indignació en aquesta banda de l'Atlàntic, segons informava The Guardian en l'edició d'aquest dimecres.

Els Margaritas que et vas prendre el divendres a la nit et deixen tirat al llit tot el dissabte. El diumenge et despertes i continues mort de set i ansiós. El cap no t’ha deixat de fer mal. És possible que tinguis una ressaca de dos dies?

Unes quantes culleradetes de sucre, unes gotes d'extracte de nous de cola, un toc de nou moscada, un rajolí d'oli de llimona i un grapat d'additius secrets. És el 1893 i, protegit per una bata blanca, el farmacèutic Caleb Bradham sembla haver topat amb la dosi perfecta per al seu nou xarop. Des de la rebotiga de la seva farmàcia, crida l'ajudant i n'hi atansa un vas. És en aquest moment quan el jove James Henry King es converteix en la primera persona del món a fer un glop de Pepsi. Ara bé, cap dels dos és conscient d'aquesta fita. Primer, perquè la beguda encara no es diu Pepsi i, segon, perquè ni Bradham ni King s'imaginen la repercussió que acabarà tenint l'invent. El que, per a ells, és tan sols un remei per ajudar la clientela a digerir millor serà la llavor del refresc insígnia de PepsiCo, el colós empresarial que avui ven la beguda arreu del món i que el 2022 va facturar 86.392 milions d'euros. 

Què és el primer que et ve al cap per refrescar-te ara que fa calor? Banyar-te a la platja o la piscina, encendre l'aire condicionat per romandre ajagut al sofà com una mòmia o, quan es tracta de prendre alguna cosa, una cervesa ben freda o un còctel a partir del capvespre. El cert és, però, que de beguda que sigui autènticament refrescant, que tregui la set i que alhora ens hidrati el cos només n'hi ha una, l'aigua, però no té per què ser avorrida. La podem preparar en versions més atraients que prendre-la sempre per si sola perquè ens vingui més de gust i alhora ens assegurem de passar l'estiu ben hidratats.

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

La història va així. Fa molt de temps, a Baviera, la cervesa es va transformar. Va deixar de ser fosca, i es va convertir en una beguda pàl·lida i daurada. Aquest tipus de cervesa més clara va guanyar popularitat durant l'època en què un edicte ducal limitava la fabricació als mesos d'hivern. I així va ser com la lager, com es va batejar la nova cervesa, va començar el seu viatge cap a la dominació mundial.

Un dia passejava per l'Eixample i vaig topar amb un cartell que promocionava una beguda que no sabia què era. A la imatge hi sortia un got alt, amb espuma blanca, una mena d'escuradents travessat a sobre amb tres esferes blanquinoses, i tot plegat enfarinat amb una pols marró. Evidentment, hi vaig entrar (per tastar-ho i per buscar respostes).

“H i va haver un temps en què a totes les taules de les cases i dels bars de les Balears hi havia un sifó”. Ho recorda amb nostàlgia Leonor Fuster, presidenta de l’Associació de Begudes Refrescants (PIMEM). Ella és la tercera generació de Fuster Begudes, una emblemàtica fàbrica de Capdepera, avui amb seu a Artà. “Quan el meu padrí la va fundar el 1936 –recorda– a cada poble hi havia com a mínim un negoci de begudes carbòniques, conegudes també com a sifoneries. I a Inca i a Manacor, fins i tot tres”. Ara, a tot l’Arxipèlag, només hi ha cinc fàbriques que envasen: a Eivissa, La Ibicenca; a Menorca, Cas Xifoner, i a Mallorca, Fuster Begudes, Begudes Puig (Palma) i La Paduana (Petra). 

Últimament potser heu sortit a menjar fora i heu vist que al restaurant tenen ancestrals, un nom que així a seques pot resultar desconegut i un punt desconcertant. Els ancestrals són uns vins escumosos que comencen a ser tendència. Tot i que també sorgeixen del raïm, com el cava o el xampany francès, s'elaboren d'una manera diferent: fan una sola fermentació en comptes de dues. Això es nota quan els tastem, ja que els ancestrals solen presentar un marcat gust de fruita. També es caracteritzen per tenir un caràcter desimbolt, allunyat d'algunes cotilles d'altres vins. Fins ara han quedat gairebé sempre al marge de les denominacions d'origen (encara que algunes ja han fet passos per emparar-los), i això s'ha traduït en begudes que es presten a experimentar i que són idònies per a paladars atrevits.

Quan la temperatura s’enfila, l’orxata es ven a litres. Ho asseguren els elaboradors d'orxateries artesanals com El Tío Che, La Campana, La Valenciana, Sirvent –del carrer Parlament, de Barcelona–, i Fillol, a Badalona. “La gent s’ha acostumat a beure-la a l’estiu, però nosaltres voldríem vendre-la tot l’any”, afirma Xavier Fillol. Per fer més coneguda la beguda vegetal, els cinc establiments s’han inventat una ruta amb l'objectiu que la gent les visiti totes i compari els gustos. “Ningú de nosaltres revelem la recepta exacta ni tampoc acordem els preus però sí que ara hem decidit fer pinya perquè ens hem adonat que podem fer molt més junts que separats”, explica Dídac Mullor de Sirvent.

Als anys 70, una superheroïna vestida amb malles arrapades, minifaldilla i una petita capa de color carabassa va conquerir els televisors de tot Espanya. Era coneguda com la Chica Mirinda. Davant d’una gran ampolla de refresc, la protagonista cantava i dansava al ritme d’una melodia extremadament enganxosa. La lletra elogiava les virtuts de Mirinda, el refresc de taronja del moment. L’espot televisiu va fer furor i va consolidar encara més una beguda que ja s’havia convertit en una imprescindible a les festes d’aniversari d’arreu de l’Estat. D’origen espanyol i distribuïda per la totpoderosa PepsiCo, va ser el refresc de tota una generació. Avui dia, però, ja és cosa de nostàlgics: mentre productes com Fanta dominen, Mirinda fa vint anys que va desaparèixer dels supermercats del país. “Era un producte de bona qualitat, ben acceptat pel mercat i que estava alineat amb la tendència de les begudes de fruita”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa de la UPF-Barcelona School of Management. 

El vi no té fronteres, més enllà de les que venen determinades per la qualitat d'un raïm o les decisions que prengui l'elaborador, com ara el mètode de vinificació. En els últims anys molts productors –també els catalans– han optat per recórrer nous camins, o bé tornar a aquells que s'havien oblidat, i han donat pas a una gran diversitat de vins que poden ser del gust de paladars ben diferents.

De llimona, síndria, meló o qualsevol mena de fruita, els granissats venen de gust. Aquesta beguda refrescant, parcialment congelada i de consistència granulosa es posen de meravella amb la calor, i és alhora una recepta senzilla. Des de la Gelateria Da Gallo de Barcelona, el propietari Nuncio Cona detalla que consisteix en “la barreja d’aigua, sucre i suc de fruita natural”, cosa que permet que qualsevol persona pugui preparar un granissat a casa seva de manera fàcil i amb ingredients molt fàcils de trobar. “A mi, personalment, m’agrada fer-los amb xocolata, cafè, ametlles i festucs”, diu, i també cita versions amb mojito i gintònic. Tanmateix, el rei absolut és el de llimona.

Coca-Cola ha llançat el repte 'The sweetener challenge' a nivell mundial en el qual ofereix fins a un milió de dòlars (837.538 euros) als científics que descobreixin nous edulcorants, d'origen natural i segurs per a l'alimentació, que permetin endolcir begudes i aliments.

El cava català ha perdut una batalla contra el d’Extremadura. Segons va confirmar ahir a l’ARA el ministeri d’Agricultura, el govern espanyol ha donat la raó a les caves extremenyes, que volien ampliar la seva producció per sobre del que desitjava el Consell Regulador del Cava, amb seu a Vilafranca del Penedès, partidari de limitar la superfície de cultiu. Aquest òrgan –dirigit per les grans empreses catalanes del sector– va sol·licitar al ministeri que limités l’autorització per fer noves plantacions de vinya a només 168 hectàrees. Una petició que no va agradar als productors d’Extremadura, que consideren que això limitaria les seves opcions de créixer. Finalment, el ministeri ha optat per rebutjar la petició del Consell Regulador i, per tant, ha donat la raó als productors extremenys.