No hi ha hagut canvi. El PP no només revalida la majoria absoluta a Galícia sinó que suma setanta mil vots més que a l’anterior convocatòria electoral. El PSOE s’enfonsa fins a la tercera posició i el lideratge de la oposició l’ostentarà el BNG. És un dels titulars de la nit: l’alternativa al PP la representa el nacionalisme. Avui a l’ARA en parlem amb l’advocat i analista polític, Xoan Antón Pérez Lema.

A Madrid encara s’està paint la ressaca electoral de les eleccions a Euskadi i Galícia de diumenge. Els resultats de les basques i gallegues suposen un cop per a la coalició de govern de Pedro Sánchez, així com un revés a la línia dura del PP de Pablo Casado enfront de la moderació del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que revalida una quarta majoria absoluta en un moment de fragmentació de la dreta espanyola. Però ni a la seu del carrer madrileny de Ferraz (PSOE) ni a la de Génova (PP) estan disposats a fer autocrítica en clau estatal i s’acusen mútuament de l’auge sobiranista als dos territoris –tres quartes parts del Parlament basc és sobiranista i el BNG ha tornat a renéixer de les cendres i ja és segona força–. Per la seva banda, Podem deslliga Pablo Iglesias, reelegit secretari general en ple confinament, de la desfeta electoral.

Cap líder estatal surt reforçat de les eleccions a Euskadi i a Galícia. El president espanyol, Pedro Sánchez, que havia plantejat el 12-J com un baròmetre de la gestió de la crisi del coronavirus, suma només un escó a Euskadi, mentre que el sorpasso del BNG, que reneix de les cendres, suposa un cop dur per al PSOE a Galícia. Pel que fa al líder dels populars, Pablo Casado, la quarta majoria absoluta de Feijóo, sumada a la pèrdua de quatre escons a Euskadi, suposa el fracàs de l’estratègia de la línia dura de Génova, alineada amb la FAES de José María Aznar. I per a Unides Podem, el govern de coalició a Espanya no ha suposat en cap cas un impuls i ha encadenat una nova derrota després de la de les autonòmiques del 2019, fins al punt de desaparèixer del Parlament gallec. Finalment, els resultats són agredolços per a Vox i Ciutadans. Els de Santiago Abascal irrompen al Parlament basc amb un escó, però no aconsegueixen trencar l’hegemonia de Feijóo. El partit taronja, al seu torn, arrenca dos escons gràcies a l’aliança amb el PP a Euskadi, però també queda fora a Galícia.

Els col·legis electorals han obert les portes a les 9.00 a Euskadi i a Galícia, que celebren avui eleccions autonòmiques, les primeres convocades a Espanya després de declarar-se la pandèmia de coronavirus, que segueix activa amb més de cent brots arreu del país. Els dos processos electorals se celebren amb el fantasma de l'abstenció rondant una convocatòria per primer cop a l'estiu i amb protocols de protecció davant els contagis, que busquen afavorir el vot amb la màxima seguretat. La pandèmia ha provocat que les persones contagiades, amb una PCR positiva, no puguin votar presencialment, una decisió que els juristes qüestionen.

Aquest diumenge se celebren unes eleccions basques i gallegues completament excepcionals, ja que en principi s’havien d’haver celebrat el 5 d’abril però la pandèmia va obligar a suspendre-les. La cita electoral està més marcada per la polèmica al voltant de la limitació del dret de vot als malalts de covid-19 que no pas per la incertesa del resultat, ja que tot apunta que no hi haurà sorpreses i tant Iñigo Urkullu com Alberto Núñez Feijóo podran seguir governant.

Madrid seguirà amb atenció els resultats d’aquest diumenge. Qui més se la juga és Pablo Casado. Una caiguda estrepitosa a Euskadi, on ha apostat per un perfil de línia dura, s’interpretarà com una derrota de la seva estratègia. En canvi, una nova majoria absoluta a Galícia d’Alberto Núñez Feijóo-etern aspirant a dirigir el PP- es veurà com una victòria de l’ànima moderada dels populars. Pedro Sánchez ha plantejat el 12-J com un baròmetre a la gestió de la crisi sanitària. Mentrestant, Pablo Iglesias busca evitar una debacle autonòmica com la de l’any passat i Cs i Vox fer-se un forat als dos Parlaments.

Alberto Núñez Feijóo és d’aquells dirigents polítics que saben esperar el seu torn sense fer soroll. El gener del 2006, després d’haver passat una etapa a Madrid dirigint discretament institucions com Correus i relacionant-se sigil·losament amb els principals quadres del PP, prometia no ser Judes en l’acte que el va coronar com a successor de Manuel Fraga al capdavant del partit i també com a candidat als següents comicis. Feijóo, però, assumia les regnes d’un PP en les seves hores més baixes: feia un any que Fraga havia perdut la majoria absoluta després de la crisi del Prestige i un pacte entre el PSdG i el BNG li havia arrabassat la Xunta. El flamant líder popular sabia que aquell era el seu moment. L’ocasió per rellançar un PP que havia estat hegemònic a Galícia des de gairebé els inicis de la democràcia.