<![CDATA[Ara Balears - Jaume C. Pons Alorda]]> 10 <![CDATA[I així, fins a l’infinit]]> En el categòric i adjectivable Jaume C. Pons Alorda sempre tot és orgiàstic, immens i multitudinari i el que no ho és se n’acaba infectant per mor de les ones expansives. Parem esment, en primer lloc, en el títol, aquest cop: Mil súmmums. I quan encetes les pàgines d’aquest darrer poemari seu, adreçades “a qui el vulgui”, el que sobta, assalta i xoca més al lector és l’horror vacui de la pàgina gairebé immaculada i el vers tallant i de mètrica variada. El final d’aquest com el precipici d’un espadat pronunciat. Si li rota, com un demiürg, no s’està de llançar la paraula síl·laba avall pel penya-segat sense ni tan sols parar la corda del guionet de salvament mitjançant el qual ens ho indiqui. N’hi ha força de juganers i humorístics, n’hi ha de monosil·làbics. Paradoxes i sinestèsies arreu.

]]> <![CDATA[Albert Serra, un boicotejador genial]]>

Quan el poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda va fer les maletes i va marxar amb l’equip de rodatge d’Història de la meva mort a finals d’agost del 2011, la seva intenció era escriure un diari del seu contacte “amb una gran figura que admirava”, el director Albert Serra, mentre treballava en el projecte. “L’Albert no m’ho va posar gens fàcil, perquè ni s’explicava ni em volia dir gaire cosa -explica Pons-. A poc a poc, vaig descobrir que aquesta estratègia formava part del seu mètode de rodar, que crea molta violència, perquè la gent que s’hi veu involucrada se sent abandonada i treballa fins a l’esgotament”.

]]> <![CDATA[“La poesia ho és tot, i tot pot ser poesia”]]>

Riu, bèstia s’anuncia com “el seu cúmul de passions”. Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984) ha condensat en 39 poemes, la majoria tan breus com intensos, la torrencial manera que té de treballar la literatura. I és que, segons confessa, per al llibre que acaba d’editar Lleonard Muntaner, en tenia fins a 333, de poemes escrits entre 2005 i 2020. Entretant, ha publicat quinze títols més de poesia, quatre de narrativa i ha traduït nou obres de tant de pes com Fulles d’herba de Whitman i El preludi de Wordsworth. “Ja ho sé, som una bèstia”, comenta. I sembla que riu.

]]>