El govern italià va anunciar dimecres que el nou pont de Gènova, que serà inaugurat a l’agost -dos anys després de l’ensorrament del viaducte que va provocar la mort de 43 persones- tornarà a ser gestionat per Autostrade per l’Italia (ASPI), la concessionària d’autopistes controlada per Atlantia, primer accionista d’Abertis i responsable de l’estructura quan es va produir l’ensorrament. Aquesta decisió ha indignat els familiars de les víctimes de la tragèdia i ha obert una nova bretxa entre els dos socis de la coalició de govern, formada pel Partit Democràtic (PD) i el Moviment 5 Estrelles, el partit populista fundat pel còmic Beppe Grillo.

Itàlia ha recordat les 43 víctimes mortals de l'enfonsament del pont Morandi, a Gènova, amb una cerimònia que ha tingut lloc al costat d'un dels pilars del nou pont que s'està construint en aquesta ciutat del nord d'Itàlia, quan fa un any del fatal sinistre.

El pont de Gènova, que va ensorrar-se al mes d'agost i que va causar la mort de 43 persones, serà reconstruït per un consorci format per les empreses italianes Salini Impregilo, Fincantieri i Italferr, i l'arquitecte Renzo Piano –un dels arquitectes italians més coneguts i premiats dels últims anys– serà l'encarregat de crear el nou disseny. "És un pas endavant notable", ha assegurat l'alcalde de Gènova i comissari responsable de la reconstrucció, Marco Bucci, després d'anunciar la notícia.

Els anys 80 el fotògraf Michele Guyot Bourg va voler retratar la vida en els blocs de pisos situats sota el pont Morandi a Gènova: un home llegeix el diari a la taula del menjador de casa seva amb la finestra oberta, però en lloc de cel una enorme franja de formigó ocupa el paisatge. En una altra imatge en blanc i negre es veu un camió passant a pocs metres d’un balcó i la següent mostra una àvia estenent la bugada sota l’ombra de l’autopista. El títol de l’exposició, que segons explica l’autor a Facebook va tenir una bona acollida en molts municipis italians, menys, precisament, a Gènova (“a les institucions no els va agradar”), és premonitori: Viure sota una amenaça sinistra. Els 600 veïns d’aquesta zona s’hauran de buscar un altre lloc per viure perquè els blocs s’han d’enderrocar. “Vaig voler recuperar les imatges el 2012 per demostrar que en 40 anys no havia canviat res”, explica el documentalista.

Les autoritats italianes han confirmat el balanç de 42 morts en l'enfonsament del pont Morandi, a Gènova. Divendres a la nit els bombers van trobar els cossos d'una parella, identificats com a Cristian i Dawna Cecala, i la seva filla de 9 anys, Kristal. El seu cotxe era sota un enorme bloc de ciment. A primera hora de la tarda s'ha trobat el cos del genovès Mirko Vicini, treballador del servei municipal de recollida d'escombraries, Amiu, dins d'un cobert de les seves instal·lacions. Tot i que el govern no dona oficialment per tancat el balanç de víctimes, segons les dades de Protecció Civil no consten més desapareguts.

L'adeu a les víctimes mortals de l'ensorrament de Gènova ha estat envoltat de polèmica. 19 de les víctimes han sigut acomiadades en un funeral d'estat celebrat aquest matí, mentre que les famílies de 19 més han preferit una cerimònia privada, algunes de les quals, com les de quatre joves de Torre del Greco, com a senyal de protesta. El funeral institucional s'ha celebrat en un dels pavellons del recinte firal de la ciutat i ha comptat amb l'assistència del president de la República, Sergio Mattarella; el primer ministre, Giuseppe Conte, i els vicepresidents Luigi Di Maio i Matteo Salvini, entre altres representants polítics, i també els jugadors dels dos equips de futbol de la ciutat, Gènova i el Sampdoria.

Mentre els equips de rescat continuen treballant sense parar per buscar la desena de cadàvers que creuen que encara queden atrapats entre les runes, la causa de la caiguda, dimarts, del pont Morandi de Gènova –la xifra oficial de morts, de moment, és de 38– és un dels grans interrogants. Ahir, Antonio Brencich, professor de la Universitat de Gènova i membre del comitè de transport i infraestructures encarregat de determinar els motius de l’enfonsament, va assegurar que el trencament d’un cable d’acer és “una hipòtesi de treball seriosa”.

El controvertit ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, continua generant polèmica. Aquest divendres s'ha sabut que la nit del 14 d'agost, hores després de l'enfonsament del pont de Gènova que va causar almenys 38 morts, Salvini se'n va anar de festa. Les fotografies compartides a les xarxes socials pels seus acompanyants, altres membres del seu partit, la Lliga, l'han delatat.

Van fugir de casa seva espaordits pensant-se que era un terratrèmol i no hi podran tornar. Els blocs de sota el pont Morandi de Gènova que es va ensorrar dimarts, on vivien 632 persones, s’hauran d’enderrocar. El carrer de Fillak, al barri de Sampierdarena desapareixerà, segons va informar el govern italià. Centenars de bombers i altres equips d’emergència, que continuaven treballant ahir sense descans, han abandonat l’esperança de trobar més supervivents (la Fiscalia de Gènova calcula que hi ha entre 10 i 20 desapareguts), mentre el govern rectificava el balanç de morts a 38 persones i també 15 ferits.

Autostrade, la concessionària de l’autopista italiana A-10 que pertany al grup Atlantia -controlat per la família Benetton- va viure un dijous negre a la borsa com a conseqüència de l’enfonsament del pont Morandi a Gènova. La possibilitat que el govern italià li retiri la concessió, a més dels costos per responsabilitat civil que podria tenir l’ensorrament del viaducte, van fer caure l’acció en picat. Durant el dia va arribar a perdre més d’un 25% a la borsa de Milà i, malgrat que finalment va suavitzar les pèrdues, va acabar amb un 22,26% de pèrdues per tancar a 18,30 euros, quan dilluns, el dia abans de l’accident del pont, havia tancat a 24,88 euros. En només un dia la capitalització borsària d’Atlantia (el seu valor al mercat) va baixar quasi 4.200 milions, i la companyia, que dimarts valia gairebé 19.300 milions, ahir tot just superava els 15.100 milions. L’agència de qualificació Standards and Poor’s va anunciar ahir que posava en revisió a la baixa la qualificació creditícia de l’empresa italiana.