Violència. Només dos dies després que el Tribunal Internacional de Justícia ordenés a Israel decretar un alto el foc immediat a Gaza, la resposta del govern de Benjamin Netanyahu és un bombardeig aeri sobre un camp de desplaçats de Rafah. L’atac i l’incendi que va desencadenar, que van matar, sobretot, dones i nens, són injustificables. Com ho és la destrucció de Khàrkiv amb l’atac directe a població civil, en zones que no tenen cap valor militar. Arrasar una botiga de bricolatge en un barri residencial de la segona ciutat més gran d’Ucraïna o destruir la vida refugiada sota la fragilitat dels plàstics i les xapes d’un camp provisional que ha estat declarat zona segura són crims de guerra.

El pas que ha fet aquesta setmana el fiscal del Tribunal Penal Internacional, el britànic Karim Khan, difícilment conduirà a la banqueta de la Haia les persones per les quals ha demanat formalment una ordre de detenció internacional, en concret contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el titular de Defensa Yoav Gallant, a més de tres líders de Hamàs.

Israel ha establert un règim d'apartheid i persecució contra els palestins que viuen als territoris ocupats, denuncia un informe publicat aquest dimarts per Human Rights Watch (HRW), que documenta com les seves lleis privilegien els jueus israelians. Per a l'organisme, referent mundial en matèria de drets humans, aquestes polítiques han "passat de la ratlla" i suposen un crim d'apartheid, que en dret internacional es refereix a una discriminació institucional severa i una opressió sistemàtica d'un grup sobre un altre.

Durant els mesos entre el 2012 i el 2013 que la mítica ciutat de Tombouctou, al centre de Mali, va estar ocupada i governada per islamistes violents, la vida va ser un veritable infern per als residents del que havia sigut un dels nuclis turístics de la regió. Quan s’hi van instal·lar els milicians van imposar noves lleis que regien els actes més quotidians de les persones. Tot basat en la interpretació més estricta de la xaria, la llei de l’islam, però que no els va impedir cometre els delictes més greus, especialment contra les dones, que van ser sotmeses sexualment.

Bosco Ntaganda ha escoltat amb el rostre seriós i sense mostrar cap emoció el veredicte de culpabilitat pel degoteig de delictes reconeguts pels jutges del Tribunal Penal Internacional (TPI). En total 18: 13 de crims de guerra i cinc més de lesa humanitat. A Ntaganda, conegut amb el sobrenom de Terminator, l'han trobat culpable d'haver allistat menors d'edat per a la seva milícia, d'haver permès els abusos sexuals contra aquests menors, d'haver permès assassinats i d'haver ordenat atacs contra la població civil d'Ituri, una província congolesa fronterera amb Uganda que durant l'anomenada Segona Guerra del Congo va patir tot tipus de violacions dels drets humans per un conflicte pel control dels recursos. Ntaganda, de 45 anys, té ara un mes per presentar les al·legacions, igual que la Fiscalia. Conegut el veredicte de culpabilitat, d'aquí uns dies es coneixerà la sentència, que segons la legislació de l'Haia pot arribar a un màxim de 30 anys de presó, tot i que en casos excepcionals també admet la cadena perpètua.

Filipines ha seguit els passos de Burundi i s'ha convertit en el segon país del món a abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI), en una decisió que les organitzacions de drets humans i les víctimes de la guerra contra les drogues temen que suposi la impunitat per als abusos comesos per policies i paramilitars a les ordres del president Rodrigo Duterte.

Les Filipines de Rodrigo Duterte han anunciat aquest dimecres la decisió de retirar-se del Tribunal Penal Internacional (TPI) com a resposta a la investigació oberta en l'anomenada guerra contra la droga, que ja ha ocasionat més de 7.000 morts, la immensa majoria a mans de l'exèrcit i la policia. El mandatari s'afegeix així al govern de Burundi, que ja ha abandonat la jurisprudència de l'òrgan judicial amb seu a l'Haia després que s'obrís una causa contra les matances al país.

El criminal de guerra congolès Thomas Lubanga, condemnat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) a 14 anys de presó per reclutar nens soldat, haurà de pagar 10 milions de dòlars (uns 8,4 milions d'euros) a centenars de víctimes en indemnitzacions col·lectives.

El president palestí, Mahmud Abbas, ha signat avui la sol·licitud d'adhesió al Tribunal Penal Internacional (TPI), un dia després que l'última proposta palestina que buscava posar fi a l'ocupació israeliana fracassés en el Consell de Seguretat de l'ONU.

L'exlíder militar serbobosnià Ratko Mladic ha qualificat aquest dimarts de "satànic" el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, oni ha comparegut en qualitat de testimoni al judici contra l'exlíder serbobosnià Rodovan Karadzic.

La Fiscalia del judici contra l'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic al Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) ha presentat aquest vídeo com a prova audiovisual en el procés per provar que Mladic "va planejar, instigar i ordenar el genocidi" de gairebé 8.000 homes i nois musulmans a la ciutat de Srebrenica el 1995. En aquest document es veu a l'exgeneral entrant a Srebrenica l'11 de juliol de 1995. Mladic demana ser filmat per "mostrar el regal fet als servis" i instiga els seus homes a continuar "la venjança contra els turcs". Els vídeo està subtitulat a l'anglès.

Saïf al-Islam, el fill escollit de Muammar al-Gaddafi, ha dit aquest dissabte que no és culpable dels crims contra la humanitat pels que se l'acusa. El fiscal del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha dit que el seu departament estava tenint "contactes informals" amb al-Islam, desaparegut des de la mort del seu pare.