Iñigo Urkullu és un polític moderat, sense estridències. Si no perd els papers, que passa pocs cops, és gairebé neutre. L’última vegada que li va sortir el pronto va ser quan li van preguntar per què no va anar a Zaldibar a preocupar-se pels dos treballadors sepultats en l’abocador. Representa un nacionalisme moderat que agrada i necessiten a Madrid i que, a més, serveix de contrapès a Torra com Pujol ho va ser de Garaikoetxea.

A les 00.00 del divendres comença oficialment la campanya electoral per a les eleccions basques i gallegues amb la peculiaritat que seran les primeres en plena pandèmia de covid-19 però sense gaire emoció respecte al resultat. Això és així perquè, segons preveu el CIS publicat aquest dimecres, tant Iñigo Urkullu (PNB) al País Basc com Alberto Núñez Feijóo (PP) a Galícia tenen garantida la victòria i també la governabilitat. Ara bé, si es confirma aquest resultat les lectures polítiques que se'n facin tindran conseqüències més enllà de les seves pròpies fronteres.

Que la política va fracassar com a eina per encaminar el Procés és una evidència des de l’octubre del 2017: es constata amb la imatge dels 12 dirigents encausats al Suprem, nou dels quals presos des de fa més d’un any. El Tribunal s’ha endinsat de ple aquesta setmana en com va encallar el diàleg, amb els testimonis clau dels dies d’octubre que van acabar amb la DUI i el 155.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, van mantenir la setmana passada una reunió "discreta", segons han informat aquest dimarts fonts del govern basc. La trobada a la Moncloa va ser "discreta", com les anteriors entre els dos polítics, a petició del govern espanyol, segons les citades fonts.