L'acord del nou govern de coalició es concreta en un document farcit de bones intencions i que apunta la voluntat de mantenir el mateix alt ritme d'activitat legislativa que va caracteritzar la passada legislatura, una voluntat que sens dubte serà frenada per la nova aritmètica parlamentària. Per saber si es podran complir o no els compromisos, no tenim una bola de vidre, però comptem amb algunes previsions per al curt termini i amb les macrotendències.

Un conegut em pregunta, a boca de canó, què és pitjor, que el Banc Central Europeu apugi els tipus d’interès o que deixi de comprar deute públic espanyol. Per sortir del pas, li responc que ve a ser el mateix, però això no és del tot cert.

Espanya manté per a aquest any la mateixa emissió de deute net del 2021: 75.000 milions d'euros. Així ho ha explicat el secretari general del Tresor, Carlos Cuerpo, aquest dilluns, durant la presentació de l'estratègia de finançament d'aquest organisme per al 2022. Cuerpo ha defensat que malgrat que les previsions macroeconòmiques d'aquest any són millors que les de l'any passat –molt marcat encara pel xoc econòmic del 2020 i l'evolució de la pandèmia del covid–, la previsió es fa per "prudència", per bé que confia que hi hagi una "progressiva reducció de les necessitats de finançament" que marqui la consolidació de la recuperació de l'economia espanyola. De fet, el 2021 s'esperava que l'emissió de deute net arribés als 100.000 milions però les condicions d'accés als mercats financers, l'evolució dels ingressos tributaris i el desemborsament d'una part dels fons europeus Next Generation van permetre reduir-la en 25.000 milions d'euros. El 2020, l'any de l'esclat de la pandèmia, l'emissió va ser de 110.000 milions.

Només van caldre 24 hores d'un calorós dia d'agost d'ara fa una dècada per reformar l'article 135 de la Constitució que anteposava afrontar el deute a qualsevol altre tipus de pagament. Feia poc més de tres anys de la caiguda de Lehman Brothers (setembre del 2008) i la crisi financera col·locava Espanya, juntament amb altres països, en una profunda recessió. Qui en aquell moment era president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), pactava de nit amb l'aleshores cap de l'oposició, Mariano Rajoy (PP), una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la Constitució sota el nom "d'estabilitat pressupostària".

El deute de totes les administracions públiques espanyoles va continuar batent rècords històrics al juny per tercer mes consecutiu. En total, el sector públic espanyol acumula un deute d'1,42 bilions d'euros, que equival al 122,1% del producte interior brut (PIB) espanyol, l'indicador de la mida de l'economia, segons dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya. Malgrat l'elevat creixement des de l'esclat de la pandèmia, però, Espanya té el suport del Banc Central Europeu, que finança aproximadament tres quartes parts de l'endeutament espanyol.

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha demana a l'Estat que tiri endavant un pla a mitjà termini per "començar a aclarir" el marc fiscal a Espanya.

El temor a una caiguda històrica de la recaptació d’impostos que dispari el dèficit públic és cada cop menys presagi i més realitat. Els ingressos de l’Agència Tributària durant els mesos d’abril i maig (els dos primers sencers amb la població confinada) van ensorrar-se un 30%, segons les dades publicades ahir pel ministeri d’Hisenda. Una davallada per a la qual no hi ha comparació possible si mirem els registres oficials des dels anys de la bombolla immobiliària. Això, sumat a l’augment de la despesa per sostenir l’economia, ha provocat que el dèficit públic s’hagi disparat al maig fins a duplicar el que existia l’any passat en aquestes mateixes dates.

"Reformes estructurals". El mantra de l'anterior crisi ha tornat, però aquest cop amb matisos i conjugat en futur. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha demanat al govern espanyol i al Congrés un programa urgent de reforma econòmica, tot i que ha deixat clar que caldrà oblidar la rebaixa del deute i el dèficit fins que l'economia no estigui un altre cop en creixement.

El deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles va créixer 14.600 milions d’euros al juny i va superar el bilió d’euros. Això, que suposa el 99% del PIB, implica, segons les dades publicades ahir pel Banc d’Espanya, un nou màxim històric a l’Estat. En concret, el deute públic va augmentar un 1,2% al juny respecte al maig i un 3,8% respecte al mateix mes de l’any passat.

L'agència de qualificació creditícia Moody's ha alertat d'una possible rebaixa del ràting sobirà d'Espanya, actualment situat en Baa1 amb perspectiva "estable", si es reverteixen la reforma laboral i la de les pensions, segons es desprèn d'un informe que ha publicat la companyia aquest dimarts.

Espanya ha deixat de ser oficialment el vagó de cua de la Unió Europea en el compliment de dèficit. Tot i continuar com un dels estats amb un desequilibri pressupostari i un nivell de deute més elevats, ha abandonat el procediment de dèficit excessiu, el mecanisme de control de la Comissió Europea sobre els països que incompleixen els objectius fiscals.

L'Estat acabarà el 2019 amb un nivell de deute públic del 96,5% del producte interior brut, i considera "probable" que segueixi al voltant del 91% com a mínim durant quatre anys, segons dades de l'observatori del deute publicades aquest dimarts per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). De fet, l'informe també estima que hi ha un 25% de possibilitats que el deute no es redueixi en absolut.