L’Espanyol va fer un pas més per continuar escrivint la seva història a Primera. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un empat a Mestalla (1-1) en un partit en què van avançar-se, però que se’ls va complicar a la segona meitat. La reacció del conjunt local va exigir la millor versió de la defensa espanyolista, però també algunes intervencions de gran mèrit d’un Joan Garcia que està fent Sant Jordi en tots els partits que disputa el seu equip. Una nova jornada sense perdre per a un Espanyol que dormirà a vuit punts del descens. 

Mirada a terra i gest pensatiu. Aquest era el semblant de Míchel durant el partit, quan el Girona ja sabia que de València només se n'enduria un disgust (2-0). L'onze, estrany, ja advertia que l'equip sortiria per la porta gran o aniria a la infermeria. El camí escollit va ser el segon. Mal senyal.

El Mallorca ha arribat a Mestalla amb la notícia de les victòries del Cadis i del Sevilla (dos rivals directes per la permanència), resultats que, òbviament, li retallen punts. Però sobretot hi ha arribat pensant clarament en la final de Copa de dia sis d’abril. Ha bastat mirar l’alineació per veure de què anava Javier Aguirre, conscient que encara té marge a la Lliga. El tècnic mexicà ha fet debutar a la competició regular Dominic Greif, el porter titular de la Copa, i ha deixat a la banqueta la seva guàrdia pretoriana: Raíllo, Dani Rodríguez i Antoni Sánchez, a més de Samu Costa. S’ha reservat Pablo Maffeo, per si de cas, i ha deixat la banda dreta a Nacho Vidal, l’ex d’Osasuna. Una declaració d’intencions ben clara, centrada en una final de Copa que mai no ha disputat 'el Vasco' des que entrena a l’estat espanyol. Tanmateix, no ha estat problema de les rotacions, que no hàgim pogut veure una primera part amb alguna cosa destacada, llevat de les lesions d’alguns jugadors i del penal assenyalat i rectificat pel VAR en contra del Mallorca. El fet de situar Sergi Darder al centre del camp, però a la dreta, i Morlanes a l’esquerra, no ha bastat per veure qualque jugada destacada. En tot cas, el València ha tingut més control de pilota, sobretot a la segona part, però s’ha topat amb un esplèndid Dominic Greif, que sens dubte ha estat el millor del capvespre, amb aturades clau a rematades de Pepelu i Hugo Duro. Si era qüestió de posar a prova el porter eslovac amb vista a la final, el jugador l’ha passada amb molt bona nota. Ara bé, a l’altre costat, el seu col·lega, el georgià Mamardashvili, ha intervingut en dues rematades de Radonjic i de Prats que han desbaratat dues bones accions. El partit de Mestalla, vist en conjunt, ha acabat més o menys com estava previst. Domini del València, bona defensa del Mallorca, però poques idees ofensives de Muriqi, Larin (que no ha sortit a la segona part, perquè només l’hem vist quan li han mostrat una targeta groga) i Abdon Prats. Gran despesa física de Darder i bones prestacions de Copete i de Nastasic, que ha tingut problemes amb Hugo Duro en el joc aeri. En tot cas, el Mallorca continua enfora de la zona perillosa i ara queda a sis punts del Cadis. És possible que l’equip no pensàs en la Copa, però el seu entrenador, sí. Ara bé, el Mallorca hi haurà de posar qualque cosa més dissabte que ve a Sevilla, si vol aconseguir el títol. El València està molt enfora del joc i del desplegament físic que planteja l’Athletic Club de Bilbao.    

L’Espanyol s’acomiada de Primera amb el desenllaç més cruel i injust possible. Els blanc-i-blaus han certificat matemàticament (2-2) a Mestalla el descens en una tarda que serà recordada molt de temps per un arbitratge molt polèmic que ha perjudicat l’Espanyol. Els espanyolistes tenien a tocar la salvació quan, primer, els han anul·lat un rigorós gol de César Montes per un lleu contacte amb el porter rival. Després, al minut 94, Lino ha marcat l’empat en una acció precedida per una clara falta sobre Braithwaite dins de l'àrea. Gil Manzano i el VAR, però, han decidit afavorir el València en les tres accions. Tres decisions clau en un arbitratge polèmic que li costen la categoria als blanc-i-blaus. 

El 2008 va estrenar-se, al Canadà, Love it or list it, un èxit televisiu en què un agent immobiliari i una dissenyadora han d’intentar convèncer els participants de seguir vivint a la seva actual casa, reformada, o bé mudar-se en una de nova. El programa podria perfectament tenir una adaptació amb cadascun dels 20 equips de la lliga espanyola. De moment, 11 ja s’han decantat per seguir al seu estadi després d’implementar-hi una reforma integral, mentre que només quatre han optat per marxar a una nova casa. Els altres cinc encara dubten: ¿mudança o reforma? 

Jofre Carreras no oblidarà mai el 2021. L’extrem gironí va començar l’any firmant contra l’Olot el primer dels dos gols que ha marcat fins ara amb el filial de l’Espanyol, i el va tancar divendres a Mestalla (1-2) sent una peça clau en la primera victòria en Lliga a domicili d’aquest curs del primer equip. 

L’Espanyol va tornar a exercir d’equip aspirina, aquest cop davant d’un València (1-0) que no va necessitar gaire cosa per reenganxar-se a un tren, el de l’Europa League, que creia haver perdut després de caure a Leganés. Jugar contra l’Espanyol en aquest tram final equival a anar a un bufet lliure on qualsevol pot agafar el que necessita. Llevant i Betis en van assolir la permanència virtual. El Madrid, el liderat en solitari. La Reial Societat, mantenir-se en posicions europees. El Leganés, poder lluitar per la salvació fins al final. El Barça, no despenjar-se de la lluita pel títol. I l’Eibar, la permanència matemàtica. Tothom va sumar per seguir lluitant. Menys l’Espanyol, esclar, que mai havia sumat vuit derrotes seguides a Primera. I ja en són 23 en el global del curs, xifra també rècord.

Després del curt triomf contra el Granada, vaig escriure que cal paciència perquè els brots verds poguessin créixer. Mantinc que cal paciència (i feina, molta feina) perquè les intencions de Setién siguin alguna cosa que puguem gaudir damunt la gespa i no es quedin només en intencions. Els jugadors estan rebent grans quantitats d’informació que han de plasmar als partits i que arriben a mitja temporada, amb un canvi de guió radical a la banqueta. Quan canvies de tècnic (i d’idea) a mig curs s’evidencia que no s’han fet bé els deures. La previsió és un atribut que està lluny d’una junta que s’ha cobrat la primera destitució d’un entrenador a mitja temporada en 17 anys i que ha fet fora diversos secretaris tècnics, així com canvis en la direcció esportiva.

Aquest dissabte (16 h, Movistar LaLiga) Mestalla i Rodrigo Moreno examinen el Barça de Quique Setién en el primer partit d’alt voltatge que tindrà el tècnic asturià des que s’ha fet càrrec de la banqueta del Barça. El davanter del València, recuperat de l’esquinç de genoll que l’havia apartat del terreny de joc en els últims partits, interessa al conjunt blaugrana com a possible recanvi del lesionat Luis Suárez. Seixanta milions d’euros separen Moreno del Barça, que ha entrat en la llista de convocats del conjunt valencianista per al partit contra els blaugranes. “Rodrigo se sent bé i té moltes ganes de jugar”, ha sintetitzat el tècnic del València, el català Albert Celades. “A mi m’agraden tots els bons jugadors. I Rodrigo n'és un: tant de bo no jugués aquest partit, però igualment el València té arguments per jugar a l’atac i fer mal”, ha explicat Setién.

L’Espanyol ha suat de valent per resistir les ofensives d’un València que s’ha quedat amb la mel als llavis (0-0). Els blanc-i-blaus han esgarrapat un punt de Mestalla en un partit molt patit en què els locals ho han intentat fins al final però han topat amb l’esforç defensiu d’un Espanyol que ha prioritzat no encaixar a buscar la porteria rival.

El València ha empatat sense gols a Mestalla contra la Reial Societat, partit en que els valencians han dut el pes del partit, però sense poder trobar el camí del gol. Els bascos, que han perdut per lesió el seu capità, Illarra, porten set partits sense conèixer la derrota, els set amb Imanol Alguacil com a tècnic.

Ernesto Valverde va decidir donar ahir a Mestalla continuïtat a l’idea de futbol control que va dur l’equip a fer una exhibició a Wembley dimecres passat. Amb l’únic canvi de Vermaelen per Lenglet, el tècnic basc va repetir el mateix onze que contra el Tottenham a la Lliga de Campions. La continuïtat d’Arthur garanteix que el Barça s’exhibeixi, s’agradi i domini el partit al voltant de la pilota, però a Mestalla, en un duel d’alt nivell, les cames dels futbolistes del Barça estaven més castigades, menys fresques, i això és va notar.

Abans del partit entre el València i el Barça, a l'estadi de Mestalla, s'han viscut moments de tensió quan ha arribat l'expedició blaugrana. Els ultres de l'equip local i entitats polítiques locals han aprofitat el matx per mostrar una pancarta en què es llegia "Catalanistes, fora del Regne". A més, s'han repartit pamflets en què es podia llegir "Tenim la nostra història i símbols, no volem estelades per a res. Som valencians, espanyols i prou!", pamflets que servien per preparar el pròxim 9 d'octubre, la Diada Nacional del País Valencià.

“A Mestalla s’hi viuen partits molt durs i complicats, per tot el que simbolitza en l’aspecte emocional i per com pressiona la seva afició. És un dels partits que et marques al calendari al principi de temporada”. D’aquesta manera descriu Ernesto Valverde l’estadi del València, on aquest vespre (20.45 h, Movistar Partidazo) es veuran les cares el conjunt xe i el Barça. “Serà com un partit de Champions”, avisa el tècnic d’un rival que aquest curs encara no sap què és guanyar a casa, tot i tenir una de les cinc millors plantilles de la Lliga. El Barça saltarà a Mestalla sabent els resultats del Reial Madrid (que ahir va perdre 1-0 contra l’Alabès) i de l’Atlètic de Madrid, que s’enfronta aquesta tarda al Betis (16.15 h, BeIN LaLiga).

Per a molts aficionats valencianistes la victòria que fa uns dies va aconseguir l'equip taronja contra el Bayer Leverkusen no va resultar tan dolça com hauria d'haver sigut. El locutor que retransmetia el partit, Manolo Mas, ho feia en castellà i no en la llengua pròpia, a diferència de com tradicionalment s'ha fet.

"No sé si serà un dels millors partits de la temporada, crec que qualsevol espanyolista se sentirà orgullós de la imatge donada. Hem merescut més". Així de clar s'ha pronunciat Antonio Díaz, assistent del cos tècnic de Quique Sánchez Flores, sobre la derrota de l'Espanyol a Mestalla. Díaz ha lamentat el gol marcat al minut 6 en "gairebé l'única errada" que han tingut els espanyolistes. "El càstig ha estat molt dur", ha afegit.

En petit comitè, al secretari tècnic del Barça, Robert Fernández, li agrada dir que el jugador que supera la pressió de Mestalla també està capacitat per gestionar la pressió de jugar al Camp Nou. Per això el club blaugrana ha prioritzat el València en els últims mercats de fitxatges, esperançat amb el fet que el filtre xe servís d’aval per intuir una bona aposta futbolística a Barcelona. André Gomes va arribar a l’estiu amb l’etiqueta “d’oportunitat de mercat”, un cartell que, sumat a l’elevat preu que es va pagar per ell, 35 milions d’euros més 20 en variables -més 15 en cas que el jugador guanyi la Pilota d’Or en el futur-, ha disparat les expectatives sobre el rendiment d’un migcampista que té enamorat Luis Enrique Martínez.

Com ja va passar el curs passat a Mestalla, l'Espanyol ha tornat a convertir-se en un rival aspirina per a un València necessitat que aconsegueix treure una mica el cap del descens gràcies a tres punts guanyats a força d'insistència i més joc que el d'un Espanyol excessivament replegat que ha tardat massa a entrar al partit i proposar alternativa al domini d'un València que no guanyava a Mestalla des del setembre.

La plaga de baixes que pateix l'Espanyol serà el principal obstacle de cara a anticipar, aquest diumenge (12.00 h, BeIN LaLiga), les Falles a Mestalla. No hi seran Piatti, Baptistao, Víctor Sánchez ni Caicedo, però hi podria ser Diego López, que finalment ha entrat en una llista on hi ha tres porters. Davant, immers en una profunda crisi institucional i esportiva –fa pocs dies van dimitir l'entrenador, Cesare Prandelli, i el director esportiu, Suso García Pitarch, que van deixar l'equip a un punt del descens–, hi haurà un València que troba a faltar més que mai la personalitat, determinació i gestió d'un Quique Sánchez Flores a qui, ara fa 10 anys, va acomiadar per la porta del darrere.

Javier Tebas, president de la Lliga, s'ha pronunciat aquest dilluns abans de la gala d'entrega dels premis de La Lliga sobre els incidents que hi va haver durant els últims minuts del València-Barça de dissabte a Mestalla. "Cal anar per ordre i el primer i més greu és el cop d'ampolla. És el més greu de tot el que va passar, però alguna conducta d'alguns jugadors no és la que a mi m'hauria agradat. El que va passar al final no em va agradar", ha indicat.