El 31,5% de les persones que cerquen un pis o una casa per comprar a les Illes Balears són estrangeres. Aquesta dada converteix l'Arxipèlag en la segona província de l'Estat que rep un major pes de la demanda d'estrangers per comprar habitatge, segons les dades publicades pel portal immobiliari Idealista.

El 30,03% de les operacions de compra d'habitatges a les Balears les fan estrangers, de manera que és el territori de l'Estat amb més proporció d'operacions per part de forans, segons dades del Col·legi de Registradors.

El 32,6% dels habitatges que es venen a les Illes Balears les compren estrangers. Així es detalla a les dades publicades aquest dimecres pel Col·legi de Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns immobles d'Espanya que situa l'Arxipèlag com la comunitat autònoma espanyola amb el més percentatge de compra d'habitatge per persones no residents a l'Estat.

Una classe econòmica formada majoritàriament per estrangers europeus d’alt poder adquisitiu ja ocupa pràcticament tot el litoral de Palma. El procés de compra d’immobles va començar fa dècades, però el treball de tres especialistes del departament de Geografia de la UIB (Sònia Vives, Onofre Rullan i Antoni Artigues) i de l’investigador independent Víctor Navarro constata una de les majors transformacions a la capital de les Balears. Des de Cas Català, Sant Agustí i Cala Major, passant pel Terreno i, per descomptat, el passeig Marítim, Santa Catalina, fins a l’entorn de la Seu i el Baluard del Príncep, “la migració del Nord”, com la defineixen els autors, s’ha apoderat de la primera línia, sempre combinada amb classe alta d’origen espanyol.

Una nova finca de les Illes Balears està a la venda per un preu desorbitat (26 milions d'euros) i l'encarregada de trobar comprador és una agència immobiliària alemanya. Es tracta de la finca de Son Simonet a Esporles, un dels grans espais patrimonials de la serra de Tramuntana que té una superfície de 124.000 metres quadrats, un habitatge senyorial i vestit amb elements tradicionals illencs amb catorze habitacions i catorze banys i 1.500 metres construïts.

Dimarts horabaixa. Heleanor parla per telèfon amb la immobiliària quan rep l’ARA Balears a la seva casa de foravila, al terme d’Algaida. “Tenc molta pena, però hem decidit vendre. Sé que aquests dies, en penjar el cartell, ploraré, vam comprar a Mallorca fa nou anys i ens volíem jubilar aquí, però ara mateix no podem assumir tot el cost que això suposa. La nostra pensió no és tan alta i aquí la vida ha pujat una barbaritat”, explica. No hi ha manera que es deixin fotografiar davant la casa. “Pots posar el nostre nom, però acabam de firmar amb la immobiliària i ells s’encarregaran de tot, no volem problemes. I, sobretot, tenim ganes de girar full, perquè la decisió ha estat molt dolorosa”, comenta.

El percentatge d'alumne estrangers que cursa els seus estudis a les Balears no atura de pujar any rere any. El curs 2023-2024 es va situar en el 18,3% (la mitjana estatal és del 12,2%), que són set dècimes més que l'any precedent i 2,6% més que al curs de la pandèmia de covid (2020-2021), segons consta a l'Anuari de l'Educació 2024. En els darrers cursos, els estudiants que acaben l'ESO han experimentat un descens progressiu: 81% el 2020-2021, un 76,7% el 2021-2022 i un 74% el 2022-2023. Són valors que se situen quatre punts per davall de la mitjana espanyola. L'Anuari d'enguany, dirigit pel doctor Joan Amer, ha posat el focus en l'impacte de les tecnologies a les aules i en l'anàlisi del resultat de les Balears a les proves PISA 2022.

El grup municipal d'Endavant ha reiterat aquest divendres la seva denúncia contra les pràctiques discriminatòries de la promotora TM i ha criticat la manca de rigor del batle de ses Salines, que va sortir públicament en defensa de l'empresa sense haver investigat a fons els fets. Aquesta reacció del batle va arribar després que la promotora emetés una nota negant qualsevol discriminació, tot i que aquesta clàusula va ser avançada per l'ARA Balears aquest cap de setmana, en la qual s'evidencia aquesta pràctica discriminatòria.

Els estrangers han comprat un terç dels habitatges que s'han venut aquest 2024 a les Balears, segons dades del Col·legi de Registradors recollides pel portal immobiliari Pisos.com. Així, malgrat que es percep un lleuger descens en el que va d'any respecte del 2023, es troben molt prop del màxim històric de la sèrie, registrat en el tercer trimestre de 2023, quan representaven el 15,44% de les compravendes totals.

El grup municipal Endavant ha presentat una moció per al pròxim ple de l'Ajuntament de ses Salines per denunciar la pràctica "discriminatòria" de l'empresa promotora TM, que ha establert una "clàusula en els contractes de venda" de dos pisos de luxe a la Colònia de Sant Jordi que "prohibeix" la venda dels habitatges a residents fiscals a l'Estat, com va avançar l'ARA Balears.

“A 300 metres de la platja dels Estanys i la del Trenc”. Aquest és un dels principals reclams d’una promoció residencial que es prepara a la Colònia de Sant Jordi (ses Salines) i que s’anuncia a diferents immobiliàries amb els habitatges amb preus de fins a 1,2 milions d’euros. Fins aquí, un episodi més de la transformació territorial del litoral illenc. Però aquesta promoció que té previst construir l’empresa TM inclou una novetat entre els condicionants:les immobiliàries que ho comercialitzen només han de voler ciutadans estrangers. I ho tenen prohibit per contracte, vendre aquestes propietats de luxe a ciutadans de les Illes, com també de la resta d’Espanya.

Natalia Bueno

Vicepresidenta d’API

Davant l’absència de dades sobre la limitació de compra d’habitatges als estrangers, Natalia Bueno planteja en positiu que “si els països que ho han implantat, no han retrocedit, serà que funciona”. “No ha existit una pressió ni social ni política per revertir-ho a llocs com el Canadà”. Està a favor de la mesura “si serveix perquè els preus es continguin”, encara que adverteix que la reducció per la recaptació d’impostos de transmissions patrimonials repercutiria en la butxaca del ciutadà. “Pagarem més impostos perquè si l’Administració deixa d’ingressar, voldrà recuperar el que es perd. En qualsevol cas, guanyaria la població perquè, reduint la demanda, s’estabilitzarien els preus”.

]]>

El Parlament va aprovar el novembre de 2022 una iniciativa per combatre la saturació turística i restringir la compra d’habitatges per part d’estrangers. El Govern fins i tot va crear un grup de feina per analitzar com formular la mesura que havia d’alleujar el mercat immobiliari desbocat, però l’executiu de Pedro Sánchez va invocar el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i va segar una iniciativa sense possibilitat de prosperar. Concretament, l’article 63 prohibeix “totes les restriccions als moviments de capitals entre estats membres i entre estats membres i tercers països” i “empara el dret dels ciutadans europeus a adquirir segones residències en un altre Estat de la Unió”. D’aquesta manera, “qualsevol restricció per raons d’ordre públic o de seguretat pública haurà de ser necessària, proporcionada i no discriminatòria”.

]]>

80.758 cases i pisos de les Balears han passat a mans de ciutadans estrangers els darrers 18 anys –entre 2007 i el primer trimestre de 2024. Per fer-se una idea, aquesta xifra equival al 40% de les propietats immobiliàries de Palma, o a la suma de totes les que hi ha a Inca, Manacor, Maó i Eivissa. Una allau que ha crescut de manera ininterrompuda, amb un petit descens el 2023, i que mou quantitats milionàries fins al punt que els xalets de luxe són la principal activitat de les empreses constructores, molt més que els pisos. Aquesta voràgine ha coincidit amb un augment exponencial i mai vist del preu de l’habitatge a les Illes, un argument que per a alguns experts justifica el plantejament d’algun tipus de restricció vinculada als anys de residència.

]]>

Quasi una de cada quatre operacions de compravenda d'habitatges a les Balears durant el 2023 va tenir com una de les parts implicades un estranger no resident a l'Arxipèlag. Així es desprèn de l'informe anual de l'any passat sobre el mercat de l'habitatge a l'Estat, fet pel Banc d'Espanya, i que ha recollit Europa Press. El document constata que les Illes són la regió on la compravenda per part d'estrangers no residents té més pes, seguides del País Valencià i les Canàries, on representa un 20% de les operacions.

]]>

L'Associació Balear d'Immobiliàries Nacional i Internacional (ABINI) ha criticat aquest dimarts l'anunci que va assenyalar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pel que fa a la retirada de les golden visa als estrangers rics que compren habitatges a l'Estat. Així, segons ha assenyalat la patronal, aquesta mesura assegura que "no tindrà cap impacte" a les Balears i és una qüestió que "no preocupa" la societat illenca perquè "no dona resposta al veritable problema que pateix la Comunitat, que no és altra que la manca d'habitatge".

]]>

Les Balears varen rebre 139.268 turistes el gener, un 8,9% més que el mateix mes de l'any passat. En canvi, la despesa va ser bastant superior i va assolir els 174 milions d'euros, un 20,7% més que el 2023, segons les dades que ha publicat aquest dilluns l'Institut Nacional d'Estadística (INE) –cada turista va gastar de mitjana 1.250 euros, un 10,8% més que el 2023. A escala estatal, varen arribar 4.768 milions de turistes internacionals, un 15,3% més que al 2023 i amb una despesa de 6.549 milions d'euros, unes xifres que situen el gener de 2024 com el millor de la història i polvoritzen els rècords de 2023. El desemborsament per persona i dia ha augmentat fins als 158 euros.

]]>

L'educació privada guanya terreny a les Illes Balears i ho fa a un ritme ràpid, malgrat partir d'un nombre d'alumnes molt discret. Entre el curs 2013-2014 i el 2022-2023 els estudiants matriculats en aquesta tipologia de centres s'han incrementat un 83,3%, en passar de 8.634 a 15.829, segons les dades que consten a l'Anuari de l'Educació 2023. Per darrere, en creixement s'hi situa l'escola pública, amb un augment d'alumnes d'un 10,3% (de 116.182 a 127.480). Els centres concertats, per la seva banda, en perden un 0,54% (de 52.446 a 52.164).

]]>

Després d’uns anys de ser la comunitat autònoma amb més donacions, les Balears s’han estancat en la mitjana estatal, que –tot i això– és molt bona. Amb una taxa de 46 donants per cada milió d’habitants, Espanya té el rècord mundial. A més, cal tenir en compte que “la mitjana europea és de 20 donants per milió de població i que hi ha països, com Alemanya, França o el Regne Unit, que no arriben als 20”, apunta al respecte el coordinador autonòmic de Trasplantaments, el metge Miguel Agudo. Ara, l’indicador que encara fa despuntar l’Arxipèlag és el de donants estrangers: aquests suposen un 25% del total, una xifra superior a la mitjana estatal. 

]]>