La presidenta del Govern balear ha participat en la secció Illencs per Europa de dos creadors de contingut mallorquins (Andreu Canyellas i Toni Torrandell Rabassó) on ha explicat quin és el poble i la festa de les Balears que més li agrada: "No diré mentides". Prohens ha estat molt clara i molt directe i tenia les respostes molt clares: la millor festa, Sant Joan a Ciutadella, i el millor poble, Pollença.

Els municipis de la serra de Tramuntana concentren les rendes més altes de les Illes Balears. Segons les darreres dades de l'Agència Tributària, Esporles és el municipi amb més de 1.000 habitants amb la renda bruta mitjana més elevada de l'Arxipèlag: 47.908 euros anuals per declaració. El segueix de prop Valldemossa, amb 46.046 euros, municipi que els darrers anys havia liderat aquest rànquing i que enguany ocupa la segona posició.

Una carretera estreta, plena de revolts on les cabres conviuen amb els cotxes que hi passen és l’únic camí que hi ha per arribar fins a Lluc, al municipi d’Escorca. A la una del migdia, quan alguns ja tornen de fer feina i recullen els nins de classe, a la plaça només s’hi sent el cant dels ocells. L’únic forn que hi ha ja ha tancat i la terrassa del bar està buida. “És que els preus estan pensats per als turistes i aquí el que hi ha només és gent major i no surt gaire”, explica un cambrer del bar Sa Plaça que prefereix mantenir l’anonimat. Escorca és el poble de Mallorca amb el percentatge més alt de població de persones de 65 anys o més (un 32,31%), segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat).

Sant Joan és un poble on les padrines encara es recolzen en el balancí de la seva portassa amb el gaiato entre les cames, els veïns seuen a la fresca en les nits d’estiu i el batle rep els periodistes sense concertar cita. És migdia d’un laborable d’agost, a la meitat d’una onada de calor, i a penes hi ha gent en carrers ja engalanats amb paperins de balcó a balcó per celebrar les festes patronals. Són estampes típiques –i tòpiques– del municipi amb els habitatges més barats de les Balears, a 1.237 euros el metre quadrat, segons la plataforma immobiliària líder del sector. I tot l’anterior, sense ser incert, sí que és matisable. Com tot, tòpic. Perquè Sant Joan és el paradigma d’un municipi illenc no turistificat, però no indemne a l’embranzida dels canvis que afecten la societat balear: el creixement demogràfic, la migració, la diversitat, l’habitatge i el lloguer vacacional, entre altres. Viu en l’ambivalència constant del model de vida que representen els santjoaners, garants de la tradició, i els que hi arriben per incorporar-se al poble i formar part de la seva història.

Si amb el nom de ciutadans s’anomenaven antigament els habitants de Palma (altrament anomenada Ciutat) amb el nom de pagesos es coneixien els habitants de la Part Forana, amb independència del seu ofici. A la Mallorca d’ara, sense murades que separin ruralia d’urbanitat, amb el sòl rústic ple de bolets residencials i amb una mobilitat que fa de l’illa un tot continu urbà, perviuen en la mentalitat col·lectiva les etiquetes diferenciades de ‘ser de poble’ o ‘ser palmesano’. A qui, essent d’un poble de la Part Forana, no li ha passat mai que un palmesano –dit així, en castellà, amb la intenció burlesca que té aquesta connotació per referir-se a persones criades a Palma i desconeixedores de la realitat més enllà de la via de cintura– li hagi demanat de quin poble de foravila era? Segurament, la persona en qüestió, sigui del poble que sigui, haurà quedat un poc astorada, perquè, clar, a foravila no hi ha pobles. Aquest és el motiu pel qual al camp se li diu ‘foravila’.

El Martí, el meu primer fill, va néixer el 2004 i poc després vaig agafar una tuberculosi que em va provocar una crisi que em va fer sentir una responsabilitat de mare que no havia percebut fins a aquell moment. A Catalunya començava un moviment de canvi al voltant de la criança que em va portar a fer la formació de doula, i en una xerrada sobre el son dels nadons em vaig quedar amb una frase que no tenia res a veure amb el tema però que va canviar la meva vida. “Jugar al carrer és vital per als infants”.

Montuïri, Puigpunyent i Sineu són els pobles no costaners més elegits pels estrangers per comprar casa a les Illes Balears, segons un estudi realitzat per Idealista. El portal immobiliari ha afirmat que molts compradors s'han fixat en pobles d'interior després de la pandèmia per establir una primera o segona residència. Això sí, no s'allunyen gaire de la mar o de zones d'influència dels seus compatriotes.

No és l'Atlàntida, però sí un poble perdut la que ha emergit del fons d'un llac italià. Unes tasques de reparació de l'embassament de Resia, a la província del Tirol del Sud, al nord d'Itàlia, han fet ressorgir a la superfície les ruïnes d'un poble que feia dècades que estava submergit: Curon.

L'ambaixador palestí a Espanya, Musa Amer Odeh, s'ha mostrat avui molest amb la recent visita a Israel del president català, Artur Mas, ja que durant la mateixa, ha subratllat, es va produir una "violació de la política de la Unió Europea i dels drets del poble palestí". En una trobada amb periodistes, l'ambaixador s'ha referit a la visita de quatre dies que Mas va realitzar a Israel i que, segons ha dit, va incloure un recorregut per Jerusalem Est "acompanyat d'israelians", cosa que "viola la política europea".