La darrera anàlisi de Terraferida ha confirmat la tendència: la saturació a les Illes Balears ja no és un fenomen exclusiu dels mesos d'estiu. A partir de dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), l'entitat assenyala que els mesos d'hivern de 2025 ja registren més persones –entre residents i turistes– que els pics de màxima afluència de fa 25 anys, fet que evidencia un increment sostingut de la càrrega demogràfica al llarg de tot l'any.

La població de les Balears es va situar amb 1.249.844 habitants l'1 de gener del 2025, amb un creixement de 18.076 persones en un any, un 1,5% per sobre de l'augment estatal (1%), segons les primeres dades del Cens Anual de Població 2025 publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest increment situa l'Arxipèlag com la segona comunitat autònoma que més ha crescut, juntament amb la comunitat de Madrid i només per darrere del País Valencià (2%). A les Balears hi ha 622.673 homes i 613.910 dones, segons la mateixa font. Eivissa és el novè municipi d'Espanya on més ha augmentat la població el darrer any, amb un increment del 2,6%, fins als 54.628 residents.

Menorca ha guanyat quasi 7.000 habitants des de la pandèmia. L’illa ja té censades 102.477 persones i cada vegada són més les que han nascut a fora. La tranquil·litat i la qualitat de vida pesen més que no els inconvenients de l’estacionalitat i el transport per la doble insularitat i això acaba convencent molts estrangers i peninsulars per residir-hi.

La població de les Balears ha experimentat un creixement del 0,93% respecte de l'any passat. Així es desprèn de les dades provisionals a l'1 d'octubre de l'Enquesta Contínua de Població (ECP) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Si les Balears fossin una fàbrica, la seva història recent seria la d’un centre que ha incrementat molt la seva producció (un 155% entre 2000 i 2023), i que ha assolit el segon creixement més important de tot l’estat espanyol, només per darrere de la comunitat de Madrid. Però una mirada més analítica, com la que han fet tres especialistes per encàrrec del Cercle d’Economia de Mallorca, retrata un fet clau que explica la situació actual:aquesta fàbrica que són les Illes ha hagut de posar tants de nous empleats per produir més, que quan arriba l’hora de repartir els salaris, el resultat és d’una ineficiència “molt important”, com assenyalen els autors.

La població resident a les Balears nascuda a l'estranger ha crescut al juliol un 3,42% en comparació amb l'any anterior, el triple que els nascuts a Espanya, que pràcticament no ha variat i creix per sota de l'1%. En concret, les Balears han arribat en el setè mes de l'any als 1,25 milions d'habitants, 891.890 dels quals són nascuts a Espanya i 359.196, a l'estranger.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Parlament, Gabriel Le Senne, han traslladat a Felip VI missatges contradictoris sobre la situació demogràfica a les Balears. Mentre que Prohens ha parlat de les Balears com a principal exemple de l'Espanya que s'omple, Le Senne ha volgut manifestar la seva preocupació per la baixa natalitat a les Illes. Ambdós s'han reunit amb el rei espanyol al palau de l'Almudaina.

Els impactes de l'increment demogràfic sobre la llengua i la cultura pròpies va centrar aquest dimecres la segona taula rodona del cicle d'estiu que l'Obra Cultural Balear (OCB) du a terme a Can Alcover. Els geògrafs Ivan Murray i Pere Salvà i el sociolingüista Joan Melià varen analitzar i reflexionar sobre els impactes de l'augment de població a una tertúlia que va moderar la subdirectora de l'ARA Balears, Maria Llull. Tots tres varen coincidir en el fet que l'actual increment de població no té precedents a les Balears i varen remarcar que l'augment de turistes implica un increment de treballadors per atendre les necessitats del sector turístic, els quals han de viure en unes condicions de precarietat que no fan possible que se'ls exigeixi una integració en la societat illenca.

Les Balears han començat el 2025 registrant un descens de població el primer trimestre del -0,01% en comparació del trimestre anterior i se situa així com una de les tres comunitats que va perdre habitants, juntament amb Extremadura (-0,01%) i Ceuta (-0,09%), segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L’any 2040 les Balears hauran duplicat la població que tenien a finals del segle XX. En quatre dècades, passaran gairebé de 800.000 habitants a prop d’un milió i mig, segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Actualment, les Illes tenen 1.232.014 residents, que en seran 1.466.657 el 2039. Les Balears seran la comunitat autònoma de l’Estat on més creixerà la població –ja ho són els darrers anys–, amb la sensació de saturació i de pèrdua de qualitat de vida que això implica, una situació que fins i tot admet el Govern del Partit Popular.

Les Balears ha començat l'any registrant una població d'1.244.394 habitants, segons les dades provisionals de l'1 de gener del 2025. Aixó representa un creixement interanual de l'1,04%. Segons l'Estadística Contínua de Població publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), del total de residents a les Illes al començament d'aquest any, 979.484 eren espanyols (el 78,71%) i 264.910, de nacionalitat estrangera (21,29%).

La població de les Illes Balears ha crescut un 1,81% i la xifra total de residents a l'Arxipèlag s'ha elevat fins als 1.231.768 habitants. Segons les dades del cens de població publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), respecte a l'any 2021, la població illenca dia 1 de gener de 2024 ha crescut més d'un 4%. Dels gairebé 1,3 milions d'habitants de les Balears 613.910 són homes i 617.858, dones.

Una carretera estreta, plena de revolts on les cabres conviuen amb els cotxes que hi passen és l’únic camí que hi ha per arribar fins a Lluc, al municipi d’Escorca. A la una del migdia, quan alguns ja tornen de fer feina i recullen els nins de classe, a la plaça només s’hi sent el cant dels ocells. L’únic forn que hi ha ja ha tancat i la terrassa del bar està buida. “És que els preus estan pensats per als turistes i aquí el que hi ha només és gent major i no surt gaire”, explica un cambrer del bar Sa Plaça que prefereix mantenir l’anonimat. Escorca és el poble de Mallorca amb el percentatge més alt de població de persones de 65 anys o més (un 32,31%), segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat).

La població de les Balears ha crescut el darrer any un 1,93% fins a assolir els 1.209.906 d'habitants, segons ha publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística amb dades de l'1 de gener de 2023. La població de Mallorca arriba als 940.332 habitants (+1,9%); la d'Eivissa, els 159.180 habitants (+2,2%); la de Menorca, 99.005 (+1,9%); i la de Formentera, els 11.389 habitants (-2%).

Les Balears han batut un nou rècord de pressió humana: el mes de maig van registrar 1.805.372 persones, una xifra un 4,1% més elevada que la del mateix mes de l'any passat. També van registrar un mínim històric aquest mes, amb 1.626.929 persones, un 3,8% superior al de l'any anterior. Així ho reflecteixen les dades provisionals de l'Índex de Pressió Humana (IPH) que ha publicat aquest dimecres l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) i ha recollit Europa Press.

Les Balears són el territori on més augmentarà la població els pròxims 15 anys, un 19% respecte de l'actual, i sumant 234.643 residents el 2039, segons les Projeccions de Població 2024-2074 publicades per l'Institut Nacional d'Estadística. Les Balears passarien dels 1.232.014 residents el primer de gener d'enguany, a 1.466.657 el 2039. La relació entre natalitat i defuncions suposaria un balanç positiu de 241 persones a les Illes el 2028 i 266 el 2023.

La població de les Balears creix a un ritme de 54 persones cada dia. Les dades publicades aquest dijous per l'INE demostren que les Illes han crescut en 19.729 persones des del primer d'abril de 2023 al primer d'abril de 2024. Les Balears tenien en començar el quart mes de 2024 una població d'1.234.106, un 0,17% més que en començar l'any, segons l'Institut Nacional d'Estadística.

El 25% de les dones del món no poden negar-se a mantenir relacions sexuals. I una de cada deu ni tan sols pot prendre les seves pròpies decisions sobre anticonceptius. Són algunes de les dades més esfereïdores de l'informe publicat aquest dimecres pel programa de població de l'ONU sobre l'Estat de la Població Mundial 2024. Just ara que es compleixen 30 anys del compromís internacional amb els drets sexuals i reproductius, assolit en la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament del 1994 al Caire, l'informe anual del fons de població mundial de l'ONU (UNFPA) posa el focus aquest 2024 justament en aquest tema. I el balanç és decebedor. "Els assoliments corren perill", diu la UNFPA.

No es pot entendre el desenvolupament del turisme de masses a les Balears sense l’arribada de mà d’obra forana per ocupar uns llocs de feina que els locals no poden o no volen cobrir. A partir dels anys 60 va començar la immigració procedent d’altres territoris de l’Estat i els anys noranta varen marcar l’arribada de migrants d’altres països, amb dos vessants. D’una banda, hi ha treballadors no qualificats provinents d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, però, de l’altra, també començaren a venir treballadors qualificats i empresaris d’altres estats europeus.

La població resident a les Balears va augmentar un 0,13% el quart trimestre del 2023 fins a situar-se en 1.231.487 habitants l'1 de gener del 2024. Del total de residents a les Illes, 614.011 són homes i 617.476, dones. A més, 971.761 són de nacionalitat espanyola i 259.726, de nacionalitat estrangera. Així ho reflecteixen les dades provisionals publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que han estat recollides per Europa Press.