Les Balears són una de les regions de la Unió Europea amb una esperança de vida més gran, amb 83,7 anys de mitjana, segons les dades que acaba de publicar Eurostat. A més, els homes illencs són dels que més viuen de la UE, amb 81,1 anys de mitjana. De fet, només dues comunitats espanyoles registren una longevitat masculina més elevada: Madrid, amb 82,2 anys i Navarra, amb 81,9. En l'àmbit europeu, els nivells més elevats corresponen a la província autònoma d'Aland, a Finlàndia, amb 82,8. L'expectativa vital dels homes europeus és de 77,2 anys de mitjana, mentre que les dones arriben als 82,9–quasi sis anys de diferència. El pitjor registre correspon a una regió de Bulgària, Sperozapaden, amb 66,1 anys d'esperança de vida per als homes, mentre que les dones arriben de mitjana als 74 anys.

Els habitants de les Illes Balears tenen l’esperança de vida més elevada de l'Estat. Segons el darrer informe Esperanzas de vida en España, del Ministeri de Sanitat, les dones nascudes a l'Arxipèlag eleven la seva esperança de vida fins als 86,29 anys, mentre que els homes viuen una mitjana de 81,37 anys. D'aquesta manera, l'esperança de vida mitjana a les Illes és de 83,8 anys.

Els estatunidencs que van néixer l'any passat tenen una esperança de vida de 76,1 anys (79,1 les nenes i 73,2 els nens), l'expectativa més baixa des del 1996. Segons els càlculs dels demògrafs, viuran 2,7 anys menys que els nascuts el 2019, la davallada més alarmant de l'esperança de vida en néixer que es produeix al país des del 1920.

Des de la Guerra Civil no es veia una cosa igual: segons va revelar fa uns dies l’Eurostat, la pandèmia ha fet reduir 1,6 anys l’esperança de vida a Espanya, que s’ha convertit en el país de la Unió Europea amb el descens més pronunciat d’aquest indicador, que calcula la quantitat d’anys que viu una determinada població en un període de temps concret. Ara un grup d’investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB ha creuat les dades d’afectació del coronavirus a l’Estat amb l’esperança de vida per províncies espanyoles i ha constatat diferències molt importants entre comunitats: els territoris amb més infecció acumulada de covid-19, com les Castelles, han perdut més esperança de vida, mentre que a les províncies on no hi ha hagut tanta afectació, com a les Balears i a les Canàries, l’esperança de vida no només no ha caigut, sinó que ha augmentat.

Des de la Guerra Civil no es veia una cosa igual: segons va revelar fa uns dies l'Eurostat, la pandèmia ha fet reduir 1,6 anys l'esperança de vida a Espanya, que s'ha convertit en el país de la Unió Europea amb el descens més pronunciat d'aquest indicador, que calcula la quantitat d'anys que viu una determinada població en un període de temps concret. Ara un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB han creuat les dades d'afectació del coronavirus a l'Estat amb l'esperança de vida per províncies espanyoles i han constatat diferències molt importants entre comunitats: els territoris amb més infecció acumulada de covid-19, com les Castelles, han perdut més esperança de vida, mentre que a les províncies on no hi ha hagut tanta afectació, com a les Canàries, l'esperança de vida s'ha vist menys ressentida.

El coronavirus ha causat la mort de més de 75.000 persones a Espanya i també ha fet perdre anys de vida a la resta d'espanyols. L'any 2019 l'esperança de vida era de 84 anys, però després d'un any d'epidèmia i confinament, la xifra ha caigut fins als 82,4, és a dir, que amb la pandèmia els espanyols han perdut 1,6 anys de vida. De fet, Espanya s'ha convertit en el país de la Unió Europea que ha registrat el descens més important de l'esperança de vida, segons ha publicat aquest dimecres l'oficina estadística comunitària, l'Eurostat.

L’esperança de vida als Estats Units va patir l’any passat la pitjor caiguda des de la Segona Guerra Mundial, i se situa en 77,8 anys, la xifra més baixa des del 2006. Durant la primera meitat del 2020 va disminuir un any complet, segons es desprèn de l’informe publicat aquest dijous pel Centre Nacional d’Estadístiques de Salut (CDC) dels Estats Units. Els experts conclouen que el covid-19 ha sigut un factor significatiu en aquesta caiguda, que a més posa en relleu l’impacte diferencial de la pandèmia entre persones negres i llatines.

L'última prospectiva de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) publicada el 2019 preveu que l'any 2100 hi podria arribar a haver un pic d'11.000 milions de persones a tot el món. Una xifra que alerta als demògrafs perquè posaria encara més en qüestió els límits del planeta: agreujaria la ja preocupant emergència climàtica i s'estressarien encara més els sistemes alimentaris i de pobresa mundials. Aquest dimarts, però, un estudi publicat per la revista mèdica britànica The Lancet qüestionava les previsions de l'ONU i, a partir de diversos càlculs matemàtics i estadístics, considera que un cop superada la dècada del 2060 la tendència demogràfica mundial es revertirà per tendir a la baixa. Segons aquest estudi, Espanya tindria la meitat d'habitants que té ara al 2100.