La convocatòria alertava que el codi de vestimenta seria nadalenc i els convidats van complir: els jerseis de ninots de neu i les banyes de ren omplien la Gran Via dilluns al vespre per a l'estrena d'El dia de la marmota al Teatre Coliseum. També hi havia una marmota de peluix de mida humana que acompanyava els famosos en un photocall que, com passa els pocs cops que es fa al teatre barceloní, provoca entre il·lusió i vergonya. Desenes de cares conegudes, directors i productors es van contagiar de l'esperit nadalenc i van assistir a una estrena insòlita en aquestes dates, quan els teatres ja tenen en cartell les seves apostes per a la millor època de l'any.

L'actor i director Àngel Llàcer respira alleugerit després de superar un important ensurt de salut, segons ha explicat ell mateix a través d'Instagram. El responsable d'espectacles teatrals com La jaula de las locas ha volgut compartir amb els seus seguidors l'alegria d'haver-se pogut recuperar després d'haver passat catorze dies a l'UCI, durant els quals fins i tot es va témer per la seva vida. "Vaig arribar a acomiadar-me de la meva família i dels meus éssers estimats", confessa.

El musical El petit príncep torna a la cartellera per inaugurar el Nadal teatral a la sala Paral·lel 62 des d'aquest pont i fins al 28 de gener. Serà la desena temporada consecutiva d'aquest espectacle basat en el clàssic d'Antoine de Saint-Exupéry que compta amb l'adaptació de Marc Artigau i la firma del tàndem creatiu de Manu Guix i Àngel Llàcer, coproductors juntament amb La Perla 29. La principal novetat d'aquest aniversari és que han renovat de dalt a baix les projeccions de l'espectacle, de nou de la mà d'una de les empreses catalanes més punteres en art digital, Desilence. En canvi, mantenen intacta la icònica música (n'han venut més de 25.000 discos i més de 5.000 partitures) i també repeteix tot el repartiment de l'any passat (Mariona Escoda, Iñaki Mur, Miguel Ángel Sánchez i Carme Milán), però amb un afegitó: Àngel Llàcer torna al paper d'aviador, que es reparteix amb Enric Cambray i Manu Guix. Hem repassat amb la companyia els 10 moments més especials d'un muntatge que ja és una tradició nadalenca: des del 2013 han vist l'obra 335.000 espectadors en 649 funcions entre Barcelona i de gira.

Una quarantena de crítics teatrals s'han queixat aquest dimecres perquè se'ls ha deixat sense invitació per a l'espectacle The Producers, codirigit per Àngel Llàcer i Enric Cambray i produït per Nostromo Live. Sota el paraigua de l'associació Recomana, que s'encarrega d'organitzar cada any els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, expliquen en un comunicat que no podran veure el musical perquè la productora "ha eliminat les localitats de premsa imprescindibles perquè puguin exercir la seva feina d'anàlisi i opinió". És a dir, no tindran l'entrada gratuïta que els teatres, festivals i sales de concert ofereixen als crítics per poder treballar.

Encara no havien acabat el viatge de Cantando bajo la lluvia que el duet artístic format per Àngel Llàcer i Manu Guix ja rumiava el projecte següent, The producers. Uns mesos després ja ho tenen pràcticament tot a punt. La comèdia de Mel Brooks, produïda per Nostromo Live, s'estrenarà oficialment el 28 de setembre al Teatre Tívoli, però a partir d'aquest divendres ja en fan funcions prèvies. Aquesta vegada, la maquinària que han posat en marxa per a un espectacle de gran format és encara més monumental que en ocasions anteriors. The producers té dos directors artístics –Llàcer i Enric Cambray–, dos directors musicals –Guix i Gerard Alonso–, una coreògrafa –Miryam Benedited–, una orquestra de nou músics en directe, una escenografia a dos nivells i 24 actors i ballarins a escena. "Ha implicat moltíssima més feina que qualsevol altre espectacle anterior", afirma el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas. The producers ha costat 2,7 milions d'euros i és "l'espectacle més car" que ha fet mai aquest equip artístic, responsable també de La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

L’obra de J.B. Priestley El temps i els Conway parla dels estralls del pas del temps. És un drama burgès en què palpita la il·lusió del futur contraposada a l’amargor de la realitat en una estructura dramàtica original. I és que si el primer acte transcorre en la festa d’aniversari d’una de les filles amb l’eufòria de la fi de la Primera Gerra Mundial i el segon en la crisi de vint anys més tard quan les il·lusions i els somnis dels joves han estat destrossats, el tercer torna al 1919 i a la festa per mostrar els apunts de la felicitat perduda.

Just fa 30 anys, la posada en escena d'El temps i els Conway dirigida per Mario Gas va commocionar bona part del públic català. Aquell espectacle, protagonitzat per Montserrat Carulla, va quedar a la memòria teatral i va posar a primera línia bona part del seu repartiment, noms com Rosa Renom, Mònica López i Vicky Peña. Tres dècades després, Àngel Llàcer busca una reacció similar amb una nova posada en escena del text de J.B. Priestley a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. "Qui vingui a comparar els dos espectacles, perdrà el temps. Ens separen 30 anys de diferència, les comparacions no poden existir", subratlla el director de l'obra, que abans de tirar-la endavant va fer una trucada a Gas per explicar-l'hi: "Li vaig demanar permís. Em va dir que ho faria pitjor que ell, però que endavant".

Mentre La jaula de las locas fa l'última temporada al teatre Tívoli, Àngel Llàcer, Manu Guix i Jordi Sellas han presentat aquest dimarts el musical en castellà que faran en aquest teatre la pròxima temporada: la comèdia de Mel Brooks The producers. Es tracta de la història d'un productor de Broadway arruïnat, Max Bialystock, i un comptable, Leo Bloom, que volen fer-se rics fraudulentament produint el fracàs més sonat de la història del teatre musical i fugint amb els diners dels productors. Per aconseguir-ho, fitxen un director i uns intèrprets mediocres per fer un títol d'entrada infumable: Springtime for Hitler [Primavera per a Hitler].

El musical Cantando bajo la lluvia, adaptat pel tàndem creatiu format per Àngel Llàcer i Manu Guix, i L'oreneta, de Guillem Clua, han estat els espectacles triomfadors de la nit dels Premis Butaca, els premis de teatre per votació popular que enguany han tornat a celebrar-se al lloc on van néixer, a Premià de Mar. Després d'aplegar èxits per mig món, L'oreneta va aterrar a Barcelona i ha fet repòquer als Butaca: s'ha endut cinc guardons, entre els quals el premi a millor muntatge teatral. L'obra dramàtica que aborda la violència i la repressió contra el col·lectiu LGTBI ha rebut el premi SGAE al millor text per a Clua i també s'han premiat l'actriu Emma Vilarasau, l'actor Dafnis Balduz i el director del muntatge, Josep Maria Mestres.

La recta final de la creació d’un gran espectacle és crítica: quan una companyia surt de la sala d’assaig i entra al teatre, tota la feina que ha fet “desapareix” i cal tornar-la a fer realitat damunt l’escenari, com deia Àngel Llàcer dijous mentre dirigia els intèrprets i els ballarins de Cantando bajo la lluvia, tres dies després d’haver desembarcat al Teatre Tívoli. “Treballar tota la part tècnica és la part més pesada, és un procés lent com una mala cosa, i jo i la lentitud no som bones amigues!”, exclamava el director. “Estem en un moment incòmode”, subratllava. Precisament encara tenien pendent muntar un dels moments tècnicament més complexos de l'espectacle, el número de Gene Kelley ballant sota la pluja que dona títol a la pel·lícula, per al qual s’ha construït un terra especial damunt l’escenari perquè reculli l’aigua que hi caurà. “I tant que hi haurà aigua!”, exclamava Llàcer durant una pausa posterior. “Però hem tingut la consideració que al novembre o per Nadal el públic de la primera fila no es mulli”, assegurava. “El fanal aguanta”, bromejava Ivan Labanda, que fa el paper de Kelly. “Tenim moltes ganes de posar-nos a treballar amb aquesta escena. Vaig descobrir la pel·lícula quan era un adolescent i es va convertir en una de les meves preferides, és una pel·lícula molt poderosa”, explicava. Pel que fa a la resta de protagonistes, Mireia Portas fa de Lina Lamont, la vedet amb una veu poc agradosa; Diana Roig serà Kathy Selden, l’estrella a l’ombra que li posa la veu, i Ricky Mata encarna el galant còmic Cosmo Brown.

Cantando bajo la lluvia, un dels musicals referents dels anys cinquanta, convertit en un clàssic del gènere, arribarà al teatre Tívoli de Barcelona aquesta tardor. Ho farà de la mà del tàndem musical format per Àngel Llàcer i Manu Guix, a la direcció, la coreògrafa Miryam Benedited i la productora Nostromo Live, que ja els va produir La jaula de las locas i La tienda de los horrores.

La planta carnívora d'Àngel Llàcer i Manu Guix ja sap amb qui compartirà escenari a partir de setembre. Diana Roig i Xavi Duch seran els protagonistes de 'La tienda de los horrores', el nou musical que prepara l'equip artístic de 'La jaula de las locas' i que s'instal·larà al Teatre Coliseum. Roig interpretarà Audrey i Duch serà Seymour, els dos treballadors d'una vella floristeria que viuran una història d'amor impossible amb una planta carnívora pel mig. El repartiment de l'espectacle també comptarà amb Ferran Rañé, que assumeix el paper del propietari de la botiga. José Corbacho farà d'Orín, el dentista i antagonista de la història. A més, el muntatge tindrà la participació de les Sey Sisters.

Els dilluns, Àngel Llàcer és un parrac. Després de la traca de les funcions de cap de setmana de La jaula de las locas està exhaust. L’exigència física i vocal és molt alta. Diu, mig en broma, que els dies de festa no parla. Durant les festes de Nadal ha arribat a tenir tres produccions en cartell: La jaula de las locas (on fa de diva protagonista), la cinquena reposició d’ El petit príncep i la gira de la comèdia Un cop l’any, a més de la televisió ( Tu cara me suena, a Antena 3). Com s’ho fa? “Només dormo, faig teatre i faig exercici. Als meus amics els dic que ens veiem al Tívoli, perquè a l’escenari és l’únic lloc on em veuran bé”, bromeja.

‘La jaula de las locas’ TEATRE TÍVOLI

Fa una tarda tòrrida i les quatre és una hora a què no s’acostumen a fer visites. Tot i així, continuen els preparatius de La jaula de las locas, de la productora Nostromo Live, al Teatre Tívoli. Encara que falten tres setmanes per a la primera funció, després de tafanejar la feina dels diferents equips s’intueix que serà una festassa. Damunt l’escenari un grup de ballarins assaja dins una gàbia a les ordres de la coreògrafa Aixa Guerra. Al mateix temps es fan proves de llums, capitanejades per Albert Faura, i l’equip de regidoria està reunit entre bambolines. Tindran molta feina: La jaula de las locas és una gran producció. Hi treballen un centenar de persones. Damunt l’escenari n’hi haurà 28 i es faran més de 140 canvis de vestuari durant l’obra.

El musical 'Molt soroll per no res' de William Shakespeare, en versió Àngel Llàcer i Manu Guix, ha exhaurit entrades al Teatre Nacional, que ha anunciat que tornarà a la Sala Gran l'any que ve amb dates ja concretes, a partir del 24 de novembre del 2016. Per primera vegada en la història del TNC, el teatre posa a la venda entrades amb un any d’antelació, a partir del dilluns 16 de novembre.

Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 han presentat aquest divendres a Barcelona l'espectacle musical 'El Petit Príncep'. L'obra s'estrenarà el 5 de desembre a la Sala Barts de Barcelona i es podrà veure fins a l'11 de gener de 2015. Entre els aspectes destacats de l'espectacle hi ha l'escenografia visual, el so, la música per a tots els públics i l'equip artístic amb intèrprets com Xavi Duch, Elena Gadel, Marc Pociello i el mateix director de l'obra Àngel Llàcer.