Comença la setmana decisiva per a la continuïtat del Govern, i ho fa amb Jordi Puigneró, destituït la setmana passada com a vicepresident, trencant el seu silenci: "Esquerra no vol que siguem en aquest Govern". A parer seu, el fet que els republicans no acceptin cap de les propostes que ha posat Junts sobre la taula és un indicador que el president, Pere Aragonès, prefereix tenir un executiu en minoria de només 33 diputats: "Es fa molt difícil que seguim", ha apuntat en una entrevista a RAC1, ara que ja tot queda en mans de la militància de Junts. Puigneró creu que les últimes hores de negociació amb ERC reforcen la seva tesi: Junts va retirar de les seves condicions la restitució d'ell mateix com a vicepresident, però, tot i això, no hi va haver cap pacte. Fonts de Presidència consideren que no hi ha cap canvi substancial en les peticions de Junts –en cap moment Aragonès s'ha plantejat restituir el vicepresident.

És dimarts a la nit i al Parlament hi regna la calma. Tots els membres del Govern segueixen asseguts al seu escó seguint el debat de política general, però els passadissos es comencen a buidar. Només queda un punt de l'ordre del dia potencialment inflamable. El duel entre el líder de Junts al Parlament, Albert Batet, i el president Aragonès. S'esperen retrets, però res més. De fet, alts càrrecs del Govern ja fa una estona que han començat a desfilar cap a casa. A les 22 h i 37 minuts la situació fa un gir que –llavors no ho sap ningú encara–, deixarà l'executiu al límit del trencament.

Jordi Puigneró, cessat aquest dimecres pel president Pere Aragonès, va arribar a la vicepresidència del Govern de rebot. El càrrec l'hi va oferir l'aleshores secretari general de la formació, Jordi Sànchez, després que Elsa Artadi, Josep Rius i Jaume Giró ho rebutgessin i que abans la que va ser candidata a les eleccions, Laura Borràs, declinés estar per sota d'Aragonès en l'organigrama de l'executiu. De fet, Puigneró havia sonat com a presidenciable per la seva bona relació amb l'expresident Carles Puigdemont, però va evitar entrar en la brega amb l'ara presidenta del Parlament suspesa conscient de les seves escasses possibilitats d'èxit.

El cessament del vicepresident, Jordi Puigneró és una decisió encara de conseqüències incertes. Aquest dijous al matí hi ha convocada l'executiva de Junts per valorar quins escenaris s'obren després de la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la sortida del Govern sobre la taula. "Amb la decisió d'ahir ens sentim bastant expulsats del Govern", ha admès el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a RAC1, on també ha explicat que els consellers han posat el càrrec a disposició del partit. "Cada vegada és més difícil reconduir la situació", ha reconegut sense voler avançar escenaris: "S'ha de reunir l'executiva del partit i jo escoltaré".

Les Terres de l'Ebre són l'escenari escollit per l'agència de les Nacions Unides ONU-Hàbitat per tirar endavant una prova pilot per ampliar el seu programa global de resiliència al canvi climàtic i la revolució digital. Fins ara, aquest programa només s'havia implementat en grans ciutats i aquesta serà la primera vegada al món que s'apliqui en un territori més extens i divers, fora de grans metròpolis. El vicepresident Jordi Puigneró ha anunciat aquest migdia des de Nova York la signatura del conveni, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU per a la implementació de l'agenda urbana. 

El Catalangate ha obert una nova fissura en les sempre delicades relacions entre la Generalitat i el govern espanyol. El cas d'espionatge té múltiples derivades i, en l'àmbit del Govern, el principal conflicte que deixa obert és si té sentit o no continuar amb la taula de diàleg davant d'aquesta nova crisi entre executius. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut aquest dimarts a la tarda per abordar la qüestió. Ho ha fet per avisar el president espanyol, Pedro Sánchez, que el cas pot tenir "importants conseqüències polítiques de manera immediata" si no dona explicacions i si no busca els responsables. No ha donat per morta la taula, però ha admès que les relacions tornen a quedar tocades.

A l'espera que es pronunciï el president del govern espanyol o algun ministre, la seva delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que l'excomissari José Manuel Villarejo "no té cap credibilitat" després que hagi vinculat el CNI amb els atemptats a Barcelona de l'agost del 2017. "Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves", ha denunciat en una roda de premsa, on ha insistit que "les insinuacions no tenen base lògica ni material". "No hi ha més explicació que les ganes d'enredar", ha resolt. Cunillera també ha lamentat que des d'alguns sectors se li doni credibilitat i s'ha adreçat particularment al Govern per demanar que "no faci el joc" a l'excomissari perquè a Catalunya "no es necessita crispació". "Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?", ha demanat. També ha reclamat "respecte" a les víctimes i a la investigació que es va fer dels fets.

La taula de diàleg no forma part de les prioritats de Pedro Sánchez, i ell no se n’amaga. En el seu discurs de balanç el 2021 només s’hi va referir en resposta als periodistes (i encara per refredar-ne la urgència) i tampoc en va fer esment divendres passat durant el comitè federal del PSOE. Amb la gestió de la pandèmia com a escut, el president espanyol va tornar a rebutjar aquest dilluns posar una data a la nova reunió entre la Generalitat i l’Estat per no “lligar-se”, segons va argumentar en una entrevista a la Cadena SER. Això sí, va assegurar que la taula es convocarà com a mínim dos cops aquest 2022. ERC, mentrestant, continua pressionant perquè la trobada sigui “al més aviat possible”, tot i que vol evitar una nova polèmica amb el calendari. La seva prioritat és que, sigui quan sigui la trobada, s’avanci en la resolució del conflicte.

Malgrat que l'organització de l'1-O no va estar exempta de tensions en l'independentisme, en la memòria popular ha quedat que l'èxit del referèndum va ser fruit de la unitat. Probablement va ser una de les últimes mostres de cohesió estratègica del moviment fins avui. Aquest divendres, en el quart aniversari del referèndum, l'independentisme institucional i civil s'ha autoexigit recuperar l'esperit d'aquell dia, sobretot tenint en compte la trencadissa que hi va haver dijous al debat de política general, on ERC, JxCat i la CUP no van ser capaços de votar cap resolució conjunta sobre el rumb que ha de prendre el Procés.

Arriba el mes d'agost i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha volgut tancar el curs polític enviant una carta a la militància del seu partit, el PSOE. Un escrit amb dos objectius fonamentals: el primer, treure pit de les mesures que ha pres el seu gabinet per fer front a la pandèmia, i el segon, carregar contra la dreta que formen el PP i Vox. "Espanya ha resistit i ha avançat malgrat l'actitud hostil de l'oposició més furibunda i irresponsable d'Europa", ha dit el president espanyol.

Si la política catalana polemitzava dimarts passat al voltant de si el Govern plantaria o no el rei en la seva visita a Barcelona, aquest divendres ho ha fet sobre si cal o no anar a l'acte que dilluns que ve el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, farà a la capital catalana sobre els indults. En el cas de Felip VI, el Govern va acabar enviant dos conselleres –Laura Vilagrà i Victòria Alsina– al sopar organitzat pel Cercle d'Economia i, a més, el president Pere Aragonès va saludar uns breus instants abans el monarca. En el cas de Sánchez serà diferent. No hi haurà cap representant de l'executiu català al Liceu de Barcelona.

El principal punt de discrepància entre JxCat i ERC des del començament de la legislatura ha sigut l’estratègia a seguir per fer front a l’ofensiva judicial de l’estat espanyol contra l’independentisme. Dilluns va arribar l’últim i definitiu capítol al Parlament amb la negativa del president del Parlament, Roger Torrent, a comptabilitzar el vot del cap de l’executiu, Quim Torra. I és que mentre ERC considera que els “gestos simbòlics” que planteja JxCat posen en risc les institucions, des de JxCat s’interpreta que als republicans els ha faltat “valentia”. Ahir va ser precisament Torrent qui va defensar la seva decisió als micròfons de RAC1: “No hi ha una majoria independentista que estigui preparada per a una estratègia de desobediència”.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar ahir el decret que fa uns dies havia aprovat el consell de ministres contra la “república digital catalana” incloent-hi una sorpresa: l’executiu espanyol es reserva la potestat d’intervenir la prestació de serveis digitals, també a privats, en cas que puguin afectar “l’ordre públic” sense necessitat d’una autorització judicial. L’excusa que va adduir la setmana passada el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, era frenar l’IdentiCat, el projecte impulsat per la Generalitat per crear una identitat digital oficial catalana. “No hi haurà independència offline ni online”, va justificar el president espanyol fa uns dies. Però la norma sembla enfocada ara a combatre webs com la de Tsunami Democràtic, una organització que l’Audiència Nacional ha decidit investigar per terrorisme.

El Tribunal Constitucional ha anul·lat parcialment la llei de ciberseguretat catalana perquè considera que excedeix les competències de l'autogovern en seguretat pública, ja que, han determinat, "és una competència exclusiva de l'Estat".

La Guàrdia Civil implica el conseller de Polítiques Digitals i exsecretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, en la posada en marxa de les webs de l'1-O i conclou que va desobeir "reiteradament" els mandats judicials una vegada es va tancar la pàgina, "entorpint" la labor de la justícia. Així ho sosté la Guàrdia Civil en un nou informe, al qual ha tingut accés l'agència Efe, enviat al jutge de Barcelona que investiga l'1-O.

'Cap a l'estat virtual?' Aquesta pregunta és la que ha contestat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, en la seva conferència a la Universitat Catalana d'Estiu. I la resposta es podria resumir amb aquestes paraules: "Volem construir una nació digital en forma de República". Puigneró ha defensat explotar totes les eines digitals que estan a l'abast de la societat per construir un nou estat per Catalunya. "Hem perdut el temps pensant a construir un estat com els que coneixem fins ara", ha assegurat, un fet que per al conseller a hores d'ara ja queda obsolet. Segons ha dit, cal redirigir l'estratègia i utilitzar les noves polítiques digitals perquè Catalunya sigui "l'avantguarda". En aquest sentit, el conseller ha defensat: "En absència del control físic del territori, continuar persistint com a nació".

Un dels acords de Govern d'aquest dimarts ha sigut l'impuls de la tecnologia 'blockchain' a l'administració catalana, amb la intenció de potenciar aquest sistema també entre la ciutadania i les empreses. Un sistema que ja es fa servir en altres països, com a Estònia, per registrar dades en l'àmbit de la salut garantint la privacitat.